1989

1989 fou, en molts sentits, un any important per a mi. Per a raons personals, és clar, però també per a raons que tenen a veure amb els signes dels temps.

La Caiguda del Mur, Tiananmen, la Revolució de Vellut, la mort d'en Ceauscecu...tot plegat just quan es celebraven els 200 anys de la Revolució Francesa.

En tinc un record intens i emotiu.

20 anys després, amb tots els límits i mancances que es vulguin, continuo creient que aquell any fou un any que va valer la pena viure; molts alemanys, txecs, eslovacs, polonesos,... també xinesos, ens van demostrar que tenint més motius per a estar resignats no es van conformar.

A WASHINGTON

Avui ha estat un dia molt dens; amb molta informació i intercanvi d'opinions, al matí amb la gent del BID i a la tarda al Banc Mundial; al migdia hem dinat amb mitja dotzena de ciutadans de l'Estat espanyol que treballen en alguns dels organismes de desenvolupament amb seu a Washington, entre ells dues persones catalanes. Gent més senior que aquella que varem conèixer a Nova York, amb molts ganes de ser útils per tal de fer una millor política de cooperació.

Només afegir un parell d'apunts.

Per una banda, destacar l'impacte del Fons de Cooperació per a l'aigua i el sanejament, que ha promogut el Govern espanyol; dotat amb 300 milions d'euros per part espanyola, en el marc d'una iniciativa del BID, pot arribar a garantir l'accés a l'aigua aprop de 4 milions de persones a Amèrica Llatina.

Per altra banda, ha estat especiament interessant la sessió de treball amb l'Ana L. Revenga , del Banc Mundial, sobre els efectes de la crisi en el països pobres: increment del número de pobres, posta en mrxa de programes de protecció social en en quants països i risc de retorn de la crisi alimentària un cop comenci la recuperació.

Molta informació i bons contactes per a fer bona feina.

DE NY A WASHIGNTON

Avui, dimecres ha estat el darrer dia a NY. Hem tingut un matí intens amb diverses persones del PNUD. Tot el procés de reforma per tal d'aconseguir que les diverses organitzacions del sistema de Nacions Unides treballin en una mateixa direcció i el Fons per a l'assoliment dels Objectius del Mil.leni (ODM) que l'Estat espanyol ha promogut, amb més de 700 milions d'euros, han estat presents al llarg de tot el matí. Poc coneguda aquesta darrera iniciativa, ha de permetre en els propers anys finançar, de manera innovadora, 129 programes a 59 països diferents.

Ara som a Washington. Demà dijous comencem una jornada que ens ha de portar a veure'ns amb la gent el Banc Interamericà de Desenvolupament ( BID), el Banc Mundial (BM) i amb funcionaris espanyols que treballen en les institucions de desenvolupament a la capital nordamericana.

A NY (2)

Hem continuat durant tot el dia d'avui les nostres trobades. A primera hora del matí amb la Directora Exectuiva del FNUAP, la Sra. Thoraya Obaid. El FNAP és el fons de població de les Naciones Unides i està molt centrat en els temes de salut sexual i reproductiva. Hem mantingut un diàleg interessant sobr les dificultats del seu treball en els països amb majoria catòlica i musulmana i hem rebut una resposta que ens ha sorprés: tenen més dificultats per a treballar en els països amb forta presència de l'Esglesia Catòlica.

Hem estat també amb la Directora Executiva d'UNICEF, la Sra Ann Veneman, ex ministra d'agricultura d'en Bush. UNICEF és problament l'agència amb més prestigi social del sistema de Nacions Unides. S'ha destacat la feina que fa el Comitè d'UNICEF a l'Estat espanyol i , com no!, el compromís del Barça i en Laporta amb l'agencia per a la infancia.

Però probablament, la part més profitosa del dia ha estat el dinar i la posterior reunió amb els ciutadans espanyols que treballen en les diferents agències de les NNUU a NY. Gent jove, preparada i amb idees própies. Han sortit molts propostes de trebll cara el futur`

Però segur que també necessitem una via catalana en aquest camp. Les oportunitats són moltes per als joves catalans amb compromís internacional.

A NY (1)

Som aquests dies a Nova York, els portaveus del PSOE, el PP i CiU de la Comissió de Cooperació Internacional per al Desenvolupament. Ens estem entrevistant amb diversos responsables de les agències de les Naciones Unides. L'Estat espanyol en els darrers anys s'ha convertit en un donant molt actiu i important del sistema de Nacions Unides. Aixì per exemple, avui està entre els primers 10 donants del PNUD o ha creat el Fons Espanya -PNUD per als Objectius del Mil.leni, amb més de 700 milions d'euros. Poca broma, doncs.

De les reunions d'avui, només un parell d'apunts.

L'Helen Clark, admnistradora del PNUD i ex-primera ministra de Nova Zelanda, una dona brillant i amb caràcter, ha incorporat una visió política forta a la justificació dels esforços de la cooperació internacional: la que té a veure amb els valors democràtics en un moment en el que estan irrompent a Africa altres cooperacions com la xinesa que no incorporen aquesta dimensió. Tota una qüestío clau no massa present en els debats català i espanyol, que oscilen entre l'humanitarisme exclusiu d'uns i el mercantilisme a curt termini d'altres.

La Begoña Lasagabster, ex-diputada d'EA al Congrés, que ara treballa per UNIFEM i amiga de fa molts anys, ens ha donat una lliço sobre la seva feina a l'America Llatina per tal de promoure la presència de dones a la política. En el debat amb la gent d'UNIFEM ha aparegut amb força la qüestió dels drets de les dones als països musulamans.

Demà continuem.

COBDCÍA

Els efectes de la corrupció poden ser devastadors per a la moral col.lectiva d'un país.

La resignació no s'hi val. Millors institucions i millors lleis ens fan falta, però també millors ciutadans.

En Francesc Cabana ha publicat fa uns mesos un petit llibre sobre l'actual crisi econòmica, amb l'encertat títol de "La cultura de la cobdícia. les claus de la crisi econòmica a Catalunya". Recomenable.

Afirma Cabana que la causa primera de la crisi del 2008 ha estat l'estupidesa, o sia la supèrbia i la fatxendaria de molts. Doncs això.

LA VIA CATALANA PER A LA INTEGRACIÓ DE LA NOVA IMMIGRACIÓ

Aquest matí el Ple del Congrés ha aprovat el text de la reforma de la llei d'estrangeria, amb el suport del PSOE, PNV, CC i nosaltres. Ara la reforma continuarà la seva tramitació al Senat, que tindrà 20 dies per enllestir la seva feina. Segur que hi podrem introduir algunes millores més.

Us adjunto una breu informació respecte els continguts que s'hi han incorporat.

Íntimament, tinc la convicció que s'ha fet bona feina. D'una manera molt especial des de la perspectiva de les capacitats de Catalunya de governar aquesta política i en el terreny més conceptual i operatiu des del moment que s'ha incorporat el principi d'esforç d'integració a la normativa espanyola.

En aquest sentit, estic convençut que els Grups del Parlament, que ara estan tramitant el projecte de llei d'acollida, tenen l'oportunitat de fer també bona feina. Entre tots plegats podem construir una via catalana per a la integració de la nova immigració.

PLA ÀFRICA

Fa una estona la Secretaria d'Estat de Cooperació Internacional, la Soraya Rodriguez, ha comparegut a la corresponent Comissió del Congrés, a petició de CiU, per tal d'informar del Pla Africa 2009-2012.

La veritat és que he sortit de la Comissió més inquiet de quan he entrat. Ni la política de suport a les exportacions espanyoles ni la política de suport a la inversió directa a Africa, que el Pla contempla, incorporen la perspectiva del desenvolupament per als països africans. Per exemple, el Pla no compromet al Govern espanyol en cap suport a les exportacions de productes africans cap Europa, ni analitza l'impacte negatiu que determinades inversions poden tenir per a l'economia dels països africans.

És més fàcil parlar de coherència de polítiques que practicar-la.

En aquest sentit, val la pena fer una ullada a l'article d'Illiana Olivié i Carlos Oya, a Política Exterior d'aquest estiu, "Plan África 2009-12: se necesita más coherencia y concentración",que apunta, amb molta lucidesa, algunes de les febleses d'aquest instrument de la política exterior.

Benvingut sigui un major compromís cap al continent veï, però pensat més amb els africans.

INFORMES SOBRE LA LLEI DE LA DEPENDÈNCIA

La setmana passada el Secretari General de Política Social del Ministeri de Sanitat, Paco Moza, presentava dos informes sobre l'aplicació i el desenvolupament de la llei de dependència.

Us adjunto els corresponents links. Imprescindibles, tots dos, però especialment aquell que va encarregar el Congrés dels Diputats a proposta de CiU.

- Informe de l'Agència Estatal d'Avaluació de les Polítiques Publiques i la Qualitat dels Serveis

-Informe Final del Grups d'Experts sobre per a l'avaluació del desenvolupament de la llei de la dependència.

Tots dos informes estan penjats a la Web de l'Imserso, donant així resposta a la petició que vaig fer a la Comissió de Sanitat i Política Social durant la seva presentació la setmana passada.

EL PSC I EL PP BASC

De nou, el PNV està fent gala del seu pragmatisme a la política espanyola. Dóna suport al pressupost general de l'Estat i es garanteix el blindatge legal del concert, resolt un contenciós economic important de la Diputació d'Álava i aconsegueix noves inversions en Innovació i Desenvolupament

I aquí encara n'hi ha que lamenten el peix al cove d'en Pujol...

Mentre passa prou desapercebuda la posició del PP del País Basc. Els seus tres diputats al Congrés s'absentaren de la votació sobre la presa en consideració de la Proposició de llei del PNV sobre el blindatge del Concert. Els de Rajoy hi votaven en contra i Alfonso Alonso, Eugenio Azpiroz i Ignacio Astarloa no volien trencar la disciplina del seu grup, però tampoc contradir la seva posició política a Euskadi. La direcció del Grup Popular els ha multat.

El concert és un patrimoni que tots els bascos protegeixen. I fan ben fet.

Si la recorda no em falla, mai els diputats catalans socialistes, ni els populars és clar, han tingut un gest polític similar. Abans en dèiem sucursalisme.

Són coses que passen en aquests temps i en aquest país.