SOBRE LES FAMILIES

La família és més vigent que mai. Ho diuen totes les enquestes i en parlem durant les campanyes electorals. Però també la familia és més diversa i plural que mai. Segur que per això que té tanta força avui.

I és clar les famílies tenen problemes; especialment les famílies joves que volen tenir fills; però també les families amb fills amb discapacitat o les families amb un sol progenitor, o les families que s'han de fer càrrec del pare o la mare amb situació de dependéncia. Calen polítiques públiques que donin resposta a les demandes de les families: més temps ( que vol dir horaris racionals, mesures per a la conciliació de la vida familiar i laboral, més i millors llicencies parentals,..) més serveis , bàsicament de guarderies i més ajuts directes per a fer possible el desig de tenir fills. A l'Estat espanyol és ridícula la inversió en aquests camps. El 0,7 del PIB, mentre la UE-25 està en el 2,1. I aixì està la nostra taxa de fecundidat. I també un greu problema de pobresa infantil. La Fundació Un Sol Món. Fa temps que en parla.

No crec que la funció dels polítics siguin dir a la gent quin és el model de familia a seguir.

Cadascú tria la que vol o la que la vida li porta. I tots tenim dret a construir un projecte comú amb qui estem. També els gais i les lesbianes. Per això, estic satisfet d'haver defensat en el ple del Congrés el vot favorable en aquesta legislatura a favor del matrimoni per a les persones del mateix. També són families.

En aquests ultims anys n'hem pogut parlar-ne de tot plegat amb molta gent i crec que la inmensa majoria del país compartim aquesta idea de familia i les necessitats i les demandes dels nuclis familiars. I amb alguns també hem coincidit que segurament som els homes els que és urgent que canviem per assumir les nostres responsabilitats. No tot ha de dependre de les dones o és "culpa" d'elles a les families,no?

Us recomano la lectura de " El normal caos del amor", un fantàstic assaig sobre la realitat de les families. Una bona guia per aquests temps.

AUTONOMS

Avui ens hem reunit a Madrid amb els dirigents de les dues principals plataformes que representen el treball autònom al conjunt de l'Estat: ATA, que a Catalunya és PIMEC i UPTA, que a Catalunya és CTAC.

Hem intercanviat papers i posicions i hem coincidit en entendre que la propera legislatura ha de ser la de la reforma a fons de la fiscalitat dels autònoms. En Duran ha presentat la nostra proposta principal en aquest àmbit: tipus del 15% d'impost de societats per a les empreses de menys de cinc treballadors. I els representants dels autònoms ens han demanat que anem més enllà i que traslladem el tractament fiscal existent per a les societats a les persones físiques que són treballadors autònoms. N'hem pres nota i hem agafat el compromís de treballar-hi.

I no hem pogut deixar de constatar l'enorme frivolitat d'aquesta campanya tot comentant la "paga " electoral que ZP ha promès. I és entre altres tonteries exclou als autònoms!

POLITIQUES PUBLIQUES I CANVI CLIMATIC

Avui Ecoperiódico ha organitzat una jornada al voltant del canvi climàtic i les polítiques publiques a la Pompeu Fabra. S'han dit coses interessants. Com sempre, en Pere Torres, que hi participava ,ha estat suggerent i provocador. I en Toni Gutierrez-Rubí, que ha fet de presentador i moderador ha posat damunt la taula algunes bones preguntes. M'ha agradat que m'hi convidessin com a ponent. Sobretot en un àmbit que no és la meva especialitat.

L'acte ha tingut cobertura via blocs. Una bona manera de superar els límits que tenen tots els actes presencials. En el bloc d'en David de Ugarte hi podeu trobar un bon resum de totes les intervencions. I és que avui hi conegut a gent interessant i molt potent de la xarxa. Ecoperiodico és una iniciativa d'un grup de gent on hi ha el mateix David de Ugarte i en Francisco Polo, un altre activista d'Internet. Noves maneres de fer política.

Aquests dies, i preparant la intervenció d'aquest matí, he parlat amb la Marta Subirà, regidora Medi Ambient de l'ajuntament de Sant Cugat i amiga des dels temps de la JNC. La Marta m'ha explicat algunes iniciatives innovadores de Sant Cugat en matèria ambiental:ordenança d'estalvi de l'aigua a l'any 2002, bonificació fins un 75 de l'impost de circulació per als vehicles menys contaminants i previsió d' una ordenança que obligarà als promotors a plantar un determinat nombre d'arbres per cada m2 construït. Avui Sant Cugat és la ciutat catalana amb arbres plantats per habitant de Catalunya.En Lluís Recoder aposta per fer de Sant Cugat un punt de referència en les polítiques locals contra el canvi climàtic.

Aquest matí en l'aire ha flotat la convicció que en la campanya electoral en marxa, el canvi climàtic no estarà en l'agenda. I és que en Pere Torres l'encertava: avui els partits creuen que la decisió de vot no depèn de la posició política en aquest àmbit.Alguna cosa falla, potser.

QUI SOM "NOSALTRES"?

Aquest matí he tornat a aterrar a la Catosfera que s'ha celebrat a Granollers. Just quan tot s'acabava la darrera taula rodona ha ressorgit el debat sobre els "nosaltres". Vull dir, el debat sobre si hi ha un nosaltres a la xarxa i quin és el límit d'aquest nosaltres.La Catosfera la conformem els que escrivim amb català només o també hi són els catalans que escriuen amb altres llengües? Divendres a la tarda en vaig parlar un moment amb en Roc Fages. Sembla que ja el primer dia es va obrir la discussió. I avui quan marxàvem n'he fet un breu comentari al Saül Gordillo, que també en parla al seu bloc.

És un debat clàssic al nostre país. Fa poc temps el vam tornar a viure tot parlant de literatura.

Em quedo amb la idea d'un "nosaltres" expressat en català, sense dogmatismes excloents respecte els que s'expressen en castellà o anglès, però amb el català com element vertebrador. És justament allò que ens fa únics.

CATOSFERA

Ahir al vespre vaig treure el cap a Granollers. S'hi celebra la Catosfera. Vaig poder conèixer a un dels seus promotors en Marc Vidal i saludar a alguns dels cracks del país: en Saül Gordillo, en Roc Fages, en Martí Cabre, la Núria Masdeu, l'Enric Canela, en Roc Fernàndez, en Xavier Tomàs...i també vaig escoltar en Vicent Partal Sempre brillant i obrint espais nous. Hi tornaré durant el cap de setmana i espero saludar a gent que només conec de la xarxa.

Des de la modestia, haig de dir que m'ho passo escribint-hi; de fet, és de les coses que faig amb més gust. Estic segur que tots sortirem una mica més sabis de la trobada de Granollers.

QUE HI FEM AFGANISTAN?

La noticia de la condemna a mort del periodista afganès, Sayed Perwiz Kambakhsh ens ha colpit.

Avui l'amic Pere Torres m'ha adreçat un correu amb la pregunta adequada: què hi fem a Afganistan?

Podem estar combatent els talibans i permetre que el govern amic d'en Karzai executi un home jove que sembla ha escrit de manera crítica sobre el tracte de les dones en determinades "sures"?

és evident que no. Els europeus i els nord-americans ho hem d'impedir.

L'ASSIGNACIO TRIBUTARIA DEL 0,7 DE L'IRPF

Aquest matí he acompanyat en Duran i Lleida a una reunió de treball amb la Taula d'Entitats del Tercer Sector Social de Catalunya. La Taula agrupa avui 24 associacions de segon nivell que representen unes 2000 entitats no lucratives de tot el país, que fan feina en tots els àmbits socials , des de la gent gran i la infància passant per la immigració o els pobres fins a les persones amb discapacitat. La Taula s'ha convertit en el "lobby" social de Catalunya. La presidència d'en Carles Barba, de la Fundació Catalana de l'Esplai li dona una força molt especial. En Carles ha pencat fort per estructurar la representació d'un sector molt plural i atomitzat, sovint encara massa feble.

Avui hem fet un repàs de la legislatura acabada i hem apuntat temes per a la propera. I també hem revisat algunes dades respecte la distribució territorial dels recursos de l'assignació de l'IRPF per activitats socials que, per cert i amb la contribució de la Taula i de CiU ha passat del 0,52 al 0,7 durant aquest periode finalitzat. I les dades són d'escàndol. L'any 2006 en concepte d'assignació tributaria per a finalitats socials es van recaudar a Catalunya 46 milions, dels quals el 80%,37 milions s'han de destinar a programes impulsats per entitats sense ànim de lucre. El 20% es destina a programes de cooperació al desenvolupament. Amb les xifres de la distribució de l'any passat, retornarien enguany a Catalunya només 13 milions d'euros. La resta van a parar a altres llocs de l'Estat. I alhora un 54% dels contribuents catalans marquen l' x amb l'objectiu de destinar aquesta petita part dels seus impostos a les ongs. A Espanya la mitja és d'un 44%. Més catalans que espanyols volen contribuir a promoure programes socials gestionats per les entitats del país. I el seu esforç no es veu reconegut.

Més enllà del conflicte competencial obert de fa temps i que no s'ha pogut resoldre en aquests anys, el sistema de distribució d'aquests recursos és de vergonya i més quan justament si a Catalunya hi ha molta més gent que vol assignar aquests diners a finalitats socials és per la feina que han fet les entitats catalanes.

Treballar per a canviar aquesta situació ha de ser un objectiu principal de la propera legislatura.

CONSULTES POPULARS

Aquests dies el Cercle d'Estudis Sobiranistes que promou l'Alfons López Tena acaba de fer públic el primer dels seus treballs. Una proposta que pretén desenvolupar les previsions de l'Estatut en matèria de consultes populars. Com es propi d'en López Tena el document està molt ben argumentat i és solid.

En la democràcia que hem tingut fins ara el recurs a la consulta popular o al referèndum ha estat escàs. Estic convençut que una millor democràcia exigeix preguntar més als ciutadans de manera directa, amb tot el que comporta. Des d'un punt de vista democràtic no podem tenir por a donar més poder a la gent.

Treballar, en els propers temps, en la necessitat de fer respectar el dret a decidir dels catalans i les catalanes té a veure, justament, en donar més poder a la gent. Impecablament democràtic.

En tot cas, i des d'una perspectiva catalanista, les consultes populars s'hauran de fer quan sabem que volem preguntar i si volem guanyar. Però això és una altra història.

MES SOBRE ELS PARTITS

Fa temps que rebo el butlletí electrònic BarcelonaRadical.Net, que edita l'Associació Radical Transnacional. Sempre hi ha reflexions, opinions o campanyes interessants. Els radicals han defensat iniciatives potents i treballen per a fer una política diferent. Hi comparteixo algunes coses.

En el darrer butlletí hi pengen un bon article d'en Ralf Dahrendorf sobre els populistes i els partits.

Afirma el vell professor Dahrendorf "Los partidos actuales necesitan con urgencia recuperar el apoyo de los ciudadanos. Para tener éxito, necesitan claridad programática, honestidad organizacional y una buena comprensión de las inquietudes de unas sociedades que han perdido sus estructuras tradicionales. Éstas han desaparecido para siempre, pero un orden liberal-democrático no puede tener éxito mediante una política circunstancial basada en resentimientos populares. Exige un sentido del mediano plazo y un compromiso con un debate racional de los problemas, ya que la más importante de todas las tradiciones es una que sí se puede revivir: la del pensamiento ilustrado".

En prenc nota.

PASSEJANT PEL RAVAL

Feia un matí esplèndid avui a la Rambla del Raval. Hi he passejat tot anant cap a la Plaça de Sant Agustí. Feia uns dies, l'Àngel Miret m'havia demanat que avui m'hi acostes. Hi havia una trobada de diferents comunitats catòliques d'origen estranger: llatins, xinesos, ucranians, filipins...i gent del món catòlic del país compromesos des de fa molts anys en l'acollida dels migrants i les seves famílies. La gent de Caritas i Migraestudium, per exemple. O antics dirigents de Convergència com l'Alfons Collado, amb el que hem parlat un moment i que ara està implicat en l'activisme catòlic progressista.

De nou, molta gent de base de l'Esglesia catalana es mulla pels migrants. Aquest matí s'ha parlat castellà, però també català i molt de Catalunya. Després hi havia missa. No m'he quedat.

He tornat a buscar el cotxe. M'he creuat amb diverses càmeres de televisió. Ravalkistan, ara en diem.

HI TORNO

Ja tenim candidats de CDC a les llistes per al Congrés dels Diputats i per al Senat. Aquest matí ho ha aprovat el Consell Nacional de CDC. Dissabte, els consells nacionals de CDC i UDC ratificaran el conjunt de les candidatures de CiU.

En aquestes llistes hi figuraré en el lloc quart de la candidatura al Congres de CiU per Barcelona .

Em toca, doncs, agrair el suport a tota la gent de CDC que m'ha renovat aquesta confiança i responsabilitat. Tenim molta feina a fer. Si els electors ho volen,hi torno i amb moltes ganes I em poso a la disposició de tots, d'aquells que ens voten i també als que no. Al servei del progrés, la llibertat i la justícia. Al servei de Catalunya.

PARLANT D'IMMIGRACIO EN TEMPS D'ELECCIONS

En el marc ja de la precampanya, aquest dimecres vam convocar un debat sectorial sobre polítiques d'immigració.Vam ser un grup ampli de persones, tan vinculades a les qüestions migratòries com responsables de CiU d'aquest àmbit. Com sempre aquests debats són interessants i útils alhora de confeccionar les corresponents propostes electorals.

En la posterior roda de premsa vam llençar cinc propostes concretes: contractació en origen i aposta per la immigració de temporada( visats d'anada i tornada que faciliten la mobilitat de persones per als sectors productius que necessiten treballadors nomes en determinades èpoques de l'any), evitar l'atur de llarga durada per als treballadors d'origen estrangers amb polítiques actives adequades a les seves necessitats,obtenció del permís de residència permanent vinculat al coneixement de la llengua del país i als valors que articulen la convivència, competències de la Generalitat tant en matèria de permisos de treball com també en matèria de reagrupament familiar i obtenció del permís de residència permanent i vinculació de les polítiques de desenvolupament amb les polítiques d'immigració. Tot plegat ,convençuts que fins ara la immigració ha tingut beneficis per al conjunt del país, però que els costos els han patit sobretot els sectors més febles de la societat i que cal entrar, amb urgència, en una nova dinàmica en aquest camp, posant l'accent en els drets i els deures com elements centrals de la convivència , la feina com a garantia d'integració social i la necessitat de tenir instruments des de Catalunya per superar amb èxit les preocupacions i inquietuds del país.

SOBRE LLEIS ELECTORALS

La lectura d'una carta "Al director" al diari El País, d'un ciutadà madrileny, el Sr. Luis M. Sáenz, ens recorda algunes dades sobre el sistema electoral espanyol interessants, des de la perspectiva dels suposats avantatges per als nacionalistes perifèrics de l'actual llei electoral. Són dades relativament conegudes, però quan l'amenaça d'un pacte entre populars i socialistes plana en l'ambient sempre són bones de recordar.

Per exemple, a l'any 2004 el cost d'un diputat del PP a Sòria fou de 14.593 vots; en canvi a CiU, un diputat per Barcelona li va costar 97.809 vots. Per al conjunt de l'Estat, els socialistes van obtenir un diputat per cada 67.233 vots, el PP un per cada 65.967 i per a CiU,ERC, PNV,EA, BNG i Nafarroa Bai, considerats plegats, cada diputat ens va costar 77.906 vots. No tenim especial avantatge. Al PSOE i al PP l'actual sistema els hi va bé. Una altra cosa és IU, que cada diputat li costa més de 250.000 vots.

Hi ha molta raons per a canviar el sistema electoral; convé canviar la llei electoral, però no s'hi val confondre a l'opinió pública denunciant el suposat excés de presència de partits d'àmbit no estatal. Aquesta no és la qüestió .

PD: Després d'aquest post vaig veure que en RogerBuch parlava a Tribuna Catalana també sobre la llei electoral i els arguments dels partits estatals, amb el rigor que sempre el caracteritza i aportant dades que confirmen el plantejament que feiem abans.

PIZARRO

En Rajoy l'ha encertat incorporant Manuel Pizarro com a número 2 de la llista al Congrés dels Diputats per Madrid. No només per l'impacte mediàtic.

Pizarro és l'exponent d'un tipus de personatge que circula per Madrid i que allí agrada. Home fet a si mateix, que aposta per Aznar i s'incorpora a la FAES el 1992, i que el 2002 assoleix la presidència d'Endesa, sota l'ampara del mateix Aznar. Advocat de l'Estat, agent de borsa, president d'Ibercaja...amb una idea d'Espanya molt clara i un concepte de la virilitat molt castellà. La seva compareixença al Parlament, després de la vergonyosa apagada de l'estiu a Barcelona, va esdevenir un passeig, davant uns diputats que no havien fet els deures. Donar canya als catalans sempre ven. Ja ho havia fet, amb contudència ,quan l'opa de Gas Natural.

No és aquest un personatge propi només de la dreta. En Mafo, avui al Banc d'Espanya i que he tingut el goig de tractar en alguna ocasió, respon a característiques similars, però des de l'esquerra. I és que Pla tenia molta raó.

QUALITAT DEMOCRATICA

Excel.lent el treball que sobre la qualitat democràtic ha elaborat el Grup Hayek. El document, que porta per títol " Informe sobre la qualitat de la nostra democràcia.Diagnosi i propostes" val molt la pena. Fet amb rigor, ben escrit i estructurat ,conté una bona llista de propostes de canvi per al sistema democràtic del país. Des del sistema electoral fins la lluita contra la corrupció i passant pel paper de la societat civil i les administracions. N'hem de felicitar als seus promotors i autors, i de manera molt especial al Daniel Cliville i en Toni Biarnes, antics companys de la JNC i avui professionals que des de les seves iniciatives econòmiques i socials fan país . I és en aquest país i fora de l'activitat dels partits hi ha molta gent brillant i vàlida. Quan tornaran a la política activa? I és que ens fan falta!

UNITAT NACIONALISTA

Com molts, estic content de l'acord electoral al que han arribat els nacionalistes de Mallorca per tal de concorre plegats a les properes eleccions a les Corts espanyoles. Sens dubte, es tracta d'un acord històric que ha de permetre garantir la presència d' una veu mallorquina no sucursalista a Madrid. El PSM, Unió Mallorquina, l'Entesa, Els Verds i Esquerra han fet el pas, amb en Pere Sampol , que avui fa de senador en representació del parlament balear. Des de CDC, amb en Damià Calvet, amic de fa tants anys i avui vivint allí ,hi hem ajudat.

Deixar en mans dels partits d'obediència estatal la representació al Congrés dels Diputats és sempre un mal negoci. Tenim interessos a defensar i batalles a guanyar a la política espanyola.

Els nacionalistes de Mallorca ho han entès i han sabut superar les diferències i els personalismes. Saben que no haver estat presents al Congrés ha estat un mal negoci. Que els hi preguntin als canaris, per exemple, sobre la diferència de tenir veu pròpia o no al Congrés!

ENS PRENEN EL PEL

Més enllà del nou incompliment del Govern Zapatero, en aquest cas sobre el traspàs dels serveis de rodalies de RENFE, els acords de la Comissió bilateral sonen bastant a presa de pel. No dic pas que el traspàs de les autoritzacions dels xiringuitos de les platges no tingui la seva importància. Segur. He viscut algunes situacions absurdes sobre aquesta matèria, que haurem d'esperar que, ara que la gestió correspondrà a la Generalitat, no es repeteixin. Però parlem clar. Els acords, per exemple, en matèria migratòria no son pràcticament res. Algunes de les qüestions que s'han acordat figuren a la llei d'estrangeria des de l'any 2000 ( participació en el contingent i creació d'una subcomissió Estat-Generalitat en matèria migratòria) i la principal , l'atorgament de les autoritzacions de treball pels estrangers,queda supedita a una reforma del reglament de la mateixa llei per tal de ser efectiva!

Òbviament, en Zapatero n' és responsable, però la feblesa política del tripartit ho permet.

CHAPEAU,IGNASI

L'Ignasi Guardans, amic i eurodiputat de CiU, és un home de caràcter i idees clares. Amb la seva actitud a l'aeroport d'El Prat, ara fa uns dies i de la que se n'han fet ressò els mitjans, ho ha tornat a demostrar.

Més enllà de l 'anècdota del incident que ha protagonitzat, en Guardans ha treballat en el Parlament en defensa dels drets individuals dels ciutadans, que es veuen afectats per una normativa europea que facilita els abusos per part de les autoritats en els aeroports. Una normativa, que amparada per l'amenaça terrorista, té molt d'absurda.

En el seu bloc, en Guardans deixa anar una crítica als diputats del Congrés. Te raó.No ens hem preocupat massa de demanar explicacions al Govern espanyol sobre la seva posició en relació aquesta normativa. I és que el control parlamentari de l'acció del Govern espanyol en el marc de la Unió Europea és realment deficient. Forma part de la democràcia de poca qualitat que tenim.

POLITICA I INTERNET

A començaments del mes de desembre, vam convidar l'Antoni Gutiérrez-Rubí a participar en una sessió de treball de la Comissió sobre la desafecció política del Consell Nacional de CDC per tal de parlar sobre "La política davant les noves xarxes socials". La intervenció d'en Gutiérrez-Rubí va valdre molt la pena. A CiU, en Roc Fernàndez ha penjat el power point que ens va presentar en aquesta sessió.

Retinc una idea,que dona molt de si i que en Toni ens va plantejar durant la sessió:l'organització tradicional dels partits està seriosament amenaçada tant per una imparable necessitat de canvi i de regeneració política que reclama una ciutadania més crítica i autònoma com per la irrupció d'una cultura política radicalment diferent que s'alimenta d'una praxi comunitària, col.laborativa i participativa que les tecnologies 2.0 sustenten.

Anem per aquí? Intuïm que sí,no?

ELS HOMES I LA PROSTITUCIO

Fa uns dies l'amiga i diputada al Congrés Mercè Pigem em va passar copia d'una noticia d'El Periódico en la que s'informava que l'Associació per a la Prevenció, Reinserció i Atenció a la Dona Prostituïda ( APRAMP) havia fet una enquesta a 400 clients de prostíbuls. La dada més rellevant de l'estudi era el canvi del perfil del client actual: mitjana d'edat 30 anys, poc informat, que busca prostitutes joves, que se sent atret pel look adolescent, gairebé infantil i demana sexe sense precaució i està disposat a pagar més per no fer servir preservatiu. Una dada inquietant:segons aquest estudi hi ha homes que porten les faldilles de les seves filles i demanen a les noies que se les posin. I una darrera informació, prou coneguda: avui la immensa majoria de les dones prostituïdes són estrangeres.

Tot plegat no és una invitació a regular la prostitució, la veritat. No en sóc partidari. I tampoc ho ha estat la subcomissió parlamentària que aquesta legislatura ha treballat el tema a les Corts. La Mercè n'ha estat un membre molt actiu. Ja a la passada legislatura va aconseguir reintroduir al Codi Penal la figura del proxeneta, que amb la reforma Belloch havia desaparegut.

En el debat , recurrent per altra banda, sobre la necessitat de regular o no la prostitució, he notat sempre a faltar parlar sobre la responsabilitat dels homes com a demanda en tota aquesta explotació del cos de la dona. I és que la qüestió no té res a veure amb tenir dificultats per a lligar. Té a veure, i molt, amb la relació dels homes amb el sexe.

LES MEMORIES DEL PRESIDENT PUJOL

Aquests dies m'he llegit la primera tongada de les Memòries del President Pujol. Pujolisme en estat pur. Poques novetats, també, és cert, però és el Pujol que a molts ens ha fascinat. A mi, des de molt petit.

Remarco un parell d'idees que en aquest primer volum, i parlant de CDC, Pujol, com a bon pedagog, repetix en diverses ocasions:el caràcter de força política de centreesquerra de CDC i l'actitud oberta i amb ànim integrador davant la immigraci,fugint d' actituds tancades i defensives. Idees més vàlides avui que mai si volem encarar amb èxit els propers anys.

Potser la principal crítica a fer, més enllà d'alguns errors de dates que suposo que es corregiran, té a veure amb la sensació que Pujol podria aprofundir més en tot plegat. Et quedes amb ganes de més.

En tot cas, esperem la continuació.

Per cert, algú sap qui és el Jaume Vidal de Vilanova, home de confiança de l'impressor Pizón?

2008, SALUT I FEINA

Ahir vam tornar a casa , després d'uns dies de viatge pel Marroc. Cansat, però contents. I demà serà Reis. Esperem donar i també rebre. I dilluns hi tornem.

L'any que ve promet ser molt intens: eleccions espanyoles al març, sentència del Tc sobre l'Estatut, congrés de CDC al juliol,... Se'ns gira feina, doncs.

Cal esperar que tinguem salut i moltes ganes de treballar.

En tot cas, l'èxit d'Obama als caucus d'Iowa ens compensà de la brevetat de la darrera nit al Marroc, on vam haver d'aixecar-nos a les tres de la matinada, per agafar un vol cap a Barcelona. Coses del turisme de masses.

PD1: Fa uns dies l'amic Ricard Font ens va enviar una curiosa felicitació nadalenca, feta per una empresa de San Francisco. Val la pena.

PD2: Aquests dies, i mesos, per a seguir la campanya presidencial dels USA és imprescindible conectar-se a America decide, una molt potent iniciativa d'en Xavier Tomàs, entre d'altres. Treballada i seriosa.