UNA FABRICA DE FER CATALANS

Ens imaginem com serà el país dins de vint anys? Ahir m'ho preguntava l'amic Xavier Navarro, tot sortint de la reunió que ens havien organitzat a Badalona en Ferran Falcó i en Josep Pera, amb representants de les comunitats xineses, paquis i llatines de la ciutat.

Tinc molt clar que no vull una Catalunya convertida en una confederació d'etnies i religions. I crec, tal i com va saber expressar molt bé la demògrafa Anna Cabré, en una Catalunya que ha estat capaç de ser una fàbrica de fer catalans.

Ahir sortint de la reunió de Badalona, vaig creure que tornaria a ser possible.

LA DECENCIA DELS RICS

Ningú val 300 vegades més que cap altra persona. Ens ho va dir ahir a la tarda l'Enric Soriano, ex-president de l'Associació de Perceptors de Pensions No Contributives (APPNC), en el debat que sobre les pensions més baixes va organitzar aquesta associació. I és que l'import màxim d'una pensió no contributiva són 328,4 euros al mes. A Catalunya prop de 60.000 receptors d'aquestes pensions;uns 34.000 són majors de 65 anys i la resta , persones amb discapacitat.

Just ahir també els diaris ens parlaven de l'escàndol fiscal dels rics alemanys al paradís de Liechtenstein ,que ha destapat la Cancellera Merkel i que sembla que tindrà implicacions a l'Estat espanyol. El ministre de finances alemany ha parlat de la indecència dels rics i la premsa d'aquell país de la traició de les elits.

Crec en la responsabilitat, en la meritocràcia i l'esforç de tots per a progressar, però també vull rics responsables i decents.

DONES ASSASSINADES

Quatre dones van ser assassinades en diverses ciutats de l'Estat , ahir. A Cullera ( Ribera Baixa) moria , d'un tret,Virma G. S., de 45 anys. L'assassí, el seu ex-marit, condemnat per violència masclista, amb ordre d'allunyament i prohibició de dur armes, la va disparar.

És evident que els mecanismes de protecció a les dones no estan funcionant. I és també evident que alguna cosa els hi passa a aquests homes.

Aquesta serà una batalla llarga. Tindrà molt a veure amb les lleis i com s'apliquen les lleis, però també amb un canvi de mentalitat dels homes. Com en tantes coses.

PARTITS SUCURSALISTES

Més enllà del PSOE i el PP hi ha vida. Aquests dies n'hi ha molts interessats a fer a creure a la gent que les eleccions del 9 de març són cosa de dos. I aleshores, es tracta de recordar als clàssics. Als nostres clàssics, és clar. I els clàssics ens van ensenyar que justament una comunitat es pot proclamar nació quan té partits polítics propis, no sucursalistes, no dependents. Justament, l'esclat polític del catalanisme, com a moviment polític democràtic, fou aquest: oferir a la societat catalana una proposta electoral alternativa a conservadors i liberals.

Doncs, en això estem.

ERADICAR LA POBRESA ENTRE LA GENT GRAN ES POSSIBLE

Aquest matí hem tingut una trobada amb una representació dels col.lectius de la gent gran. Hem presentat amb en Duran, la Mercè Pigem i en Manel Silva, les propostes en l'àmbit de les pensions.

Hem parlat també de la feina feta en aquests quatre anys: comptabilitzar sovi i viduïtat, ampliar la consideració de família nombrosa a les unitats familiars compostos per una persona vídua amb dos fills, permetre que la Generalitat pugui complementar les pensions més baixes, començar a considerar en determinats supòsits el servei militar com a cotitzat a efectes de pensió,...feina feta, però que no ens pot fer oblidar algunes dades que són rellevants. Més quatre milions de pensions són inferiors als 500 euros al mes, tenim 737.000 pensions de viduïtat inferiors al 400 euros al mes, el 51% dels jubilats percep una pensió inferior a 600 euros al mes i en el cas de les dones arriba al 66% i en les vídues al 78%. Una vergonya.

No és una panorama gens engrescador i que ens obliga quan fem campanya a ser molts modestos en els avanços assolits i alhora a plantejar propostes que ataquin aquesta realitat.

Ens proposem garantir l'objectiu que cap pensió de jubilació estigui per sota el Salari Mínim Professional i que les pensions de viduïtat arribin als 7oo euros. Assolir aquests objectius és possible. Cal tenir la voluntat política de fer-ho.

ACORD PSOE-PP

Avui Enric Juliana ens parla a La Vanguardia de la "Unión Nacional". D'un acord entre PSOE i PP sobre els límits del model d'Estat. Després del 23-F ja ho vàrem viure. La Loapa en fou el fill d'aquella allitament entre l'esquerra i la dreta. I la política del PSOE del Felipe, en temps de majoria absoluta socialista, quan s'enviava a la Guàrdia Civil a tancar repetidors de TV3 també.

De fet, i malgrat el pim-pam-pum, entre el PSOE i el PP , en aquesta legislatura hem vist acords sobre qüestions bàsiques del model d'Estat. Per exemple, en la llei de la dependència. Igualitarisme i uniformisme de la dreta i l'esquerra. Desconfiança en les capacitats de l'autogovern. Concepció uninacional de l'Estat.

I coincidències sobre Kosovë. Avui en Garton Ash també ens en parla de manera molt suggerent.

Millor que ningú es despisti. En poc temps han passat de defensar l'Espanya plural a promoure el "Gobierno de España". I això que no tenien majoria. I amb en Montilla, el Clos i la Chacon de ministres.

SOBIRANISME PRAGMATIC

Fa una estona, tornant de Sabadell després de fer campanya pel mercat amb la Lourdes Ciuró i en Carles Rossinyol, he escoltat al Joan Ridao com reclamava el vot dels sobiranistes de CDC. De manera inevitable m’han vingut al cap algunes converses que he tingut a Sabadell amb la gent que he pogut parlar un moment. Han estat uns quants que m’han dit que havien votat Esquerra i que aquesta vegada no ho faran.

I és que Esquerra va saber construir un capital polític il·lusionant per a molta gent, especialment gent jove, que molt ràpidament ha malbarat. Dos tripartits amb els socialistes, Montilla President i una incompetència considerable per a donar utilitat als seus diputats a Madrid, expliquen el seu “èxit”.

A Madrid, cal ser-hi per a molts raons. Per defensar la immersió lingüística o assolir un sistema de finançament just o baixar els impostos a les pimes catalanes i universalitzar les ajudes de la Seguratat Social pels fills. I sobretot, per fer-nos respectar com a societat. Només fa falta tenir la força decisiva i ser competent. Alguns aquesta legislatura van tenir la paella pel mànec i tots sabem com hem acabat. És difícil que aquests ens puguin donar masses lliçons de res.

El sobiranisme pragmàtic i útil som nosaltres.

PARLEM CLAR

Penjo l'entrevista que fa uns dies em va fer en Guillem Carol. Retingueu aquest nom. En Guillem donarà a parlar.

JA HI SOM

Fa una estona que acabem de començar aquesta campanya electoral. He volgut fer-ho a Vilanova, amb la gent que vaig començar fent política fa més de 25 anys, amb l'Esteve Orriols al capdevant; al costat dels meus pares; i amb una colla de gent que han decidit mullar-se, de manera molt personal. Són els Amics del Campu, una idea llençada pel Xavi Navarro i treballada per una colla: en Lluís, la Blanca, en Jaume, la Silvia, l'Albert, en Gerard,l'Amadeu, l'Enric, en Jordi, en Francesc,l'Edu...Moltes gràcies! Ja hi som, doncs.

Avui de fet ha estat un dia de campanya. A mitja tarda he tingut el debat que havien convocat les ongs de pau, cooperació i drets humans. I abans d'anar a Vilanova, he participat a l'assemblea de CDC i UDC de Sant Martí, amb el candidat i blocaire Genis Boadella.

Estic convençut que farem un bon resultat. Ara toca.

AMB ELS CONVERGAIS

Fa una estona hem acabat una reunió molt intensa amb una ampliació representació de la comunitat gai, lèsbica i transsexual del país. Ens hem reunit a la seu nacional de CDC i érem uns quants candidats de CDC a les Corts Generals. La Mercè Pigem i la Yvonne Griley, candidates al Congres dels Diputats i la Montse Candini i el Feliu Guillaumes, candidats al Senat. Els promotors de la iniciativa eren els Convergais, capitanejats per en Jordi Arcarons. I també ha volgut estar amb nosaltres el Raimon Blasi, regidor d’UDC a Barcelona.

Ens han acompanyat, i parlat molt clar, l’Antonio Guirado de la Coordinadora, en Felix Santos, del Casal Lambda, en Ferran Pujol, del Projecte dels Noms, en Joan Igual, d’Acegal, en Carlos de Cires, de Cero, , en José Benito, del Grup d’Amics Gais, la Joana d’Acat i la Maria José Ariza, de les Famílies Gais i Lesbianes. Una representació amplia i plural: activistes, empresaris, famílies...

Tots els candidats de CDC ens hem compromès a defensar els avanços en matèria de drets civils per a les persones homosexuals; i especialment pel que fa al dret a contraure matrimoni. La Mercè ho sabut expressar de manera molt clara: cap pas endarrera.

I en Ferran Pujol, del Projecte dels Noms, ha fet una intervenció apassionada i rigorosa sobre el VIH que, fugint de qualsevol alarmisme, ha servit per denunciar l’absència d’una política decidida del govern espanyol contra el Sida. Val la pena que l’escolteu.

I és que aquests dies, amb en Roc Fernández, hem posat en marxa un seguiment de la campanya en directe, gràcies a la col·laboració de la gent de Qik. Segur que serà interessant.

I gràcies a en Jordi i tots els convergais!

STOP BOMBES DE DISPERSIO

He rebut un correu electrònic de la campanya contra les bombes de dispersió recordant-me que aquests dies s’està celebrant a Wellington (Nova Zelanda), la darrera conferència preparatòria del denominat procés d’Oslo, que té l’objectiu de promoure un tractat internacional per a prohibir aquest tipus d’armes. Es pretén assolir una prohibició similar a l’obtinguda en relació a les mines antipersona. Un bon nombre de governs participen en aquesta reunió. Caldrà veure quina posició manté el govern espanyol. Ara fa pocs mesos vam aconseguir introduir una esmena a la llei que regula el comerç d’armes que compromet al govern espanyol a defensar la prohibició de les bombes de dispersió a nivell internacional. I és que aquest tipus d’arma son especialment perilloses per a la població civil.

En la propera legislatura ens proposem modificar la llei de prohibició de les mines antipersona per incloure en aquesta prohibició a les bombes de dispersió. D’aquesta manera reforçaríem el compromís internacional de l’Estat espanyol en l’erradicació d’unes armes que ja sabem que encara fan més difícil la reconstrucció dels països devastats per conflictos bèlics. Altres estats europeus com Bèlgica i Austria ja ho han fet.

Es tracta d’un objectiu possible i que està al nostre abast.

EMPRENEDORS

Durant aquests dies de pre-campanya m’estic trobant amb molts emprenedors socials; gent interessant, que té idees, que transforma la realitat.

Avui he participat en un esmorzar de forquilla que l’Associació Catalana d’Empreses d’Inserció (ACEI) havia organitzat. Es tracta d’un cicle de trobades amb representants del partits per fer balanç i perspectives de futur sobre el paper de les empreses d’inserció. Aquests anys amb gent com en Victor Lopez i amb en Guillem Correa hem procurat treballar plegats.

Hem esmorzat molt bé. Han fet un xató brutal! I hem estat una bona estona discutint sobre les oportunitats que per a les empreses d’inserció s’obren amb el nou marc legal que hem impulsat per a tot l’Estat , sobre les possibilitats de col·laboració amb l’empresa privada i del necessari canvi en l’orientació de les polítiques laborals, que hem d’orientar a protegir més els treballadors, que no pas els llocs de treball.

I ahir la gent de CECOT, de Terrassa em van convidar a parlar de l’Estatut del Treball Autònom. La CECOT és un molt bon exemple del tipus d’associació empresarial que ens fa falta: compromesa amb el país, innovadora, desacomplexada i enganxada a la realitat.

Tots plegats, gent que fa país.

KOSOVË I ESPANYA

Aquests dies els dirigents socialistes i populars insisteixen en afirmar que no es pot comparar la situació de Kosovë i la seva independència amb les qüestions nacionals que es plantegen des de Catalunya o el País Basc. Hi podem estar d’acord. Les històries respectives, per sort, són molt diferents. En els meus records personals hi tinc el personatge d’Ibrahim Rugova, la visita als refugiats kosovars a Albania que fugien de la repressió de Milosevic i la posterior visita a Pristina, com observador de l’OSCE.

Però allò rellevant, i en el que coincideixen populars i socialistes, és en negar-se a reconèixer la nova república balcànica. En Rajoy ha expressat el seu suport al Govern espanyol de ZP alhora de mantenir aquesta posició. Una posició que Moratinos ha vingut promovent durant tot el procés cap a la independència de Kososë. Si hagués estat pel govern espanyol avui Kosovë no hauria proclamat la seva independència.

Fa uns mesos, un ex-ministre del PP em confessava que les independències que s’han viscut en els darrers anys a Europa i sobretot, les que podien venir, els hi posava les coses molt difícils alhora de negar el dret dels bascos i els catalans a decidir lliurament el seu futur. I és que vulguin dir-ho o no, allò que explica la posició contrària d’Espanya al reconeixement dels kosovars té a veure amb el nou precedent que estableix. Si socialistes i populars s’ho miressin com els alemanys, els francesos , els italians o els britànics reconeixerien de manera immediata la independència del petit país .

Que se’n surtin els kosovars ha de ser el nostre desig i el nostre compromís polític, en aquesta nova legislatura, és que l’Estat espanyol reconegui de manera immediata aquest nou Estat.

DURAN

En Duran aquests dies s'està recuperant de la intervenció quirúrgica que va patir el dimecres d'aquesta setmana. Esperem que torni a estar en forma aviat. Sembla que ha tingut sort i que tot plegat acabarà bé. Supuso que és en aquests moments quan ens adonem de la fragilitat de tot plegat i de la futilitat de tantes coses que ens obsessionen. Doncs això, que li torni la salut. Amb tot el cor.

CLASSES MITGES

Les propostes socials del PSOE, i les polítiques fins ara aplicades, tendeixen a obviar les classes mitges del país. El darrer exemple ha estat la proposta d’ampliar el nivell de cobertura de les prestacions per a fill a càrrec de la Seguretat Social. El PSOE promet augmentar el nivell de renda per accedir a aquestes prestacions, que fins ara rebien unes 79.000 persones a Catalunya, de 11.000 euros a 15.000 euros per unitat familiar. Mal negoci per a les famílies catalanes quan el llindar de pobresa per una família amb dos adults i dues criatures es situa en 15.700 euros al mes. Ni persones que són considerades pobres a Catalunya podran rebre aquests ajuts familiars. En les polítiques de suport a les famílies la universalització dels ajuts ha de ser la aspiració si volem estendre l’Estat del benestar a les classes mitges del páis.

DEL TGV A L'AVE

No recordo exactament quin any fou, però vam celebrar una Gran Festa de CDC a l’estació de França de Barcelona reivindicant el TGV. Era mitjans els anys vuitanta.

Després el tren va arribar a Sevilla. El President Maragall ens ha dit que ho va pactar amb en Felipe. Vaja quin pacte!

I després ha arribat a Valladolid, a Màlaga. Ara arriba aquí, però la connexió amb la resta d’Europa no la tenim. I hi arribi després d’haver complicat la vida de manera innecessària a milers d’usuaris de rodalies. I amb problemes greus a Montblanc.

Quan aquesta nit, he escoltat a la Ministra Álvarez, companya de gabinet de la cap llista socialista Chacon, anunciant la bona nova no he sentit cap mena d’alegria. Ara en diem AVE.

Ha arribat tard i malament. Haurem de recordar que votar socialista vol dir votar Álvarez.

PENEDESFERA

Rebo un comentari del boclaire de Gelida, en Daniel Garcia Peris, que em convida a participar en la reunió constituent de la Penedesfera, una nova comunitat de la xarxa que agrupa a la gent que tenim blocs de les comarques del Garraf, Alt i Baix Penedès i L'Anoia. La reunio està prevista el proper dissabte 16 de febrer a les 18 hores, a la Sala de Socis de l’Unió del Casal Gelidenc (Carrer Major, 8-10)

En Daniel ha impulsat una llista molt amplia i complerta de blocs dels territoris del Penedès i ara vol que fem un pas endavant.

Doncs, moltes felicitats per la iniciativa i tot el meu suport. Sóc dels que crec en el Penedès i iniciatives com aquesta ens ajuden a construir-lo.

ENTREVISTES EN TEMPS D'ELECCIONS

Penjo un parell d'entrevistes que aquests dies m'han fet en Guillem Mercader, del Diari de Vilanova, i en Jordi Carrillo, del Canal Blau.

Espero que us siguin interessants. En tot cas, gràcies al Guillem i al Jordi.

QUAN HI HA NOMES FAÇANA

Avui hem tingut una intensa i interessant jornada de treball amb regidores i regidors de CiU al voltant del desplegament de les lleis de dependència i serveis socials.

Una bona colla de regidores de CiU, com la Laura Costa, l’Anna Vives, la Carmela Fortuny, la Mercé Morera, la Rosa Martí, la Gisela Riberas i el regidor David Saldoni, i la tècnica del Consell Comarcal del Pla d’Urgell han fet un repàs de la realitat d’aquests dues lleis aquest matí a Barcelona. Hem pogut constatar que el fracàs en el seu desplegament és total. Els ajuntaments estan sols en la posta en marxa de les lleis, els recursos econòmics són insuficients i les expectatives frustades. que la propaganda obscena de Caldera ha provocat entre la gent, generen rebuig i malfiança.

Malament quan la política social que es promou està més a prop de Caracas que d’Estocolm.

Precisament aquests dies estic mantenint reunions i trobades amb molta gent de l’àmbit de la discapacitat. He estat amb la gent d’ECOM, amb la gent d’APINDEP i amb la gent de l’ONCE. I la Coordinadora de Tallers de Disminuïts Psíquics va organitzar una trobada per fer balanç de la legislatura i apuntar compromisos de futur.

Arreu notes, escoltant a la gent, que qui ens governa té més façana que consistència.

BUFA EL VENT DE LA LLIBERTAT

Aquests dies l’Aitor Esteban, diputat pencaire del PNV, ens ha demanat que donem resposta a l’intent de boicot a la conferència que el Lehendakari Ibarretxe té previst fer el proper 14 de febrer a la Universitat de Stanford.

El Foro de Ermua i d’altres estan promovent una campanya contra la presència del Lehendakari a la prestigiosa Universitat.

Us en passo el link per tal que hi signeu i que porta el suggerent nom de “Bufa el vent de la llibertat",

Que ho faci ben fort!

ENTREVISTA

Fa uns dies en Nacho Corredor em va entrevistar per al Canal Blau. Avui m'ha fet arribar el link del You Tube.

Crec que les bones entrevistes són aquelles en les que preguntes són les que toquen.

En Nacho en sap.

SUPER DIMARTS

Des d'abans d'Iowa que Obama m'agrada. I de moment no tinc cap raó per no creure que l'entusiasme que ha sabut generar en molts americans conté la llavor especial que fa de la política alguna cosa gran: l'esperança amb un futur millor per al teu país.

FATEC

Continuem amb en Duran la ronda de contactes amb representants de la societat civil. Avui hem estat amb la Federació d'Entitats de la Gent Gran de Catalunya, la FATEC. La FATEC, en els darrers anys, ha esdevingut un veritable "lobby"de les persones grans del país. Agrupa uns 400 casals i té federades una trentena d'entitats. L'actual equip directiu és, realment, molt potent. Fa temps que procurem treballar plegats. És mérit de la Fatec d'haver promogut la hipoteca inversa i fou un excel.lent aliat de CiU en la batalla per fer comptatible el Sovi amb la pensió de viduïtat. Per cert avui són beneficiaris d'aquesta mesura més 127.000 vidues d'arreu de l'Estat.Em sento orgullós per la part que em toca.

La Fatec ens ha posat damunt la taula nous temes: el maltractament de la gent gran, el mobing immobiliari, la discriminació a la feina per raons d'edat, la mort digna...nous temes per a treballar a la propera legislatura.

ENRIC VILA CASAS

Fa relativament poc temps que conec l’Enric Vila Casa, però em sembla que ens caiem bé tots dos.

Avui ha presentat el seu darrer llibre “Delenda est Catalonia”, un recull d’escrits sobre actualitat política, des d’una perspectiva catalanista. En Francesc-Marc Álvaro ha oficiat de presentador. Per part meva he ajudat a l’Enric en allò que m’ha demanat en tota la història d'avui.

L’Enric és un senyor de Barcelona nascut el 1924. Un burgués compromès amb el país que a la seva edat manté el cap molt clar i el cor molt obert. I que li agrada escriure. Té uns quants llibres.

M’agrada conèixer un home com l’Enric que ens explica perquè encara resistim.

DIUMENGE INTENS

He tingut un diumenge molt intens. Però ha valgut la pena.

A Vilanova era dia de comparses. La millor festa de la meva ciutat. Enguany l’alcalde, el Joan Ignasi Elena, m’havia fet Convidat d’Honor de l’Ajuntament. Doncs gràcies. En Joan Ignasi, que conec dels temps que vam coincidir sent ell primer secretari de la JSC i jo secretari general de la JNC, és un home intel·ligent i que estic segur que té recorregut polític llarg. Des de sempre ens hem entès bé. Com a convidat avui a Vilanova també hi havia en Lluís Recoder, el nostre alcalde de Sant Cugat. Eren les seves primeres comparses i s’ho ha passat bé. I la Marga Payola, candidata de la JNC a les eleccions del 9 de març també ens ha acompanyat.

Després hem anat amb en Lluís al Camp Nou. Havíem quedat amb en Josep Rull i ens havien convidat els amics de la junta d’en Jan Laporta, en Jacint Borràs i en Joan Franquesa. També ha vingut amb nosaltres en Xavier Figueras. Feia molts anys que no veia al Xavier. En Xavier fou un home bàsic en l’extensió de l’objecció de consciència arreu de Catalunya amb l’objectiu d’acabar amb la mili obligatòria, cap allà els primers noranta. Ens en vam sortir.

Hem patit, però al final el Barça ha guanyat.

Sí, ha estat un bon diumenge.

AMB LA GENT DE LA JNC

Trobar-me amb la gent de la Joventut Nacionalista sempre m'ha agrada. És normal. Hi vaig militar una pila d'anys. Amb una colla d'amics vam fundar el 1982 el col.lectiu de la JNC de Vilanova i La Geltrú. Ja fa temps.

Aquest migdia la gent de la JNC de Barcelona ciutat, que lidera en Jordi Cabrafiga,m'havia demanat que els parles de les properes eleccions espanyoles. També hi era l'actual President de l'organització ,que és candidat al Senat, en Marc Pifarré, que conec des que ell era ben jove. En Marc va ser un dels homes clau en l'èxit del punt.cat.

He volgut transmetre als joves de CDC una sola idea: és ingenu i inutil creure que aquestes eleccions no tenen res a veure amb Catalunya i els seus interessos i que l'abstenció o el vot en blanc són opcions possibles pels nacionalistes. Els únics que administraran un mal resultat de CiU seran el tripartit i els partits estatals. Qui vulgui canviar les coses a Catalunya, les pot començar a canviar aquest proper 9 de març.

QUAN ES DEIXA DE SER IMMIGRANT?

Fa una estona he escoltat a la ràdio com la flamant guanyadora del premi Ramon Llull, na Najat El Hachmi, es preguntava quan deixaria de ser vista com una immigrada. I és que porta ja vint anys vivint a Catalunya, ella que va néixer a Nador.

La pregunta és bona i té molt a veure amb els prejudicis, però també amb les realitats, amb les que el país afronta la realitat de la immigració. No podem condemnar a les persones que arriben de fora o als seus fills a ser sempre vistos i tractats com immigrants.

La Najat vol ser més escriptora que marroquina. Hi té dret, ja ho crec. Però tots necessitem de la Najat també per dir-nos que és possible construir un sol poble; que ens en podem sortir amb les migracions dels temps d'avui.

I també, com m'ha recordat l'amic i escriptor Jordi Llavina ,el seu èxit ens recorda que justament la Najat és escriptora en català per la immersió lingüística.

El Llull d'enguany té molta força. Llegirem "L'últim patriarca". I potser haurem de repassar el seu "Jo també sóc catalana".