El bloc d'en Carles Campuzano

NO ÉS AIXÒ, COMPANYS, NO ÉS AIXÒ

a diumenge, juliol 12, 2009 · 2 comentaris

Tancada ja la negociació entre el Govern català i el govern espanyol sobre el nou sistema de finançament, no hi ha masses dubtes sobre l'incompliment de l'Estatut.

A l'espera de conèixer els detalls, l'Elisenda Paluzie publica una nota prou clarificadora dels grans trets d'allò que el Govern català ha acceptat. L'Estatut s'incompleix unes quantes vegades: dates d'aplicació, no considerar les variables de ponderació de la despesa incorporades a l'Estatut ( immigració, costos diferencials dels serveis,població en risc d'exclusió social), incompliment del principi d'ordinalitat, ...

El nou sistema millora el que ha funcionat en aquests darrers anys; faltaria! però no suposa el canvi de paradigma que l'Estatut obria: revisar els mecanismes de solidaritat i reconèixer l'esforç fiscal dels territoris més dinàmics. Tot plegat, a més amanit per la creació de fons contradictoris entre ells (competivitat i convergència), i que serveixen per acontentar, de manera impossible, a tothom.

Queden encara, però, alguns moments claus. La modificació de la LOFCA serà un d'ells. Ens hi haurem d'oposar.

UIGURS

a dissabte, juliol 11, 2009 · 0 comentaris

Una breu història del Uigurs, segons Time.

Ahir vaig participar en un curs d’estiu a l’Escorial al voltant de la propera presidència espanyola de la Unió Europea i la crisi econòmica i els seus impactes en el desenvolupament del països pobres, organitzat per Intermon Oxfam i el Ministeri d’Afers Exteriors.

Em sembla que ha estat una iniciativa encertada des de la perspectiva europeista. Massa sovint quan debatem sobre les qüestions del desenvolupament obviem la dimensió europea d’aquesta política.

Alguns apunts en aquest sentit.

Des del 1957, les institucions europees han inclòs la lluita contra la pobresa en els països en vies de desenvolupament. Avui la Unió Europea, amb fons propis i fons dels Estats membres , s’ha convertit en el principal donant del món, amb més de la meitat de l’Ajut Oficial ( AOD) mundial al seu càrrec. I alguns Estats europeus fa temps que han superat el 0,7 del seu PNB destinat a l’AOD.

Aquesta mateixa setmana,però, el Secretari General de Nacions Unides afirmava que la crisi en marxa posava en risc, clarament, l’assoliment dels Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni ( OMD). Amb les tendències actuals de finançament, i els compromisos reals dels països avançats, menys recursos arribaran als més pobres.

I es clar, hi ha també la necessitat de garantir l’eficàcia i la qualitat d’aquest ajut. Més en temps de crisi.

Ahir varem discutir de tot plegat, amb la Secretaria d’Estat de Cooperació Internacional, Soraya Rodriguez.

En farem balanç dins un any.

SUECIA PRESIDEIX LA UNIÓ

a dimarts, juliol 07, 2009 · 1 comentaris

Suècia presideix la Unió Europea durant aquest semestre. Té una bona pàgina web :

http://www.se2009.eu/

i aquestes són les seves prioritats:

https://vms.qbrick.com/?cid=&mid=BD6F1D41

PORCEL

a dissabte, juliol 04, 2009 · 1 comentaris

No puc dir que sóc un gran lector d'en Porcel, però si que vull recordar que fa més de 10 anys, quan l'escriptor mallorquí presidia l'Institut Català de la Mediterrania em va ajudar de manera molt decisiva, amb la Maria Angels Roque, en tot el procés de reforma de la llei d'estrangeria que va concloure el desembre del 1999, amb la llei 4/2000. L'Institut d'aquells temps, i després amb l'Andreu Claret i la Gemma Aubarell, ha estat sempre aliats en una concepció moderna i progressista de les polítiques d'immigració a Catalunya i al conjunt de l'Estat.

En un temps en els que pocs veien clar que aquest país tornaria a ser un país d'immigrants, Porcel va apostar per a preparar-nos per aquest canvi.

Gràcies i que descansi en pau.

VILNIUS,1991

a divendres, juliol 03, 2009 · 1 comentaris

ELS EUROPEUS I EL DISCURS OBAMA AL CAIRE

a dijous, juliol 02, 2009 · 0 comentaris

No comparteixo la tesi que el discurs d'Obama a El Caire fos "bonista".

Així ho veuen, pel que sembla, un grup prou ampli de personalitats europees.

Efectivament,un grup d'ex-dirigents europeus han publicat fa uns dies un clar article a "Le Monde" en defensa de la nova política nord-americana a la zona i en favor d'una activa implicació europea en la mateixa. Afirmen els signants, que van des d'Helmut Schimdt fins Alain Juppe, Romano Prodi i Simone Weil, que "El discurs d'Obama al Caire és un discurs refundacional, inspirat i sincer que ha de tenir el suport de tots els qui volen la pau al Pròxim Orient. Europa ha d'ajudar al president nord-americà amb totes les seves forces per mantenir aquesta iniciativa, siguin quin siguin els problemes que trobi pel camí".

En el mateix article els autors donen suport a la iniciativa bipartita nord-americana " A last change for a two -state Israel-Palestine agreement", que és una aposta molt pragmàtica per a intentar donar un tomb a la situació del Pròxim Orient, amb propostes ben concretes.

A Catalunya, la lectura d'aquests textos val la pena. Ens situa més enllà de les filies i les fòbies que masses tenim o hem tingut en relació al conflicte entre Israel i els palestinians.

COMUNISME

a dimecres, juliol 01, 2009 · 1 comentaris

Aquests dies estic participant a la reunió plenària anual de l'Assemblea Parlamentària de l'Organització per a la Seguretat i la Cooperació a Europa ( OSCE), que es celebra a la capital de Lituània, Vilnius.

Aquesta tarda a la reunió de la Comissió de Democràcia, Drets Humans i Qüestions Humanitàries s'ha obert un viu debat sobre el passat comunista de bona part d'Europa, arran d'una iniciativa de la delegació eslovena que equiparava l'estalinisme amb el nazisme. L'actitud de la delegació russa, composada molt majoritàriament per diputats de Rússia Unida, el partit de Putin i Medvedev, ha consistit en defensar una concepció de la història que situa a la Unió Soviètica en el bloc vencedor del feixisme, passant per alt les matances i atrocitats del regim comunista. Algú ha arribat a parlar de l'objectivitat de la història.

En tot cas, fa 20 anys de la caiguda del Mur. Alguns ho miren encara amb nostàlgia.

M'ha agradat la replica d'una diputada lituana, que ha sabut personalitzar en la seva vivència personal, el que va significar per a milions d'europeus, també els russos, el regim totalitari del socialisme real:un alliberament.

A voltes, hi ha encara a Catalunya qui tendeixen a oblidar-ho. Com recordarem al nostre país la caiguda del Mur de Berlín aquesta tardor?