Valdria la pena que la gent de CDC, i en general els partits d'estricta obediència catalana, observéssim al PSC i la seva capacitat de consolidar-se com el partit hegemònic de la societat catalana. No és tracta nomes de l'inmens poder institucional que ostenta en tots els àmbits ( Generalitat, Diputacions, ajuntaments i administració perifèrica de l'Estat) i l'amenaça que suposa per a la llibertat un concentració tan enorme de poder en una sola força política, sinó pel que implica des del punt de vista de la consideració de Catalunya com a nació, o sia com a comunitat principal i primera amb la que ens identifiquem i li som lleials les persones que vivim i volem ser part d'aquesta comunitat. Els límits del PSC com a partit nacional fins ara han estat més que evidents. L'exercici del poder a la Generalitat pot arribar a fer-nos creure que el PSC està disposat a dur fins les darreres conseqüències la responsabilitat de governar Catalunya. De fet, ERC s'ho havia cregut i va legitimar aquesta percepció del PSC com a partit catalanista. I l'habilitat política d'en Maragall, construint una coalició electoral de facto amb ERC i ICV també. I és clar, els nostres errors.
Veurem els fets del govern i els diputats socialistes catalans en el Congrés dels Diputats durant els propers mesos. En sóc molt escèptic sobre la seva capacitat d'actuar de manera autònoma, fora dels límits de la "solidaritat" amb la resta de socialistes de l'Estat.
Ara, i en la perspectiva del Congrés de CDC, la nostra principal orientació estratègica es combatre, justament, aquesta hegemonia socialista. Millor que no ens despistem.
Veurem els fets del govern i els diputats socialistes catalans en el Congrés dels Diputats durant els propers mesos. En sóc molt escèptic sobre la seva capacitat d'actuar de manera autònoma, fora dels límits de la "solidaritat" amb la resta de socialistes de l'Estat.
Ara, i en la perspectiva del Congrés de CDC, la nostra principal orientació estratègica es combatre, justament, aquesta hegemonia socialista. Millor que no ens despistem.
1 comentaris:
Increïble, però cert.
En el TN vespre d'avui 03/06/2008, el professional de la comunicació Ramon Pellicer, ha tornat a donar una petita puntada de peu al diccionari de la llengua catalana, i a dit que "els barcus que portaven aigua a la ciutat de Barcelona...".
En aquest punt m’agradaria recordar que el passat 10/04/2008, al TN vespre van anomenar "barcu" al vaixell trobat a la Barceloneta, i en aquella ocasió fins hi tot van subtitular la notícia amb la paraula "barco".
Ara m’agradaria fer una reflexió, o bé es tracta d’una incompetència total i absoluta, i una falta de professionalitat dels treballadors de TV3. O bé es tracta d’una nova campanya d’immersió lingüística per tal de que el lamentable nivell de català del president de la generalitat (dialecte Montilla) sigui el català normatiu en pocs anys.
Per acabar-ho de rematar, avui mateix s’ha consumat un altre engany al poble català, i s’ha demostrat que el vicepresident del govern va enganyar al poble quant va dir que la tercera hora de castellà seria voluntària, ja que molts centres ja han rebut un comunicat de la Generalitat exigint-los que apliquin la tercera hora de castellà el curs vinent.
Publica un comentari