ACCESSIBILITAT PER A TOTS

En els molt interessants blocs de dos gironins, en Quim Bonaventura i Narcís Sastre, llegeixo dues entrades , de fa uns dies, que parlen d'accessibilitat. En Quim es fa ressò d'un reportatge d'El Punt sobre l'incompliment de la llei de supressió de barreres arquitectòniques a les comarques de Girona. Segur que en podríem parlar arreu del país. Com diu ell mateix, hom té la sensació que ens prenen pel "pitu del serenu".

I en Narcís Sastre penja un vídeo amb les reflexions deMarta Bordas, del Departament de Composició Arquitectònica de la UPC, titulat "Obres al meu carrer. Ciutats accessibles per a tothom?. Com diu en Narcís val la pena mirar-lo.

Apunts necessàries per a un viure plegats en un món que volem més humà, que vol dir pensant en tots.

HEGEMONIA SOCIALISTA

En el Consell Nacional de CDC d'ahir, en Jaume Ciurana va encertar en el seu anàlisi: la qüestió principal que té CDC al davant no són tant els problemes amb Unió, que hi són, o la dicotomia entre competència o acostament amb ERC, que forma part de la relació entre dos partits que volen representar l'espai no sucursalista, sinó com combatre l'hegemonia socialista a Catalunya.

De moment, l'experiència del tripartit ha consolidat el paper hegemònic del Partit Socialista a Catalunya. Aquests dies llegim que el proper congres del PSC pretén consolidar la seva pretensió d'esdevenir el partit de referència de Catalunya, el nou "pal de paller". Vet aquí la batalla a guanyar.

CDC en els propers mesos ha de decidir el que vol fer. No crec que la resposta a l'estancament electoral que patim tingui a veure, principalment, amb un discurs que pretengui competir amb ERC amb retòrica sobiranista; ni crec tampoc que la federació amb Unió explica la nostra incapacitat d'incorporar nous electors o de recuperar-ne de perduts. Si que és cert que una Unió obsessionada en marcar un perfil propi amb banderes molt minoritàries a la societat catalana no ajuda a créixer a CiU.

Però si avui CiU no ofereix un projecte prou atractiu a més catalanes i catalans té a veure amb allò que CDC no ha fet bé en els darrers anys. No tot pot ser culpa dels altres. Per saber que hem de fer en els propers anys, serà bo que identifiquem millor allò que no hem fet bé en el darrer cicle electoral i ,de manera molt especial ,per quina raó no vam guanyar prou les eleccions del novembre de 2006 en un context immillorable per a nosaltres. I és que sabem que si CiU no fa les coses bé, que hi guanya només són els socialistes.

MERITXELL BUDO

Se'm fa difícil opinar d'una moció de censura d'un poble que no conec prou, però ahir vaig ser present a la moció de censura que ha fet perdre l'alcaldia a la guanyadora de les darreres eleccions municipals de La Garriga, la Meritxell Budó. N'erem uns quants de fora de la La Garriga: en Lluís Recoder, en Lluís Coromines, en Joan Ramon Casals, en Jordi Turull, en Feliu Guillaumes, en Carles Segura,l'Andreu Garrigó,...

La Meritxell va fer un discurs impecable des de tots els punts de vista. És una dona solida i amb vocació de servei.

Les mocions de censura com les d'ahir , ens tornen a recordar que una altra manera de fer política exigeix, també, un nou sistema electoral per a escollir els alcaldes, que faci alcalde al cap de llista més votada amb un mecanisme de doble volta, per exemple. Mentre no sigui així,viurem situacions com les d'ahir en les que, escoltats els parlament de tots els portaveus municipals, hom té la sensació que allò que prima són les ganes de manar i punt, alhora de promoure una moció de censura que acaba dividint el poble i allunyant més la gent de la política.

CAN RUTI

La visita aquest matí a Can Ruti per tal de conèixer la feina de la unitat VIH d'aquest hospital públic i la conversa amb el gerent de la Fundació lluita contra la Sida, l'Albert Tuldrà, han valgut la pena.

Per constatar que al nostre país tenim un "pool" d'excel.lencia en la lluita contra la SIDA a nivell global, amb els Doctors Clotet i Gatell, aquest al Clínic de Barcelona, en la primera linea de recerca a nivell mundial; per assumir que avui combatre les infeccions per VIH continua sent un problema polític, que exigeix la voluntat de tots per fer-hi front; per conèixer que tenim noves realitats ( les infeccions de persones grans, la realitat de la immigració,...) que demanen nous enfocaments; per recordar que encara en relació a les persones seropositives hi ha desconfiança i prejudicis: a la feina, a l'escola, en la vida personal i per assumir que avui no acceptar que les infeccions per VIH poden tornar a ser un greu problema de salut públic és un greu error. Una dada: els tractaments contra el VIH avui representen el 40% de la despesa farmacèutica total de Can Ruti.Poca broma.

Tenim feina a fer.

BENET

Josep Benet ens ha deixat; ens quedaran unes memòries, que just aquesta setmana podrem comprar en el seu primer volum i que són Premi Trias Fargas, el seu darrer gest polític demanant el vot per a CiU a les darreres eleccions a Corts i un intens i dens camí al servei dels ideals d'una Catalunya lliure i justa.

En Benet és el Senador més votat el 77, formant candidatura amb en Paco Candel a l'Entesa dels Catalans,el candidat del PSUC a la Presidència de la Generalitat al 80, l'home de la primera moció de censura a Jordi Pujol, i el 1984 ,nomenat pel mateix Pujol, Director del Centre d'Història Contemporània de Catalunya.

Que descansi en pau.

EUROPA A L'ERA GLOBAL

Aquests dies he acabat "Europa en la era global",el darrer assaig d'en Giddens.

Es tracta d'un text dens, que dona molt de si i que apunta una agenda de reformes necessaries per a modernitzar el model social europeu i que reivindica el projecte europeista.

Interessants són les definicions de les noves classes vinculades al mon del treball i les noves desigualats, en el context de les societats postindustrials ( Ocupacions "Apple Mac"i ocupacions "Big Mac"). I suggerent l'afirmació que fa sobre el fet que conciliar justícia social i dinamisme econòmic, exigeix renunciar a una part de tots dos.

Una bona lectura per a començar una nova legislatura.

EXILI IRAQUIA

Dels desastres de la guerra d'Iraq n'hi ha un que passa prou desapercebut: el de l'exili dels iraquians avui.

Avui Iraq és l'Estat del món d'on surten el major nombre de sol.licitants d'asil, segons les dades de l'ACNUR. Durant els 2007 han estat més de 45.000 els iraquians que han sol.licitat asil en els països democràtics. Els segueixen els russos ( 18.000), els xinesos ( 17.000), els serbis (15.500) i els paquistanis ( 14.300). Tota una geografia de societats marcades pel totalitarisme i la vulneració dels drets humans, però també per la guerra i el terrorisme.

L'Estat espanyol continua en la franja baixa dels Estats que reben sol.licituds d'àsil (7.460), molt lluny de Suècia ( 36.000),Gran Bretanya ( 28.000) o els Estats Units (gairebé 50.000),encara que de la mateixa manera que a la resta del món han augmentat les peticions d'àsil dels iraquians (1600 peticions més al 2007).

Acollir els iraquians que fugen de la guerra i el terror d'Iraq és també un deure per a Espanya.

PD: Durants uns quants dies aquest bloc descansarà: Bona Pasqua!

SARKOZY

Acabo d'escoltar a la ràdio que Sarkozy, després dels resultats de les municipals d'ahir a França ha decidit introduir canvis en la política de comunicació de l'Elisi. I just aquest cap de setmana m'he llegit "L'alba el capvespre o la nit", de Yasmina Reza. Imprescindible aquesta audaç aproximació a Sarkozy de l'escriptora francesa. I audaç Sarkozy, sens dubte,per haver acceptat la proposta de fer aquesta llibre, tan poc convencional.

"Juguen fort.Això m'impressiona.Juguen fort.Són alhora el jugador i l'aposta.S'han posat ells mateixos sobre la taula. No es juguen la seva existència,sinó, pitjor encara, la idea que se n'han fet". Brutal!

"..., està tan acostumat a ser ell qui parla i els altres que escolten,té dret a exposar la seva vida quotidiana sense que l'interrompin, sense que ningú no mostri avorriment, no se li acut que la seva ordinària es tan ordinària com la d'un home normal i corrent".

"Me n'adono que és el que més m'impressiona d'ell. Fa tot el que pot. A fons"

Val molt la pena. Una manera de mirar la política exclusivament des del punt de vista del personatge i la seva condició humana, pel darrera del teló.

EL SENTIMENT DE SER CATALA

Sempre tranquilitza veure com algunes de les nostres obsessions nacionals formen part de les preocupacions de les societats avançades de l'entorn més inmediat de Catalunya.

Avui mateix Timothy Garton Ash publica un article al suplement d'El Pais sobre el sentiment de ser britànic , en que analitza les propostes de l'Informe Goldsmith sobre la ciutadania britànica. Com gairebe sempre, el professor d'Oxford l'encerta.

El debat a Gran Bretanya té a veure molt amb l'afebliment de la consciència de ser britànics, sobretot a Anglaterra.

Reforçar el sentiment de pertinença i mutua obligació forma part de les respostes que es necessiten en societats que són cada vegada més diverses, opina Garton Ash. També a Catalunya, crec. En relació a la nova immigració, molt clarament. I encara en relació a la "vella" immigració. La pregunta sobre la catalanitat no és sobrera.

"active citizenship","citizenship with a bill of rights and responsibilities", "citizenship with added British values","citizenship plus progressive nationalism ","citizenship with identity, community cohesion and belonging ","citizenship with a small side dish of sharia", "citizenship with beef and two veg ","citizenship with chips, citizenship with chicken tikka masala",... déu n'hi do el debat britànics!

Entendre que és la catalanitat avui i proposar un programa que en reforçi el sentiment, forma part dels deures pendents del catalanisme.

CONVERGENCIA HA DE CANVIAR

Hem resistit, però no hem de caure en el cofoisme. Hi ha coses que hem de canviar. Molt especialment en la manera de fer les coses. Aquests dies de campanya algú em deia com era que havíem estat incapaços de presentar uns candidats de perfil inequívocament professional per a la nova Corporació de Mitjans Audiovisuals i en canvi havíem acceptat entrar en un repartiment de càrrecs a l'estil italià. Segur que hi havia raons de tàctica que ho aconsellaven, però la gent està massa cansada de les tàctiques que només s'entenen des de la lògica dels partits.

Canviar Convergència, en els propers mesos, tindrà molt a veure en ser capaços de proposar-nos fer un altre tipus de política. La política que la gent demana , menys tàctica i de curta volada i que té a veure amb el deixar de tenir la vista posada al retrovisor i posar l'accent en la proposta de país positiva i alternativa que ara ens cal, reagrupant tanta energia dispersa i sabent llegir bé els temps que ens ha tocat viure.

SINDROME DE RETT

A la Casa del Llibre aquest vespre no s'hi cabia. Es presentava "Criatures d'un altre planeta. Crònica d'una lluita contra la síndrome de Rett", de l'Elisabeth Pedrosa.

En Màrius Serra ha fet de mestre de cerimònies. Ha sabut trobar el to just. I l'acte ha tingut molta carrega emocional. No podia ser de cap altra manera. Una mare parlant de la seva filla, la Gina , que pateix aquesta estranya i minoritària malaltia, conmou. Els pares dels nens i les nenes amb discapacitat que he conegut sempre m'impressionen per la força vital que saben transmetre. Avui també.

"Malalties rares" en diuen.

Els drets d'autor d'aquest llibre aniran íntegres a la investigació genètica d'aquesta malaltia que es fa des de Sant Joan de Déu. I tenim una associació que hi treballa. Que els puguem acompanyar en la seva lluita, espero.

CASSIA JUST

El dilluns un sms d'en Francesc Vila m'ha advertia que en Cassià Just no estava bé. I aquest matí un altre sms em deia que havia mort.

No sóc creient, però hi ha una església que m'atrau. En Cassià Just, en molts sentits, la representava. Crec que som molts que amb aquesta esglèsia catalana, arrelada al país, oberta a la societat, que sap llegir el temps, al costat dels més febles hi volem treballar per a fer un país millor.

TIBET LLIURE

Aquest vespre he marxat pels carrers de Barcelona per tal de recordar, amb la comunitat tibetana que conviu amb nosaltres i un grup nombrós de catalanes i catalans, la revolta dels tibetans contra l'ocupació xinesa. El 10 de març de 1959 els tibetans es rebelaran contra l'ocupació xinesa. Enguany fa 49 anys d'aquells fets.

Justament la celebració aquest estiu dels Jocs Olímpics a la Xina ens hauria de servir per denunciar les pretensions de la Xina de fer desaparèixer la identitat tibetana i les continues violacions dels drets humans. I fer-ho,senzillament, perquè és ho correcte.

HEM RESISTIT

Hem resistit a l'onada socialista. I el PSOE no tindrà majoria absoluta. La legislatura espanyola serà apassionant. I si no canvia res, haurem recuperat un 7 escó per Barcelona.

Ens queden també algunes sensacions. Avui el catalanisme no sucursalista, globalment, té menys representació que fa quatre anys i el bloc dels partits d'obediència estatal ha guanyat pes.

Toca reaccionar des del catalanisme. Fa temps que l'opció estratègica del tripartit ha demostrat el seu fracàs, en clau de construcció nacional. Els resultats d'ahir han d'obligar a la direcció d'ERC ha canviar el rumb. I CiU ha de saber oferir una proposta política àmplia i transversal, que uneixi i no dividiexi a tots aquells que creuen que aquest país necessita un canvi, que en són molts. Més que els que ahir van votar CiU.

Intueixo, per altra banda, temps de coincidència entre PSOE i PP.

Ahir El Pais publicava la conferència, de fa uns dies, "Manual de uso para las elecciones" d'en Cebrián, conseller delegat de Prisa, al Club Siglo XXI: Em quedo amb una frase dels paràgrafs en els que l'autor defensa, en clau federal, la reforma del Títol VIII de la Constitució: "..., sino de procurar una mejora del sistema que impida el permanente chalaneo entre las comunidades históricas tradicionales, provistas siempre de amenazas separatistas y sueños de independencia, y el poder central."

Tenim força a Madrid i l'haurem d'admnistrar amb intel.ligència.

LA GENT DECIDEIX

Aquest migdia he votat, al col.legi electoral que em toca, a Vilanova, la meva ciutat. Després amb en Jaume Batlle, que aquests dies ens ha ajudat i molt, hem donat un volt per alguns col.legis. Molta gent anava a votar. Millor.

Hem estat també amb la gent de la plataforma "Pel Dret a Decidir". A Vilanova han muntat la parada la JNC i les JERC.

Haurem d'esperar encara unes hores per saber allò que la gent ha decidit. En tot cas, la gent no s'equivoca, som nosaltres els que sabem, o no, connectar-hi.

Crec que avui CiU resistirà bé l'embranzida bipartidista que ens arriba d'Espanya. I demà continuarem.

PD: Molt encertada la iniciativa de reeditar en forma de bloc El quadern gris d'en Pla.Felicitats als seus promotors, la gent de la Xarxa de Mots.

FINAL MACABRE

Hem tingut un final macabre d'aquesta campanya electoral. L'absurd i cruel assassinat d'aquest matí ha tornat imposar una determinada manera de llegir de realitat.

Crec que hem fet bé en transformar el míting final de campanya en un acte ,molt sobri ,de protesta per aquest assassinat. ETA avui no ens podia fer callar.I hem decidit nosaltres com volíem acabar la campanya, no els socialistes i els populars.

Després quan he arribat a casa i he escoltat a l'Astarloa i al Ramon Jauregui se m'ha fet molt pesat pensar en els propers mesos.

ENERGIA DISPERSA

Avui la qüestió principal per al catalanisme polític dels temps que vivim és saber concentrar l'energia dispersa que existeix al nostre país. Aquests dies ho he pogut constatar, de nou. Ahir mateix, en una trobada amb emprenedors que va organitzar en Daniel Cliville, vaig tornar a sentir parlar gent que està insatisfeta amb l'estat actual de les coses i que demana lideratge i idees per a donar resposta a les preguntes que tenim plantejades com a societat nacional. Com enfortim la identitat? Com garantim la prosperitat? Com fem possible la igualtat d'oportunitats? Com governem la diversitat? Que podem aportar al món?

Ahir algú ho deia: cal saber reagrupar tota l'energia dispersa de tanta gent del país que té idees, que arrisca, que vol que les coses siguin d'una altra manera.

Justament fa 30 anys vam néixer, dient-nos, precisament, convergència. Ara torna a tocar, saber construir un nou moviment polític que ens rellanci com a país. I les eleccions del dia 9 tenen també a veure amb això. I molt.

PD: Us penjo uns links: l'entrevista que en Xavier Canalis em fa al Vilanova Digitat, l'article del Tribuna i l'article que l'amic Lluís Guxens va publicar fa uns dies al Diari de Vilanova.

RECODER I RULL

Ahir a la nit vaig participar en un acte electoral en que, a títol personal, m'hi trobava especialment còmode. El que més de tota la campanya. Segur. Fou el sopar, que amb més de 450 persones, va organitzar CiU a Sant Cugat. No és nomes que entre la gent hi havia molts amics de fa molts anys, sinó que, a més, compartia "cartell" amb en Lluís Recoder i en Josep Rull. Recoder i Rull són dos polítics formidables, d'onada llarga, de solvència contrastada. I són, sobretot, dos amics, d'aquells que ,quan ha calgut, et fan costat. I en política això no passa masses vegades.

Estic convençut que en Lluís i en Josep encara han d'escriure les millors pàgines del catalanisme polític per a fer de Catalunya un país millor, més just, més prosper,més lliure.

EL MON DEL TREBALL

Durant aquests dies s'ha parlat poc de feina i dels problemes del món del treball. Almenys aquesta és la impressió dels sindicalistes de Manresa, encapçalats per Miquel Espejo i Lluís Vidal, amb els que em vaig reunir ahir, en companyia d'en Josep Vives i l'Alexis Serra.

La preocupació per la manca de política industrial dels governs català i espanyol, els dèficits d'infraestructures de la comarca del Bages, l'absència de polítiques actives eficaces per a fer front a l'increment de l'atur en el context de la davallada de la construcció, la paradoxal manca de treballadors per a feines especialitzades i altament qualificades, el compliment de l'Estatut en matèria de treball,...són qüestions sobre les que vam estar discutint amb els representants de CCOO i UGT.

Ahir també es feien públiques les darreres dades de l'atur. I són preocupants de veritat: entre febrer de 2007 i febrer de 2008 l'atur s'ha incrementat un 12,9 i un 45% dels nous aturats són treballadors d'origen estranger.

Lluitar contra l'atur haurà de tornar a ser una prioritat. I ho volem fer de costat dels sindicats.

EMOCIONS

Avui hem tingut, segur, l'acte electoral amb més intensitat emocional d'aquesta campanya. A la seu de l'ONCE, el COCARMI ens ha permès expressar els nostres compromisos en relació a les polítiques per a les persones amb discapacitat.

En Duran, que acostuma a ser un home fred en la seva expressió publica, avui ha connectat amb els sentiments de les gairebé 500 persones que ens acompanyaven.

M'ha agradat. I és que necessitem líders que sàpiguen generar emocions. Sense emocions, la política no mobilitza a la gent.

CONTRA LA RESIGNACIO I EL DERROTISME

Aquests dies fent campanya no puc llegir els diaris amb la mateixa intensitat que ho faig de manera habitual. M'ha semblat veure, però, en alguns creadors de l'opinió pública catalanista una actitud derrotista i resignada, que convidava a l'abstenció o al vot en blanc. És just tot el contrari que el que li convé al país.

Ara fa uns pocs mesos milers de catalanes i catalans vam sortir a reclamar el nostre dret a decidir i en protesta pel desastre de rodalies. Fou aquella manifestació un crit per la dignitat del país. Vam marxar cap a casa contents. Feia temps que molts no ens sentiem formar part d'un poble en marxa. Ara bé,si l'esperit i la lletra de l'1 de desembre de 2007, no es tradueix en vots per als partits que millor representen les exigències d'aquella manifestació, de poc ens haurà servit sortir ,al carrer ,aquella tarda de desembre. En democràcia la força més poderosa són els vots de la gent.

Donar un tomb a l'actual estat de les coses, trencar amb la resignació, la paràlisi i el derrotisme, demana que el nacionalisme català en surti enfortit del 9 de març. La resta són anhels que el temps se'n du.

QUE VOTARA JOAN RIDAO AL SENAT?

Aquesta és la pregunta que planteja Jaume Ciurana al seu bloc. I és que encara que Esquerra ho intenti dissimular, al Senat el tripartit continua funcionant. No hi ha cap senador nacionalista a la llista de candidats, a la que dona suport Esquerra; hi van dos socialistes i un candidat d'ICV.

En tot cas a Barcelona, qui vulgui votar nacionalista al Senat té un bon triplet: Candini, Guillaumes i Torra.