Sembla mentida, però després de tants anys es publiquen les balances fiscals. Un compromís d'en Zapatero amb en Duran del debat d'investidura.
Les dades del govern espanyol ens confirmen allò que sabem des del temps del malaguanyat Ramon Trias Fargas: que tenim un dèficit fiscal insuportable i que aquesta asfixia drena la capacitat del país de progressar. Un dèficit que compartim amb valencians i balears.
Resta clar que hem guanyat amb transparència. En un Estat democràtic hauria de ser d'allò més normal que els fluxos fiscals fossin coneguts pels ciutadans i que en la discussió política sobre el sistema finançament les balances fossin un element central alhora d'encarar els problemes que hem de resoldre. I caldria, a més, que aquesta publicació es convertís en una pràctica anual del govern espanyol.
En tot cas, escoltant Ocaña a Rac1 fa una estona hem pogut comprovar que la barra pot ser infinita: ha afirmat que les balances demostren que el sistema fiscal compleix la funció redistributiva assignada. Vaja, que sembla que per al PSOE un deficit de Catalunya entre el 6.38 i el 8.70 és perfectament suportable i just.
Resta clar que hem guanyat amb transparència. En un Estat democràtic hauria de ser d'allò més normal que els fluxos fiscals fossin coneguts pels ciutadans i que en la discussió política sobre el sistema finançament les balances fossin un element central alhora d'encarar els problemes que hem de resoldre. I caldria, a més, que aquesta publicació es convertís en una pràctica anual del govern espanyol.
En tot cas, escoltant Ocaña a Rac1 fa una estona hem pogut comprovar que la barra pot ser infinita: ha afirmat que les balances demostren que el sistema fiscal compleix la funció redistributiva assignada. Vaja, que sembla que per al PSOE un deficit de Catalunya entre el 6.38 i el 8.70 és perfectament suportable i just.
5 comentaris:
Més val tard que mai, però mira que en fa d'anys que es parla d'aquest tema...
Per cert, en aquest debat sempre hi ha una anàlisi que considero errònia: incloure a Madrid en el còmput de les balances. Entendria que s'inclogués si la província de Madrid formés part d'una comunitat autònoma més gran (Castella la Manxa), però la seva característica de comunitat uniprovincial distorsiona completament l'anàlisi, sigui quin sigui el criteri que es faci servir, ja que els treballadors de la majoria de ministeris no es "territorialitzen" pel fet de què treballen en serveis centrals. Això és una petita trampa, ja que aquests milers de treballadors generen una important economia al seu voltant, que a la pràctica se'ns imputa com si ens beneficiés a tots.
De tota manera ja va bé que per primer cop a la història es reconegui aquest drenatge de recursos que està sent un fre al nostre desenvolupament en nom d'una opaca solidaridaz.
Carles,
com a membre del Grup Parlamentari de CiU heu de treballar per fer valdre els nostres vots i com es deia al Congrés per fer-nos respectar com a país.
Per tant, els socialistes han de saber que si volen aprovar els pressupostos generals de l'Estat amb nosaltres un dèficit fiscal al voltant del 8% és insostenible i inadmissible.
Salut
Ara a veure que fan. Jo com a català ho veig molt negre. Haurem de seguir així. ja ho veuràs ja.
Benvolgut Carles,
Com que ahir ens vàrem trobar a un acte sobre ètica i política a l'escola d'estiu de la URLl., et vull comentar quelcom que et vas perdre sobre la "barra infinita". jo més aviat l'anomenaria "barra lliure":
Vaig tenir una enganxada amb en David Pérez, responsable de campanya del PSOE, a unes jornades d'ètica i política.
Per, l'astorament de tothom, a la darrera sessió de la tarda aquest senyor va defensar com a ètica la mesura de comprar vots a 400 EUR perque han comptabilitzat que un 14% de vots els va venir per aquesta via ("el fin justifica los medios", la nota és meva, no ho va arribar a dir) i a més es vantava de que "ja" ho han complert.
Al torn obert li vaig demanar, ja que li agraden els percentatges, dues coses, després de dir-li que m'havia esvalotat una mica el seu comentari:
1.-Una mica de "benchmarking": a quants europeus en percentatge els sembla ètic comprar vots??
2.- Si la seva aspiració personal és pasar del 14% al 100% de vots comprats.
Va respondre que tot és vàlid per aturar la dreta i que a ell li semblava ètic. O sigui que no va respondre a cap de les dues malgrat que li vaig tornar a insistir...
Albert
Realment la història que explica l'Albert resumeix el cinisme de massa gent que fa polític. Poc interés pot tenir per als ciutadans la política quan es llencen 6000 d'euros d'aquesta manera. patètic.
Publica un comentari