Renovar a fons el catalanisme, que és en allò que estem a CDC i sobre el que hem de debatre en el proper Congrés, ens exigirà trencar amb alguns mites. I assumir, és clar que sí, algunes contradiccions.
- - mai més serem un país culturalment homogeni, però necessitem estendre i compartir la catalanitat.
- - la plena sobirania avui no existeix, però necessitem sobirania per a poder decidir i necessitem ser allà on es decideix.
- - sense èxit electoral entre els no sobiranistes no hi ha majoria política per a la sobirania.
- - cal pensar més amb la gent, que no pas amb les essències.
- - Ser en el món global vol dir aspirar a l’excel·lència com a comunitat i garantir-ne la prosperitat.
6 comentaris:
Carles,
Un petit comentari: existeix una mica de mite en allò de "l'homogeneïtat cultural perduda". Si bé és cert que l'impacte immigratori dels darrers anys ha estat molt important, aquest ha anat precedit de molts impactes previs. Quants catalans hi ha actualment néts de murcians o d'aragonesos? I quants n'hi ha descendents dels occitans? Aprendre del que es va fer bé al passat ens pot permetre encarar el futur amb garanties.
David, ni aragonesos ni murcians ni occitans tenien la massa numèrica ni la tecnologia que els permetia continuar vivint com al seu país.
De fet, molts andalusos ja van aconseguir no integrar-se gràcies al canvi qualitatiu que va significar la quantitat d'immigrants.
Avui qualsevol emigrant (per exemple, els catalans als EUA) poden continuar vivint la vida del seu país, les seves notícies, els seus amics, els negocis, l'esport, la política, etc. i la gent amb més poder adquisitiu necessita menys contacte social per fer la seva vida.
Tot plegat ens du a una situació en que la gent del lloc cada cop és menys social i que els nouvinguts cada cop necessiten menys contacte social. Potser haurem de preguntar als EUA com s'ho fan?
Martí,
Un segle enrere La Torrassa era un barri on pràcticament tothom era murciano. Què se n'ha fet dels néts de tota aquesta gent? Dóna una volta per allà i veuràs que cap d'ells viu allà. De fet, és més probable que te'ls trobis a una plataforma sobiranista que no pas a molts descendents de llinatges catalans de tota la vida.
En el que sí que tens raó és en l'efecte que poden haver tingut els mass media en dificultar la integració de nouvinguts. Però aquí també cal ser proactiu i plantejar-se com superar el repte.
Tot el debat culcutural està molt be. Però el que cal és crear un país d'excel.lència econòmica , social i cultural. Si la gent excel.lent d'un país es reivindica com a catalana, seguirà havent-t'hi esència catalana per compartir. Cal reforçar el sistema educatiu obligatori al màxim,els Cicles Formatius de Grau Superior però també la universitat. Calen bons paletes catalans i bons enginyers catalans,etc...
David,
jo no crec que hi hagués cap actitud proactiva en l'assimilació de murcians o occitans. Simplement, ells no tenien la capacitat de mantenir-se com a murcians o occitans a Catalunya. Ni pels números ni per la tecnologia.
Molts andalusos s'han mantingut andalusos a Catalunya per la força que els han donat els números. I ara la nova immigració disposa d'eines tecnològiques per limitar la seva necessitat d'integració.
I en tot això, la política que es pot fer es limita (i no és poc) a la integració escolar. Però poc més s'hi pot fer, crec jo. És com si els nadius americans es plantegessin com integrar tota la colla d'alemanys, polonesos i italians que muntaven pobles i ciutats sobre les grans prades. Quina política proactiva podien seguir?
David i Marti,
heu encetat un debat central.
crec que:
1.tenim molt a llegir de la nostra tradició de país d'immigrants. forma part del nostre ésser contemporani. En som prou conscients? o forma part d'una realitat que ens incomada.
2. la nova immigració genera nous dubtes. En Martí apunta bé, l'impacte del nous media.
3. la resposta té a veure amb el que apunta en Ramon; o sia amb el projecte.
si hi ha projecte hi ha integració.
Publica un comentari