PARLAMENT EUROPEU EN CATALA

La iniciativa d'en Miquel Català de traduir al català la pagina web del Parlament europeu és tot un simptoma dels escassos avanços de la presència de Catalunya a la Unió Europea. I també, és clar, de la importancia de la iniciativa concreta de la gent alhora de posar en evidència que el rei està nu.

El Parlament no pot tancar aquesta pàgina. I les institucions del país ho han d'impedir. I no s'hi val dir que tampoc tenim versió catalana de les webs de les Corts Generals.

SELECCIONS NACIONALS:FEINA BEN FETA

Fa temps que sabem que el país necessita feina poc sorollosa, però eficaç. Especialment en tot allò que té a veure amb la presència directa de Catalunya en l'àmbit internacional. La setmana passada vam viure una victòria important: el Tribunal d'Arbitratge Esportiu, creat pel COI, ha rebutjat l'apel.lació de la Federació espanyola de bitlles contra l'admissió, a la Federació Internacional, de la corresponent federació catalana. En Miquel Roca i Junyent, el despatx del qual va portar la defensa jurídica del cas, llegeixo a l'Avui que afirma que "és cert que no es pronuncia sobre altres supòsits, però dicta doctrina". Entre altres coses, i al marge dels aspectes fonamentals ja mencionats, la sentència "deixa clar que no hi pot haver un dret de veto de cap federació contra cap decisió presa per la internacional". Un bon precedent per al futur.

I és que de la mateixa manera que fou per al punt.cat, per al reconeixement internacional de les seleccions esportives ens fa falta anar per feina i saber aprofitar les oportunitats que els temps d'avui ens donen. Felicitats doncs!

OPEN v CLOSED

Diu Tony Blair que el plantejament “Open v closed” is as important today in politics as “left v right . Justament, el debat que precongressual que ha encetat en Lluís Recoder , durant aquests darrer dies, lliga amb aquesta idea. Allò que hem de debatre en el proper Congrés de CDC té a veure, bàsicament, en oferir a la societat catalana un projecte polític obert a la nova realitat del país , que ens connecti amb els sentiments, inquietuds, esperances i valors de la majoria.. No es tracta tant de saber si som més o menys sobiranistes ,o més o menys liberals o socialdemòcrates, sinó d’oferir un projecte dinàmic i obert que connecti amb la nova societat que ha emergit durant aquests darrers anys i li sàpiga donar les respostes adequades. Simplificant, la nova convergència que necessitem té a veure amb Internet i el medi ambient. O la nova immigració i l’actitud emprenedora dels nous empresaris o els nous activistes socials. Té a veure amb la Catalunya d’avui. I amb la Catalunya que ve.

CATALA I IMMIGRACIO

Ahir a darrera hora de la tarda ens vam apropar al Moll de les Drassanes de Barcelona. La gent de la Plataforma per la Llengua , amb 22 entitats vinculades a l'àmbit de la immigració,organitzaven ,de nou, l'acte " El català, llengua comuna". Com diuen els organitzadors "es tracta d'una jornada que té com a objectiu destacar el català com a element d'inclusió de les persones nouvingudes i com a eina que contribueix a la cohesió social comuna".

Sant Jordi és sempre un dia per a l'esperança. Durant tot el dia, som un pais que es mira al mirall i s'agrada. Parlant amb els activistes de la Plataforma , i amb alguns dels joves bolivians que havien participat de la jornada, hom té la convicció que tenim futur. Que depen, sobretot, de nosaltres. De la confiança en la nostra capacitat col.lectiva d'oferir un poderos i seductor projecte de país. Si tenim projecte, ens en sortirem.

De moment ahir,l'escriptora Najat El Hachmi, va ser la més venuda en català. M'agrada.

PER SANT JORDI, EN LLAVINA

Recomanar els llibres que els amics han escrit és sempre un plaer. Si, a més, són llibres treballats, amb paciència i esforç , encara més. I sí és un llibre d'en Jordi Llavina, home d'amors sense límits, que sap reinventar-se, la gloria és inmensa.

Doncs això, per aquest Sant Jordi toca "Ningú ha escombrat les fulles", d'en Llavina.

Us penjo l'entrevista que en Guillem Carol li va fer fa uns dies.

POLACOS

Fa uns dies l'Eduard Sagarra em va fer arribar aquesta informació. Increïble, però cert.

DIADA DEL PAIS VALENCIA

Just ahir rebia un comentari d'en Faustí Barberà a la darrera entrada d'aquest bloc en el que se'm demanava alguna reflexió en relació al País Valencià, quan avui m'ha arribat un correu informant-me de del "Tren Jaume I". Es tracta d'una iniciativa de la Federació Llull, que agrupa l'Òmnium, l'Obra Cultural i Acció Cultural.Com diuen els organitzadors, "la idea és omplir un tren amb 650 persones per tal de participar a la manifestació i el concert posterior que tindran lloc el 26 d’abril a Alacant". El 25 d'abril es commemora la batalla d'Almansa, episodi clau en la pèrdua de les nostres llibertats col.lectives i, any darrera any, els sectors del País Valencià amb consciència nacional surten al carrer.

De motius per sortir al carrer a Alacant en tenim bastants. Des de TV3 fins la política en relació al valencià.Vist des de Catalunya, el País Valencià no convida a l'optimisme.Per exemple quan pensem que el PP ha assolit al País Valencià una hegemonia política tan abassegadora. Amb alguna cosa important ens haurem equivocat entre tots plegats. Però el que és cert, és hi ha un territori, amb centenars de milers de persones, que podem compartir un "nosaltres". I quan sóc a València, o Castelló a Gandia, l'he sentit. O quan parlo amb l'Enric Morera. O amb la gent del Tirant.Només per això, val la pena convidar a la gent a marxar pels carrers d'Alacant aquest dissabte.

L'ESPERIT DEL FERROCARRIL

Divendres al matí, amb l'Esteve Orriols i en Josep-Lluís Vidal, del Grup Municipal de CiU de Vilanova, vaig visitar el Museu del Ferrocarril de Vilanova i La Geltrú. Durant la recent campanya electoral vam assumir el compromís de treballar, des del Congrés dels Diputats, per a enfortir les possibilitats d'aquesta infraestructura cultural de la meva ciutat.

En vaig sortir molt animat de la visita. I és que les explicacions i les idees de les dues dones que avui dirigeixen el Museu, la Pilar Garcia, que n'és la directora, i l'Ana Grandes, que és la responsable de comunicació i didàctica,tenen la força de la passió de les persones que estimen i creuen amb el que fan.

El Museu del Ferrocarril és excepcional no només pel seu valor intrínsec, el museu més important d'Europa de màquines de vapor, sinó perquè connecta amb l'esperit dels catalans del dinou que van protagonitzar la revolució industrial i la renaixença i, posteriorment, l'eclosió política del catalanisme.

La història del ferrocarril a Vilanova és tremenda; i la figura d'en Francesc Gumà i Ferran, l'home que té una idea gran, que s'arrisca per a fer-la possible,que és mou fins a Cuba i Nova York per a realitzar-la, un excel.lent antídot contra l'optimisme superficial i el pessimisme nacional. Vitamines per a nous temps.

NIT DE LA VEGUERIA DEL PENEDES

El moviment social en favor de la Vegueria del Penedès va fent el seu camí. Ahir, a Vilafranca, vam celebrar una jornada reivindicativa en favor del reconeixement d'una realitat territorial que creiem viva. L'acte acadèmic amb el que vam encetar la jornada va evidenciar que allò que té més interès de la discussió sobre el reconeixement del Penedès com a tal ,té a veure en decidir el tipus de territori que volem ser: com la gent es guanya la vida, quin és l'estil de vida que volem tenir, com ens relacionem amb Barcelona i el seu entorn, quin és el paisatge que estimem...Només per això ja val la pena donar suport a la idea d'una vegueria pròpia per a les comarques de l'Anoia, l'Alt i el Baix Penedès i el Garraf.

Ei, i a més vam sopar molt bé!

PARAULES DE THUBTEN WANGCHEN

Ahir a Vilanova, i en el marc de les jornades "El Tibet, una nació oprimida" ,que ha promogut la secció local de CDC, el monjo budista, i representant del Dalai-Lama a l'Estat espanyol, Thubten Wangchen, va realitzar una conferència sobre els drets humans al mil.lenari "país de les neus".
Abans li vaig gravar aquesta missatge.

NOVA POLITICA D'IMMIGRACIO

Sembla prou clar que el canvi de cicle econòmic demana una nova manera de governar les polítiques d'immigració. I sembla que el nou ministre del govern espanyol, el català Celestino Corbacho ho té assumit. Sent molt prudents, podríem dir que fins ara no hi ha hagut govern dels fluxos migratoris. Hem deixat que l'oferta i la demanda superessin les rígides previsions legals. Ja n'he parlat en anteriors ocasions en aquest espai. Les conseqüències són prou conegudes: immigració irregular, explotació laboral, impossibilitat de polítiques d'acollida, facilitar la feina a les empreses que operen fora de la legalitat,...sensació de descontrol en bona part de la gent.

Tot plegat demana, des de fa molt de temps, una altra política d'immigració. La crisi ho fa encara més evident.

En tot cas,llegia fa uns dies, a la revista Afkar/Ideas, una entrevista a Jean-Pierre Garson, cap de la divisió de migracions internacionals de l'OCDE, una reflexió que em sembla rellevant, de cara al que hem de fer en els propers temps:

"També és important diferenciar entre el recurs a la immigració per a necessitats de ma d'obra en activitats especifiques o estacionals ( recollida de fruita o construcció) i el recurs a la immigració per a respondre a necessitats estructurals ( assistència sanitària a la gent gran). Es pot respondre a les necessitats estructurals amb emigració essencialment temporal? El creixent recurs a la immigració és realment la única solució per a aquestes necessitats? No es podrien mobilitzar millor els recursos humans existents, poc o gens utilitzats en alguns països de l'OCDE? No és també el quid de la qüestió la millora de les condicions de treball i de la remuneració en els sectors coneguts com a penosos o poc gratificants?"

BERLUSCONI

Escolto que Berlusconi ha guanyat les eleccions per majoria absoluta. Veltroni ja l'ha felicitat. Estic convençut que aquesta no és una bona noticia. No ha deixat de ser significatiu que la premsa econòmica internacional de perfil liberal apostava per la victòria del reformisme del PD.

Molt malament ha d'estar la política a Itàlia quan el populisme de Berlusconi se'n surt.

Espero que alguna cosa n'aprenguem a Catalunya del desastre polític d'un país, per altra banda, tan bell i fascinant.

INCOMPETENCIA

La insuportable lleugeresa del nou govern Zapatero, ha fet passar prou desapercubda la rendició del govern del país. L'opció del transvasament del Segre desapareix i es des de l'Ebre ens arribarà l'aigua, estenent el minitransvasament del Camp de Tarragona, fet cap allà els anys 80, cap a Barcelona. ICV intenta mantenir el seu patètic joc de paraules, però els fets ( ai sempre els fets!) són inqüestionables: amb l'aigua de l'Ebre ens dutxarem. I el cap de l'aparell socialista s'haurà de menjar amb patates la pretensió de la seva política de fets consumats.

De tota aquesta història torna a ser lamentable, la incompetència del govern del país. De la mateixa manera que amb la crisi del Carmel, la resposta arriba de Madrid. El softpower del país s'afebleix. Avui la confiança, la credibilitat i la reputació del govern del país, senzillament, s'han esvaït.

LA CRISI

Llegeixo que l'ex-secretari del Tresor dels Estats Units, Paul O'Neill, explica l'actual crisi financera global ,provocada per una crisi hipotecària ,de la següent manera: " si tens 10 ampolles d'aigua i una d'elles té verí i no sap quina és , probablement no beuràs aigua de cap d'elles". Brillant, no?

AMB QUINES MAJORIES GOVERNARÀ ZAPATERO?

En Zapatero ja és President del Govern espanyol. Sense passió, com ha dit molt bé la Uxue Barkos. I amb una majoria parlamentària feble. Encara que el PSOE s'ha esforçat a explicar, amb un encert considerable, que ser escollit en segona volta demostra la seva voluntat de no dependre de ningú i de ser fidel al seu programa electoral, en un règim parlamentari tenir una majoria suficient per a tirar endavant les iniciatives governamentals o aturar les propostes de l'oposició o no és que el determina la fortalesa d'un govern. El nou equip de direcció tindrà feina quan comenci l'activitat ordinària del Congrés. Sembla que ens haurem d'esperar fins el mes de maig. No hi ha presa per a posar a prova la nova realitat parlamentària. Avui Zapatero no té cap soci preferent.

En aquest context el PSOE haurà d'aclarir algunes coses. Per exemple, no és de rebut pretendre acordar amb CiU les polítiques econòmiques i socials i pactar amb el PP un retrocés en el model d'Estat. El discurs de Zapatero en la investidura, des del punt de vista de l'autogovern de Catalunya i de la discussió del nou sistema de finançament, anava en la direcció contrària del que preveu el nou Estatut. O només cal veure les reaccions que ha provocat el compromís de fer públiques les balances fiscals. Hi haurà feina. No serà una legislatura fàcil. I tampoc hi ajuda la incompetència del govern del país.

LA TRANSPARENCIA EN EL TERCER SECTOR: IDEES PER A UN DEBAT

Fa molt poc estona que ha acabat la presentació, al magnific espai de Caixaforum a Madrid, de la publicació " El debat sobre la transparència en el Tercer Sector. Una visió transversal a traves d'articles d'opinió", que ha editat l'innovador Observatori del Tercer Sector.

Més enllà de les polèmiques sobre Intervida i Anesvad, aquesta és una qüestió central per a una societat que volem més oberta i democràtica, en la mesura que afecta a un valor tan necessari per al conviure com és el de la confiança. Crec la falta de confiança és una de les patalogies de la nostra societat

Em quedo amb una de les cites d'aquesta publicació suggeridora per als interessats per una societat civil més dinàmica i independent dels poders públics que ajudi a a crear més confiança:

"Aquest dies “de crisi” ha quedat ben palès que es parlen llenguatges
diferents. La gent pregunta si els seus diners arriben o no, i els “experts” en
cooperació els parlen de rendició de comptes i bones pràctiques. La gent
pregunta quines són les ONGD bones i quines les dolentes, i els experts els
parlen de missions socials, contraparts i plans estratègics. La gent pregunta
coses senzilles i se li donen respostes tècniques, de gestió o de manual de
relacions públiques, i totes calculadament ambigües. [...] No s’ha sabut
explicar el que es fa, o no s’ha estat sincer. Per por, per desconeixement,
per manca de recursos o d’escrúpols, per innocència o per ambició. Amb
intenció o sense ella."
Montse Santolino, «Fundació Intervida, un cas aïllat?»,
Canal Solidari, 20 abril 2007

PD: En el post d'ahir deia que fa quatre anys vam votar no a la investidura d'en Zapatero. La memòria em va fallar. Ens vam abstenir. En demano disculpes. L'essència del raonament, però la mantinc. Demà en parlarem un xic més .gràcies

ENS HEM ABSTINGUT

Finalment ens hem abstingut en la investidura d'en Zapatero. Hem passat del no de fa quatre anys a l'abstenció d'aquest matí. Els compromisos assolits en el debat d'ahir a la tarda ens fan creure que hi pot haver marge en aquesta legislatura per afrontar algunes qüestions claus per al país. D'entrada tot allò vinculat a la discussió sobre el nou sistema de finançament i les solucions més de fons del problema de l'aigua.

Ahir en Josu Erkoreka, probablement un dels parlamentaris més brillants del Congrés, recordava que ,aquells que mai ens va caure la bava per l'Espanya plural que ens prometia Zapatero el 2004, ara ens ho podem mirar amb més distància i tranquil·litat que aquells que se'l van creure. Coses del temps.

De moment, en Zapatero no ha sortit investit. Caldrà tornar-hi divendres vinent. Tenim, doncs, un govern espanyol que necessitarà d'acords parlamentaris per anar avançant en una legislatura que serà, sens dubte, complicada. El nostre èxit serà fer valdre la força d'aquests 10 diputats. I la gent, al final d'aquesta legislatura, ens haurà de jutjar per l'encert que haurem tingut al llarg d'aquestes quatre anys . En bona part, dependrà de nosaltres mateixos. De saber trobar el punt just entre la fermesa i la capacitat de ser útils. Mai és un equilibri fàcil.

PD: Com sempre el PSC no hi és com a tal. Ho dic per aquells que es creien que 25 diputats donaven un plus al país.

BALANCES FISCALS, ROINE I FAMILIES

Tres compromisos ha assumit en Zapatero amb en Duran, durant el debat de fa uns minuts.Balances fiscals abans de dos mesos,estudiar el trasvassament del Roine i creixement de les polítiques de suport a les famílies és el que ha donat de si el debat d'avui. Són prou elements per a votar sí? Segur que no.

Són suficients per a abstenir-nos? Durant les properes hores ho decidirem.

ESTEM EN EL NO

El discurs de Zapatero, escoltat des de Catalunya, ha tingut un to recentralitzador. En la reforma del sistema de finançament cap referència a les balances fiscals ni al dèficit fiscal, i en canvi una clara obsessió pel uniformisme i per un Estat central fort, que mantindrà, al menys, el 50% de la despesa pública. Cap compromís per a Catalunya.

Ni cap referència a l'aeroport.

Al sortir de l'hemicle un diputat del PP veterà m'ha dit que en model d'Estat poc marge els hi ha deixat.

Veurem que tal van les coses aquesta tarda. Aran per ara estem en el no a la investidura.

TOMBES PROFANADES

Quan avui he llegit als diaris que a França s'han profanat les tombes d'antics combatents de religió musulmana, m'han vingut al cap alguns articulistes que s'han apuntat amb entusiasme a la moda de relativitzar la demagògia populista del film "Fitna". Suposo que algú ara m'acusarà de feble i d'estar en mans del discurs del "políticament correcte", però entre ser indiferent i papanata respecte l'integrisme islàmic i el promoure la islamofòbia, suposo que hi ha un enorme camp per a fer feina. Allò fàcil avui no és proclamar els perills de l'Islam, sinó trobar els camins per a dur l'Islam cap a l'acceptació dels principis de la democràcia. I segur que no serà fàcil.

PENSAR EN ENEMICS IMAGINARIS

En tot el problema de l'aigua que està patint el país, s'hi acumulen bona part dels dèficits d'actituds que patim des de fa massa temps. Ara mateix, acusar al PSOE i a CiU de fer la pinça al Govern serveix per intentar amagar tanta incompetència i mentida del Conseller Baltasar.

Afrontar la qüestió de l'aigua va més enllà de la sequera que patim. Avui mateix La Vanguardia publica un seriós debat d'alguns dels experts del país: en Josep Alabern, del Col.legi d'Enginyers Industrials, l'ecòleg Ramon Folch i el Catedràtic d'Enginyeria Hidràulica, Josep Dolz.

Em quedo amb algunes propostes del Col.legi d'Enginyers:

-L’estalvi aconseguit i el potencial futur, juntament amb la reutilització i les noves dessaladores, són necessaris però insuficients per resoldre el problema d’obtenir recursos de qualitat per a l’abastament

-És urgent la interconnexió de la conca de l’Ebre amb les conques internes de Catalunya. En definitiva,la interconnexió entre el CAT i l’ATLL a fi que pugui ser utilitzada, en el seu cas, per millorar la garantia del recurs disponible

-És necessari planificar i construir aquelles infraestructures de dessalació necessàries per tal que,de manera modular, a curt i mitjà termini puguin amortir la pressió del creixement demogràfic i econòmic; en definitiva, evitar una reducció més severa de la garantia de subministrament, avui insuficient.Però això difícilment permetrà la devolució dels cabals del Ter.
-Per disposar-ne a llarg termini (7-8 anys), i això vol dir començar avui, no es pot deixar de pensar en la possibilitat que ofereixen els recursos del Roine. De fet, la possibilitat d’importar cabals queda reconeguda de manera explícita a l’article 117.5 de l’Estatut d’autonomia: “La Generalitat participa en la planificació hidrològica dels recursos hídrics i dels aprofitaments hidràulics que passin per Catalunya o que hi fineixin provinents de territoris de fora de l’àmbit estatal espanyol (...).”

Pensar en el país i en les polítiques d'onada llarga és el que ens fa falta. I depèn més de nosaltres que no pas de Madrid ni de buscar enemics imaginaris.

L'ESPERANÇA D'UNA CONVERGENCIA MILLOR

Amb en Josep Rull vam anar-hi plegats. Ens venia de gust. També en el viatge estava el plaer. Els camps verds, segur que no tant com voldrien els pagesos, de la Segarra i la Noguera ens acompanyaven durant una bona estona.

Anàvem a La Seu i volíem compartir amb una colla de gent l'elecció de l'Albert com a nou alcalde de la capital de l'Alt Urgell. De la Joventut Nacionalista dels temps d'ara n'hi havia una colla: en Cuminal, en Marc, en Gerard, l'Alèxis, l'Arcarons, la Laura, la Francina, la Marga, en David, ...

Vam respirar esperança i optimisme ahir a La Seu. L'Albert, serè com sempre, meticulós en l'expressió, sincer en la paraula, honest en el plantejament, amb sentiment, ens va tornar a recordar que l'esperança d'una Convergència millor avui està als ajuntaments.

MALPARITS

De malparits sempre n'hem tingut. Ara,a més, pengen les seves salvatjades al You Tube. Espero que la justícia sigui impecable amb aquells abusen dels més febles i alhora en fa ostentació pública.

MUGABE

Divendres participava en el programa Tots per Tots ,de Com Radio. I vaig afirmar, que previsiblament Mugabe tornaria a "guanyar" les eleccions a Zimbawe. Poca fe la meva. El desastre del que fou lider de l'alliberament nacional i de la lluita contra l'apartheid al seu país ha estat total durant aquests anys. I creia que el seu govern corrupte seria capaç de perpetuar-se, una vegada més.

Doncs sembla que no. Me n'alegro. Si hi ha canvi polític a l'antigua Rodhesia, la democràcia haurà demostrar el seu poder.També a Africa.

Fa uns dies Casa Àsia i Casa Àfrica van organitzar una profitosa taula rodona sobre la Xina i l'Àfrica, que és una d'aquelles qüestions de l'agenda internacional que m'interessen especialment.

Mirar Àfrica demana defugir tòpics. Algú en aquesta taula rodona ens va recordar que hi ha moltes àfriques i sobre moltes d'aquestes àfriques en podem tenir una visió més positiva i optimista. Qui sap si Zimbawe comença a caminar en aquesta direcció.

COMENÇA LA LEGISLATURA

Acabem de constituir el Congres dels Diputats. En Bono ha estat escollit President, amb els vots socialistes; de tots els socialistes, és clar, i per tant dels 25 del PSC. Com no podia ser d'altra manera. I en Jordi Jané és VicePresident Quart. I en Bono no ha tingut els nostres vots. S'ha negociat bé la composició de les Meses. De totes maneres, he tingut la sensació que el catalanisme ha gastat massa munició parlant d'en Bono. Per exemple, en el Consell Nacional de CDC de dissabte passat. Som un país massa sentimental, en el que l'estètica ens continua perdent.

La legislatura ha començat. Estic segur que serà interessant i que tindrem oportunitats importants per a defensar el programa amb el que ens vam presentar a les eleccions. Es tracta d'això,no?