Avui mateix Timothy Garton Ash publica un article al suplement d'El Pais sobre el sentiment de ser britànic , en que analitza les propostes de l'Informe Goldsmith sobre la ciutadania britànica. Com gairebe sempre, el professor d'Oxford l'encerta.
Reforçar el sentiment de pertinença i mutua obligació forma part de les respostes que es necessiten en societats que són cada vegada més diverses, opina Garton Ash. També a Catalunya, crec. En relació a la nova immigració, molt clarament. I encara en relació a la "vella" immigració. La pregunta sobre la catalanitat no és sobrera.
"active citizenship","citizenship with a bill of rights and responsibilities", "citizenship with added British values","citizenship plus progressive nationalism ","citizenship with identity, community cohesion and belonging ","citizenship with a small side dish of sharia", "citizenship with beef and two veg ","citizenship with chips, citizenship with chicken tikka masala",... déu n'hi do el debat britànics!
















3 comentaris:
Un debat present a tot el món. Però com sempre, els nostres amics espanyols el fan una mica diferent: per ells l'espanyolitat es referma contra els altres, no amb els altres.
I els altres que tenen més a mà... som nosaltres.
Jo crec que a Catalunya tenim grans experts en debat identitari. Però on hi ha el poder real, a Madrid, s'alimenten de tòpics que canalitzen cap als mitjans de comunicació propis i foranis i que formen els quadres administratius i polítics de l'estat.
Podem fer pedagogia a Madrid? Pregunto.
Martí,
a Madrid el tema no és la pedagogia.és la capacitat de fer-nos respectar el que hem perdut en aquests darrers anys. Sense respecte no hi ha reconeixament.
Tens raó.
Publica un comentari