Fa uns dies varem visitar Vic. Volíem conèixer de primera ma els polèmics Espais de Benvinguda Educativa (EBE) , tan denostats des de determinats àmbits. Varem parlar amb els professionals que allà hi treballen i amb els nanos.
És evident que és molt aviat encara per fer-ne balanç. Tot just avui mateix s'han posat en marxa a Reus.Però, d'entrada, la idea d'un espai que rebi als alumnes arribats a una ciutat i que,abans d'incorporar-los a l'escola que els toca, els orienti a ells i a les seves famílies sobre el nou entorn i els hi doni unes primeres nocions de la llengua del país, em sembla impecable. Es tracta de facilitar la feina que després haurà de fer l'escola. Aquest recurs, per altra banda, és provisional. La canalla només hi és durant un mes. Potser massa poc. Ja es veurà.
M'irrita el paternalisme amb que des de certs àmbits s'ha reaccionat davant aquesta iniciativa i la facilitat amb la que es desqualifica qualsevol mesura que promogui la integració a la societat catalana els nouvinguts. Massa conservadorisme i comoditat per a resoldre amb èxit el repte de la immigració tenim en aquest país.
2 comentaris:
Esperem que funcioni! Tot un repte, sens cap mena de dubte, perquè, una vegada transcorregut aquest mes, el nano o nana no només s'haurà d'afrontar a una aula convencional, sinó que també s'haurà d'afrontar a la societat en general, poc afavoridora en molts casos.
En el centre de secundària on sóc ara, en una població amb un nombre d'immigrants prou elevat, sóc testimoni diàriament de com uns nanos progressen i uns altres, en canvi, tenen un futur poc prometedor (el paper dels pares d'aquests nou vinguts és clau - uns pares receptius equival a un nen que tirarà endavant i serà un més de nosaltres).
Una anècdota: ara mateix estem fent Pla i abans de les vacances de Nadal m'enduc tres classes a Palafrugell. L'únic nano que coneixia l'escriptor abans que jo els en parlés (si més no, li sonava el nom) es diu ABDELILAH ARRIFI!!! Els més diguem que "nostrats" no en tenien ni idea, de qui era Pla!
I tornant a la qüestió que ens ocupava: la iniciativa, en principi, és positiva; però voldria saber què passarà amb els nou vinguts "ex-patriates", fills de japonesos, alemanys, nord-americans? També se'ls acollirà en aquestes aules?
A veure quines respostes ens dóna el temps...
Salutacions, Carles.
hola Montse,
en principi pel que ens varen explicar a Vic, el recurs també està pensat per a tothom que arribi nou a la ciutat i no s'hagi pogut matricular a l'escola. No és un recurs per a famílies "pobres".
I tens molta raó amb el tema dels pares. Justament els professionals de l'EBE de Vic assenyalaven el treball amb els pares com a fonamental.
gràcies, Montse
Publica un comentari