El reportatge de The Economist sobre la situació económica a Espanya està provocant reaccions. És normal. The Economist és dur amb el desenvolupament del model d'Estat autonòmic i mostra un notable desconeixament de la realitat nacional de Catalunya; o potser més que desconeixament comparteix els prejudicis que sobre Catalunya habitualment es llegeixen i s'escolten en molts ambients de Madrid.
Però el problema no és The Economist. Entre d'altres raons perquè explica algunes veritats com un temple. Alguna cosa estem fent malament quan una revista del prestigi i l'impacte d'aquest setmanari anglés té aquest enfocament. Ni que sigui no haver rebut al periodista autor del reportatge, com sembla que ha passat.
I crec que podem acabar fent el ridícul, si les reaccions del Govern tenen el to i l'estil del nostre ambaixador a Londres. A vegades, tinc la sensació que tenim molt poca actitud i mentalitat d'Estat.
12 comentaris:
Carles,
Quanta raó! Me n'alegro que enmig del disbarat alguns com en Vicent Partal i tu mateix poseu seny. The Economist fa un reportatge sobre Espanya extraordinari i dedica mitja pàgina a parlar de Catalunya des d'un punt de vista que no ens agrada. I què? Com si l'únic punt de vista vàlid al món fos el nostre.
Les opinions de l'article poden agradar o no, a mi no m'agraden, però indignar-se i protestar oficialment porta a fer el ridicul més espantós.
Tan arraconats ens sentim? Tan poc respecte per la llibertat de premsa té el nostre govern?
Quina pena! Quina pena de país!
Marc Arza
www.catalunyafastforward.blogspot.com
Pel que he escoltat, es van prendre la molèstia de venir a Barcelona. El problema fou que ningú de la Generalitat els va rebre, llevat del conseller Castells. Potser el problema és que tenim gent a les altes institucions que ni tan sols sap que és "The Economist"....
Potser algú del govern estava "massa ocupat" per rebre'ls, i The Economist es va enfadar. Típic de periodistes.
I la revista no és tan bona com molta gent la percep.
Totalment d'acord amb el que dius.
Podries concretar més la frase "explica algunes veritats com un temple"??
Altrament, sembla que mantinguis una postura semblant a la de Ciutadans, el president dels quals va dir abans d'ahir al Parlament que "El que diu The Economst és la pura realitat vista des d'Europa".
Querido Sr. Campuzano, ¿se ha parado Vd. a pensar en el obsesivo fomento del desconocimiento de la realidad nacional española y en la cantidad ingente de prejuicios que sobre España se leen y escuchan cada dia…? Todo ello transmitido desde la oficialidad de una Cataluña de la cual Vd. es participe, complice y beneficiario.
The Economist y cualquiera que no este sumergido en su burbuja, Sr. Campuzano, ve esa estrategia claramente.
Sr.Campuzano, ¿se ha parado Vd. a pensar que en realidad The Economist puede que no vaya, como Vd. cree, si no que ya este de vuelta? ¿Que a The Economist no le falta conocimiento de ninguna realidad sino que le sobra y le basta con lo que ya es un clamor?
Solo como posibilidad Sr. Campuzano: ¿se ha parado Vd. a pensar en el ridículo que, sin saberlo, todos ustedes podrían estar haciendo?
Aunque fuese solo a efectos de contemplar esa hipótesis harian bien todos Vds. en considerar el artículo de The Economist como una señal.
M'agrada el comentari del tal Nostromo. El paio passa per aquí i plantifica un comentari sense haver-se llegit el teu post i pensant que ja sap el que hi diràs.
Quin pallasso!
Marc
L'amic Marc insulta, sembla que no dona per més o que la passió l'encega.
Marc, fagi una segona lectura del post d'en Campuzano y una segona del meu comentari. Pot ser que no tingui prou i necessiti una tercera i fins i tot una cuarta o cinquena...
No desesperi... estic segur de que al final entendrà alguna cosa i que, encara que sigui a l'intimitat del seu cervell, s'aplicarà els calificatius amb els que m'obsequiava.
P.D. No li demano que estigui d'acord, tan sols que entengui el que llegeix.
Amics Nostromo (a mi també m'agrada Conrad):
A veure Clown, t'ho dic en anglès per què segur que en la teva poliglotia t'hi sents més comode. En Carles fa un post que es titula "no fem el ridicul" i en que afirma que "el problema no és The Economist. Entre d'altres raons perquè explica algunes veritats com un temple". Un post que li ha costat un atac demagògic de l'e-noticies.
I arribes tu i l'interpel.les dient "¿Que a The Economist no le falta conocimiento de ninguna realidad sino que le sobra y le basta con lo que ya es un clamor?" i demanant-li si "¿se ha parado Vd. a pensar en el ridículo que, sin saberlo, todos ustedes podrían estar haciendo?".
Vaja, que li repliques amb els seus mateixos arguments. A partir d'aquí hi ha diverses interpretacions: a) No t'has llegit el post del Carles i has entrat a fer el comentari posant la directa. Cas en el qual se't pot dir pallasso tranquil.lament. b) No has entès res per què ets curt de gambals. Cas en el qual se't pot dir pallasso tranquil.lament. c) Una combinació de les dues anteriors. Cas en el qual se't pot dir pallasso i insistir en que ets un clown.
Ara jo me'n torno a la feina. Que en tinc molta. Tu, que deus estar esperant la meva rèplica des de fa tres quarts, pots tornar-te a posar en evidència si vols. Jo no ho llegiré que tinc una família que m'espera i un sopar amb els amics.
Apa, siau. PALLASSO!
Marc Arza
www.catalunyafastforward.blogspot.com
Benvolgut senyor Campuzano,
Ja tornem amb la cançoneta de l’ ”alguna cosa estarem fent malament”. Suposo que amb el senyor Pujol i el seu partit a primera línea també, perquè el 1999 ‘The Economist’ (espero que la sobtada passió per aquesta revista provocadora serveixi almenys per apujar el lamentable nivell d’anglès de la població catalana, al que CiU va contribuir tan significativament en 23 anys) va titllar el govern de CiU com representant d’un ‘nacionalisme ferotge’. Així que sembla que tant amb els uns com amb els altres tenim un problema: que som uns covards per naturalesa.
Vostè pertany a aquesta tradició de polítics catalans que se senten tan a gust en la moderació que accepten totes les crítiques, vinguin d’on vinguin. Vostès són aquest seny que ens ha dut a ser víctimes durant 4 segles. Potser caldria que se n’adone’s, com també hauria de fer el senyor Duran i fa alguns anys hauria d’haver fet l’ínclit Roca i Junyent, que un es pot comportar tan impecablement, tan cristianament, si te’ la llei al darrere: vull dir l’estat. Fer-ho en la seva condició de català amb unes competències molt, molt precàries al darrera és una irresponsabilitat.
No se’ amb quina freqüència vostè llegeix la premsa anglosaxona, però si el reportatge de ‘The Economist’ és extraordinari, jo no se’ a quines qualitats esta vostè acostumat. Segurament a les de ‘La Vanguardia’ i ‘El País’. O estem d’acord amb l’adjectiu ‘shaky’ per definir la nostra voluntat de ser nació ? I amb afirmacions tan penoses i infantils, injustes, lamentables, dignes de Madrid, com ‘coffee just for us’?
I amb el fet que un diari liberal digui que s’ha anat massa lluny en la cessió de poder? I no rebre algú justifica la manca d’objectivitat?
És això raonable o només partidista? És això periodisme o pamfletisme? O és que aquest expert en Amèrica Llatina també se sap la història de Catalunya de memòria per fer una afirmació semblant?
Faci el favor de ser una miqueta més exigent senyor Campuzano. I de centrar les seves energies en fer que Catalunya tiri cap endavant i no en disparar contra el tripartit i les seus representants a cada oportunitat. El tripartit junt és mes Catalunya que CiU, i ho dic jo que soc militant, com vostè, de CDC.
També, si us plau, si escriu un articlet tan curtet,esquifit i xucladet, suposo que per provocar, almenys miri de no fer errors d’ortografia, a més repetits. Si se sent tan segur en la seva defensa de Catalunya, demostri que un cop van passar els focs d’encenalls nacionalistes i juvenils te’ alguna idea al cap per fer de Catalunya una interpretació del món que sigui l’enveja dels veïns i no una màquina de gastar diners en idees ja precuinades.
Cordialment,
Paolo Gervasoni
Uy! missatge d'en Marc de les 18:38, es veu que m'estava esperant.
A veure Marc, per molt que t'agradi J. Conrad fixat'hi bé y veuràs que no sóc Nostromo sinó Nostronomo. Ho has llegit dues vegades i no te'n has adonat.
Em sembla que és aquest el teu problema, tens una idea fixa que va per sobre del que hi ha escrit. Es alló de "el burro lee pero no prenuncia". Crec que aixo no els hi pasa als pallasos i tampoc als intelligents.
És igual, no et preocupis t'ho explicaré com a Barrio Sesamo.
El Sr. Campuzano parla de un "ridicul" i jo parlo d'un altre "ridicul". Son 2 "ridiculs" diferents OK?
RIDICUL 1:
En Campuzano parla del "ridicul" de les reaccions ("I crec que podem acabar fent el ridícul, si les reaccions del Govern tenen el to i l'estil del nostre ambaixador a Londres.")
Encara i axi en Campuzano expressa clarament la seva opinió: "The Economist mostra un notable desconeixament de la realitat nacional de Catalunya... comparteix els prejudicis... Madrid...". Campuzano creu que The Economist no está ben informat.
RIDICUL 2:
Jo dic que The Economist está perfectament informat i, com a molts d'altres aqui i a Europa, el que s'está coent a Catalunya els hi sembla "ridicul". Segurament aquest adjectiu no és el més adient pero no volia fer sang.
Campuzano parla del "ridcul" de les reaccions al article i jo parlo del "ridicul" de les accions que donen lloc i raó a articles com el de The Economist.
El propi post d'en Campuzano incorpora mostres de una manca del sentit del ridicul impresionants ("Ni que sigui no haver rebut al periodista autor del reportatge, com sembla que ha passat.") Meravellós!
De vegades resulta necessari veura's desde enfora i l'article de The Economist és un bon mirall.
En fi Marc, se que vas molt embolicat amb la teva feina, els teus sopars etc, etc... i que segurament no em llegiràs pero per si de cas trobas un minut no més dir te un pareill de coses:
1) Els anglesos adoran el sentit de l'humor i el "fair-play", que en saps d'aixo? Els trobarian en els teus escrits?
2)Ves amb conta amb els insults als "disidents", no se n'asabenti The Economist i es pensi que es una práctica quotidiana a la politica catalana.
Pot ser ja se n'asebentat... aixo ho explicaria tot...
Agur
P.D. Insisteixo, no esperaba cap acord, tan sol un senyal de... és igual, tant se val... si és pecat...
Hola a tothom i disculpes per haver tardat tant en contestar.
En tot cas, gràcies a en Marc. Hi coincideixo. També n'han parlat en una direcció semblant en Vicent Partal, la Pilar Rahola o en Xavier Sala.
Les veritats com un temple són les que l'article descriu sobre la situació económica a Espanya. I algunes reaccions que el post han provocat tenen molt a veure amb actituds que ens paralitzen com a país. Estic molt cansat de tanta retòrica que no és capaç de transformar la realitat. Justament, el saber construir un model que sigui referència és allò que ens manca.I aquí tots en tenim responsabilitats.
I perdò per les faltes
gràcies a tothom.
Publica un comentari