Va ser un dissabte molt 2.o. Al matí vam ser a la Penesdesfera, la iniciativa d'en Daniel Garcia Peris que agrupa a la xarxa els blocs de les quatre comarques del Penedès. Sempre coneixes gent que val la pena i et trobes amb gent interessant. Em va agradar la blocaiare d'El Vendrell, la Laia Gomis, militant del PSC. Una noia oberta, que es contraposa molt amb la lògica de la xarxa socialista. Caldrà seguir-la.
I a la tarda, vaig acompanyar a la Montse ,que participava al Congrés comarcal de la CDC del Vallés Oriental. Vaig seguir amb atenció la taula que moderava en Roc Fernàndez. Hi participaven en Carles Puigdemont, en Toni Ibáñez i en Jordi Roigé. Com sempre en Carles va estar brillant en l'aproximació pràctica i conceptual d'una persona que fa política i aprofita al màxim la tecnologia per a fer les coses d'una altra manera. I en Toni va apuntar l'excel.lència com a necessitat del país; també a la xarxa, és clar.
El divendres havia llegit el post d'en Donaire sobre l'estat dels blocs polítics. Recomanable. El narcisisme i el monòleg formen part d'aquesta nova realitat, que hem de millorar molt. Hi vaig pensar durant tot el cap de setmana i el vaig citar a Gelida, durant la meva intervenció a la Penedesfera.
Mentre, ha estat una setmana entretinguda. El post del diumenge ha donat a parlar. La veritat no m'esperava l'impacte. En tot cas, l'escriure amb llibertat és un plaer que no vull perdre. Amb tota la responsabilitat que convingui, però també amb tota la llibertat que cal.
I a la tarda, vaig acompanyar a la Montse ,que participava al Congrés comarcal de la CDC del Vallés Oriental. Vaig seguir amb atenció la taula que moderava en Roc Fernàndez. Hi participaven en Carles Puigdemont, en Toni Ibáñez i en Jordi Roigé. Com sempre en Carles va estar brillant en l'aproximació pràctica i conceptual d'una persona que fa política i aprofita al màxim la tecnologia per a fer les coses d'una altra manera. I en Toni va apuntar l'excel.lència com a necessitat del país; també a la xarxa, és clar.
El divendres havia llegit el post d'en Donaire sobre l'estat dels blocs polítics. Recomanable. El narcisisme i el monòleg formen part d'aquesta nova realitat, que hem de millorar molt. Hi vaig pensar durant tot el cap de setmana i el vaig citar a Gelida, durant la meva intervenció a la Penedesfera.
Mentre, ha estat una setmana entretinguda. El post del diumenge ha donat a parlar. La veritat no m'esperava l'impacte. En tot cas, l'escriure amb llibertat és un plaer que no vull perdre. Amb tota la responsabilitat que convingui, però també amb tota la llibertat que cal.
4 comentaris:
Tot i que ja et vaig saludar a Gelida, ho torno a fer aquí. Em va agradar el plantejament que feies de l'ús blogs, i la mirada crítica que vas aportar.
Salutacions!!
Carles, va ser tot un plaer desvirtualitzar-te!
ei gràcies a tots dos!
Crec que va ser molt interessant la perspectiva crítica que vas incloure en el teu discurs sobre els blogs polítics.
Un plaer!
Publica un comentari