BARCELONISME

No sóc allò que es diu un paio "futbulero", la veritat. Però aquest matí ha estat bastant pesadet corre per Madrid. Ahir va ser un dia nefast i alguns estaven realment entusiasmats. I tenien moltes ganes de dir-t'ho. Paciència i a espavilar nois. Sort per a en Guardiola.

FREE TIBET

He rebut aquesta foto de l'amic Xavier Navarro. Impactant. Em diu el Xavier que aquesta foto va ser feta al Tibet, el dia 20 de març per una agència de comunicació de Gran Bretanya i ens ensenya els militars xinesos a qui acaben de donar el seu paquet per disfrassar-se de monjos budistes i generar aldarulls.

SAUL GORDILLO A VILANOVA

Ahir a la tarda, a la UPC de Vilanova, es va presentar la Penedesfera, una notable iniciativa d'en Daniel García Peris d'articular la xarxa al territori del Penedès. S'estan organitzant les primeres jornades de la Penedesfera per al proper mes de juny. I el nou espai web té molt bona pinta. I amb aquesta excusa, en Saül Gordillo va presentar el seu Nació. cat. Una pena va ser que n'erem pocs, la veritat. L'Erik Wirdheim, se'n fa ressó al seu bloc.

Escoltar en Saül, explicant la història del punt.cat, és sempre una invitació a l'esperança en l'acció concreta. Que molt ens fa falta.

BERLIN

Hem passat aquests dies del pont de l'1 de maig a Berlín. No era la primera vegada que hi anàvem. Ens ha tornat a agradar. S'hi respira dinamisme i ambició, amb moltes ganes d'innovar. Ambició per a fer coses ben fetes, sobretot, i diferents. Alemanya torna a tirar. Té una industria forta, que tira com mai de les exportacions. I té gent amb talent.

La sensació d'aquests dies, i en relació a Barcelona, és que hi ha menys superficialitat i més contingut. Segur que hi ha també especulació, però estan construint una ciutat que s'hi pot viure. Potser hi té a veure una realitat immobiliària fonamentada en el lloguer, i no en la compra.

Sempre, però, Berlín té un punt d'inquietant, allò que ens recorda la barbàrie nazi.

Recomanable el bloc "catalans a Berlín".

RENOVAR

Renovar a fons el catalanisme, que és en allò que estem a CDC i sobre el que hem de debatre en el proper Congrés, ens exigirà trencar amb alguns mites. I assumir, és clar que sí, algunes contradiccions.

Apunto 5 idees:

• - mai més serem un país culturalment homogeni, però necessitem estendre i compartir la catalanitat.
  
• - la plena sobirania avui no existeix, però necessitem sobirania per a poder decidir i necessitem ser allà on es decideix.
• - sense èxit electoral entre els no sobiranistes no hi ha majoria política per a la sobirania.
• - cal pensar més amb la gent, que no pas amb les essències.
• - Ser en el món global vol dir aspirar a l’excel·lència com a comunitat i garantir-ne la prosperitat.

PARLAMENT EUROPEU EN CATALA

La iniciativa d'en Miquel Català de traduir al català la pagina web del Parlament europeu és tot un simptoma dels escassos avanços de la presència de Catalunya a la Unió Europea. I també, és clar, de la importancia de la iniciativa concreta de la gent alhora de posar en evidència que el rei està nu.

El Parlament no pot tancar aquesta pàgina. I les institucions del país ho han d'impedir. I no s'hi val dir que tampoc tenim versió catalana de les webs de les Corts Generals.

SELECCIONS NACIONALS:FEINA BEN FETA

Fa temps que sabem que el país necessita feina poc sorollosa, però eficaç. Especialment en tot allò que té a veure amb la presència directa de Catalunya en l'àmbit internacional. La setmana passada vam viure una victòria important: el Tribunal d'Arbitratge Esportiu, creat pel COI, ha rebutjat l'apel.lació de la Federació espanyola de bitlles contra l'admissió, a la Federació Internacional, de la corresponent federació catalana. En Miquel Roca i Junyent, el despatx del qual va portar la defensa jurídica del cas, llegeixo a l'Avui que afirma que "és cert que no es pronuncia sobre altres supòsits, però dicta doctrina". Entre altres coses, i al marge dels aspectes fonamentals ja mencionats, la sentència "deixa clar que no hi pot haver un dret de veto de cap federació contra cap decisió presa per la internacional". Un bon precedent per al futur.

I és que de la mateixa manera que fou per al punt.cat, per al reconeixement internacional de les seleccions esportives ens fa falta anar per feina i saber aprofitar les oportunitats que els temps d'avui ens donen. Felicitats doncs!

OPEN v CLOSED

Diu Tony Blair que el plantejament “Open v closed” is as important today in politics as “left v right . Justament, el debat que precongressual que ha encetat en Lluís Recoder , durant aquests darrer dies, lliga amb aquesta idea. Allò que hem de debatre en el proper Congrés de CDC té a veure, bàsicament, en oferir a la societat catalana un projecte polític obert a la nova realitat del país , que ens connecti amb els sentiments, inquietuds, esperances i valors de la majoria.. No es tracta tant de saber si som més o menys sobiranistes ,o més o menys liberals o socialdemòcrates, sinó d’oferir un projecte dinàmic i obert que connecti amb la nova societat que ha emergit durant aquests darrers anys i li sàpiga donar les respostes adequades. Simplificant, la nova convergència que necessitem té a veure amb Internet i el medi ambient. O la nova immigració i l’actitud emprenedora dels nous empresaris o els nous activistes socials. Té a veure amb la Catalunya d’avui. I amb la Catalunya que ve.

CATALA I IMMIGRACIO

Ahir a darrera hora de la tarda ens vam apropar al Moll de les Drassanes de Barcelona. La gent de la Plataforma per la Llengua , amb 22 entitats vinculades a l'àmbit de la immigració,organitzaven ,de nou, l'acte " El català, llengua comuna". Com diuen els organitzadors "es tracta d'una jornada que té com a objectiu destacar el català com a element d'inclusió de les persones nouvingudes i com a eina que contribueix a la cohesió social comuna".

Sant Jordi és sempre un dia per a l'esperança. Durant tot el dia, som un pais que es mira al mirall i s'agrada. Parlant amb els activistes de la Plataforma , i amb alguns dels joves bolivians que havien participat de la jornada, hom té la convicció que tenim futur. Que depen, sobretot, de nosaltres. De la confiança en la nostra capacitat col.lectiva d'oferir un poderos i seductor projecte de país. Si tenim projecte, ens en sortirem.

De moment ahir,l'escriptora Najat El Hachmi, va ser la més venuda en català. M'agrada.

PER SANT JORDI, EN LLAVINA

Recomanar els llibres que els amics han escrit és sempre un plaer. Si, a més, són llibres treballats, amb paciència i esforç , encara més. I sí és un llibre d'en Jordi Llavina, home d'amors sense límits, que sap reinventar-se, la gloria és inmensa.

Doncs això, per aquest Sant Jordi toca "Ningú ha escombrat les fulles", d'en Llavina.

Us penjo l'entrevista que en Guillem Carol li va fer fa uns dies.