REPTES ETICS

L'amic Ricard Font ha publicat un article a El Punt amb el títol d' "Entre l'origen de la vida i una mort digna". Reclama de CDC la necessitat de fer front a les noves preguntes vinculades al néixer i al morir. Té raó. I potser no cal esperar a tenir una resposta a que algú altre hagi pres una posició. Amb la llei del testament vital, aprovada en temps dels Governs de CiU, vam demostrar que sabem estar a l'alçada d'aquests nous reptes ètics.

CONTRA LA CORRUPCIO

Ahir al matí vam rebre a la Comissió de Cooperació Internacional del Congrés dels Diputats als representants del Consell Directiu Global de la Iniciativa per a la Transparència de les Industries Extractives (ITIE). La ITIE consisteix en un seguit de mecanismes voluntaris per a la publicació i difusió dels pagaments i ingressos per a les empreses del sector del petroli, el gas i la mineria i els governs dels països on aquestes operen. Aspira a ser un instrument de lluita contra la corrupció i en favor del bon govern als països del Sud. I té molt a veure en allò que hom ha convingut a anomenar la maledicció dels recursos, que afecta a tants països potents en riqueses naturals i, en canvi, dramàticament empobrits.N'he parlat altres vegades. A finals de 2005 vam aconseguir que la Comissió votés una proposta de CiU que demanava que el Govern espanyol donés suport a aquesta iniciativa. Avui l'Estat espanyol és un important donant de la ITIE, però continuem sense tenir una política del govern orientada a fomentar la transparència en aquest camp.La reunió d'ahir té a veure amb aquesta demanda. HI continuarem treballant en aquesta legislatura.

Acompanyaven a la gent d'ITIE, Intermon Oxfam, Fride i Sarah Whites, activista de Publish What You Pay.

Mentre l'activisme accionaral es continua estenent. Fa uns dies els representants d'Intermon Oxfam van intervenir a la Junta d'Accionistes de Repsol. Nous camins de dialeg i discussió entre l'empresa i les organitzacions no governamentals.

QUEBEC I LA IMMIGRACIÓ

Fa uns dies La Vanguardia publicava un article d'en Michael Wieviorka que amb el títol de "La lección de Quebec", ens parla de l'Informe que una Comissió copresidida per en Gerard Bouchard i Charles Taylor ha elaborat per encàrrec del govern quebequès amb l'objectiu d'analitzar les polítiques relacionades amb les diferencies culturals derivades de les migracions i la identitat nacional del Quebec. Wieviorka planteja el seu article sota la idea que alguna cosa en podem aprendre a Catalunya de la reflexió quebequesa.

Més enllà de la doctrina de fons de l'Informe, que aposta per un equilibri entre el reforçament de la identitat comuna i el reconeixement de les diferencies, m'impressiona la manera de fer les coses: encarregar a dos persones de prestigi aquesta feina, ser transparent respecte el cost (5 milions de dòlars canadencs) i fer un informe obert a la societat, amb més 400.000 visites a la seva web i un nombre molt considerable d'audiències públiques.

Per a quan a Catalunya un debat a fons sobre la identitat del país i la nova immigració, sense por i sense prejudicis?

CORBACHO AL CONGRES

Fa molt poca estona el Ministre Corbacho ha finalitzat la seva primera compareixença a la Comissió de Treball i Immigració del Congrés. Ha estat hàbil, però ha concretat poc. Ha mantingut el nou to en el discurs de la immigració, més amatent a la realitat i a les percepcions de la gent de la realitat, però amb molts pocs compromisos concrets. Però els discursos demanen mesures si volen servir per a canviar l'actual estat de les coses.

Per exemple avui ,i parlant de la reagrupació familiar ,ha deixat anar que l'escola no pot rebre durant tot el curs escolar nous alumnes.Que el que avui passa ens acosta més al fracàs escolar que a l'èxit. Té raó .Em sembla bé. Però per fer-ho possible cal que la llei ho permeti. I es probable que no depengui d'ell, sinó de la Generalitat

Un Ministre ha de tenir discurs, però amb discurs no hi ha prou. L'escenari dels propers mesos i els reptes de futur demanen canvis de fons.

Mentre, val la pena llegir l'informe que publica Elcano, que fa una crítica ben argumentada sobre el model migratori basat en la irregularitat en l'accés i les seves conseqüències econòmiques i socials.

CONVERGAIS ES PRESENTA EN SOCIETAT

Demà a Barcelona es presentarà Convergais. L'Avui en fa noticia aquest diumenge. Me n'alegro i em sap greu no poder acompanyar-los aquest dilluns a l'Sky Bar de l'Hotel Axel, amb l'Artur Mas. Toca ser a Madrid, amb la primera compareixença del Ministre Corbacho a la Comissió de Treball i Immigració.

En Jordi Arcarons i tota una colla han fet una feina excel·lent en els darrers anys.

Convergais té molt a veure amb algunes de les actituds que CDC necessita en aquests temps: obertura al país real, en tota la seva complexitat i diversitat, defensa dels drets cívics de tots i superació dels prejudicis que fan menys lliures a les persones.

Convergais ha incomodat. Ho hem pogut llegir aquests dies a la xarxa. Són els de sempre. Aquells que han decidit guanyar-se la vida en el negoci de la provocació, sempre contra el més feble. Altres parlant d'un Déu inhuma i allunyat de la vida de la gent. Doncs, serà que no.

A DUBLIN ES PARLA DE PROHIBIR LES BOMBES DE DISPERSIÓ

Aquests dies s'està celebrant a Dublín una conferència internacional que té per objectiu assolir un tractat que prohibeixi les bombes de dispersió. Es pretén aconseguir el mateix èxit que aquell que es va assolir amb la Convenció d'Otawa, que ha prohibit, i deslegitimitat les mines antipersonal.

Pel que ens explica la gent de la campanya catalana, que són a Dublín seguint de molt aprop les negociacions, la posició del govern espanyol no està alineada amb la d'aquells governs que defensen una prohibició total d'aquests artefactes, sinó que argumenta que hi poden haver excepcions a la prohibició: la d'aquelles bombes que no havent explotat es desactiven automàticament. De fet, en les discussions prèvies al Tractat d'Otawa es feien servir arguments similars per tal de matisar la prohibició de les mines. Finalment, es va imposar el plantejament més clar. I és que la qüestió principal, i que afecta tant a les bombes de dispersió com les mines antipersonal, es la massiva afectació de la població civil per part d'aquestes armes.

Nomes una prohibició total i universal de les bombes de dispersió garanteix que cap civil mori o quedi mutilitat. I aquesta no és una qüestió menor.

Per acabar, només recordar, per altra banda, que just abans d'acabar la legislatura passada, vam aconseguir incorporar a la llei de control d'armes, un manament al govern espanyol per tal que defenses la prohibició d'aquestes bombes, en la mesura que són especialment nocives per a la població civil.

EL BLUFF DE LA DEPENDÈNCIA

Monogràfic: DEPENDÈNCIA, depèn de tots

OBAMA A PORTLAND

PROJECTE DELS NOMS

Diumenge al matí vaig anar al Memorial Permanent de la Sida de Barcelona, situat al
Jardí d’Aclimatació del Parc de Montjuïc. S'hi feia la cloenda de l'activitat que l'entitat Projecte dels Noms ve organitzant des fa 15 anys a Barcelona, el "Memorial Internacional de la Sida” ,enguany amb el lema “No abandonis mai, no oblidis mai!”. Es tracta de recordar totes aquelles persones que han mort de la SIDA i es celebra arreu del món. En Ferran Pujol n'és l'ànima i sembla que l'acte, en el seu actual format, perilla. Doncs seria una llàstima.

Ahir, un matí espendid de primavera i en un racó maravellós, uns quants van recordar, amb tendresa, la gent que estimaven.

Parlem de tu, però no pas amb pena.

Senzillament parlem de tu, de com

ens vas deixar, del sofriment lentíssim

que va anar marfonent-se, de les teves

coses parlem, i també dels teus gustos,

del que estimaves i del que no estimaves,

del que feies i deies i senties;

de tu parlem, però no pas amb pena.

I a poc a poc esdevindràs tan nostre

que no caldrà ni que parlem de tu

per recordar-te; a poc a poc seràs

un gest, un mot, un gust, una mirada

que flueix sense dir-lo ni pensar-lo.

Miquel Martí i Pol. Poema cedit al Projecte dels Noms pel poeta de Roda

POLITICA POSTHEROICA

Ahir La Vanguardia publicava una entrevista a Daniel Innerarity. Fa temps que segueixo aquest home. M'agrada molt del que diu i com ho diu.

Vull destacar un parell de frases d'aquesta entrevista que em sembla que ens són molt útils als nacionalistes catalans, en general, i a la gent de Convergència, en concret, alhora de pensar i fer.

-" La política no se puede hacer de espaldas a las experiencias de la gente, porque termina siéndoles incomprensible."


-"La idea de que, si no hay acuerdo, vamos a una consulta no fortalece la capacidad negociadora del Lehendakari, sino que la debilita, como estamos viendo. Proporciona una disculpa muy cómoda al Gobierno central para no ponerse siquiera a dialogar. Y al Lehendakari le ata a un calendario que le resulta claramente perjudicial. A partir de ahí, se ha desatado la carrera por ganar en el corto plazo, pero los problemas van a seguir y la necesidad de recuperar el pacto estatutario seguirá interpelándonos."

CAPITAL SOCIAL 2.O

Ahir al vespre, a Sant Boi i tot just quan començava la seva Festa Major, uns quants que participem dels blocs des de la política ( La Lourdes Muñoz, la Dolors Camats i la Carme Porta) i dos dels referents de la Catosfera, en Saül Gordillo i en Marc Vidal, vam parlar durant una bona estona, en una tertúlia organitzada per la Xarxa Santboiana, l'agregador de blocs de Sant Boi, i Baix Llobregat Blocs, sobre la xarxa i la política. En Saül n'ha fet una crònica al seu bloc. El debat em va agradar. Sempre n'aprens d'escoltar els altres.

En tot cas, allò que em sembla més suggerent és el fenomen de les xarxes territorials de blocs, que esdevenen una manera renovada d'articular el territori i , sobretot, d'enfortir el capital social. Felicitats, doncs, a la gent de la Xarxa Santboiana per la seva feina. Ells, com altres,avui han trobat altres maneres de fer ciutat, de fer país.

PD Abans d'aquest acte havia presentat el primer llibre del jove periodista de Vilanova, en Nacho Corredor.

LA DEMOCRACIA A AMERICA

0,7 PER A FINALITATS SOCIALS

En plena campanya de la renda es bo recordar que podem destinar un 0,7 del nostre impost a finalitats de caràcter social i que aquests recursos seran gestionats per entitats de la societat civil. I que per aquells que siguin catòlics cal també recordar que no es incompatible marcar tant la casella per a finalitats socials com per a l'església catòlica.

Continuem amb el problema que aquests recursos són repartits des de Madrid i amb criteris sovint discutibles, però val la pena donar suport al tercer sector que treballa en l'àmbit social, ambiental i de la cooperació al desenvolupament.

Per a més informació la Taula del Tercer Sector.

FTSE4GOOD IBEX

Ara fa un mes es va presentar el nou índex de la Borsa de Madrid que respon a criteris de responsabilitat social i ambiental. Es tracta del FTSE4Good Ibex i s'inspira en el seu homóleg internacional. Està compost per 27 companyies que operen a la Borsa. Per tal d'operar en aquest índex, les companyies han de superar determinats criteris de caràcter ambiental i social ( drets dels treballadors, lluita contra el soborn, cadena de subministrament...).

Ecode hi té un paper clau, en la mesura que és, juntament amb EIRiS, qui determina si una companyia pot formar part d'aquest índex.

Per a la gent que apostem per un model d'empresa que incorpori criteris de responsabilitat social en el seu model de gestió, aquesta és una noticia esperançadora, en la mesura que pot ajudar a estendre la inversió socialment responsable.

Caldrà estar amatents a la seva evolució

68

Aquest matí, tot llegint a Timothy Garton Ash, m'han vingut al cap un parell d'articles que l'amic i periodista Francesc-Marc Alvaro ha publicat en relació al 1968.

Deia en Francesc-Marc "No hay espacio aquí para hacer un balance pormenorizado de lo que nos dejó el 68.Pero si es obligado hacer distinciones.Cuando Sarkozy se erige en liquidador de esa marca no se refiere a las conquistas positivas que la sociedad europea y occidental ha incorporado de forma irreversible, caso de la igualdad de la mujer, de los derechos de las minorías, de la conciencia ecologista, de una visión más participativa de la democracia, y de una nueva manera de pensar y vivir las relaciones personales,incluidas las familiares y las laborales.Todo esto forma parte del gran consenso actual,es asumido también por la derecha democrática.El 68 no puede resumirse de manera superficial como un mero fin de las corbatas y los sujetadores.Hay un cambio de mentalidad que nace en las elites informadas y que, con el tiempo, se extiende y arraiga."

Tant és aixi que com diu en Garton Ash, un divorciat dues vegades i fill d'immigrants com Sarko és President de la República.

A casa nostra patim, per una banda, massa impostura, dogmatisme i sectarisme de la generació que ronda la seixantena i que es reivindica filla del 68. Però, per l'altra banda, en el terreny de les idees i algunes actituds polítiques que es pretenen alternatives a l'hegemonia de la generació del 68, s'imposa una mirada nostàlgica, i a voltes reaccionaria, a un passat ideal que no existeix.

El món en el que estem i el món cap el que anem ens demana una nova mirada que consolidi els guanys en l'àmbit de la llibertat i els drets cívics de tots assolits, però sobretot saber entendre quins són els desafiaments als que hem de front i quines són les actituds i els valors necessàries per a guanyar-los. I aquí em va la memòria la mestra que vaig tenir a l'escola; una escola que es reivindicava part de la renovació pedagògica i que em va ensenyar que la llibertat demana responsabilitat, que l'èxit demana esforç i que els ideals demanen compromís.

KIT KAT

Tafanejant des del bloc d'en Marc Vidal he arribat a Mr. Onüff i m'he trobat aquesta promoció del clàssic kit-kat. I és bona, la veritat.

LA INDECENCIA D'AJORNAR EL NOU SISTEMA DE FINANÇAMENT

Tot pinta que, segons el govern amic del PSOE , el finançament depèn més de la LOFCA que del nou Estatut. Avui Teresa Fernández de la Vega ho deixat ben clar: si hi ha consens hi haurà nou sistema de finançament. I si no, doncs res.

Fa uns dies Guillem López, i ahir l'Antoni Zabala, han dit molt clarament que les finances de totes les comunitats autònomes estan molt lligades a dues de les prestacions bàsiques de l'Estat del Benestar, l'educació i la sanitat. Les pensions depèn del govern central. I els serveis socials vinculats a la dependència tenen un sistema endimoniat i desastrós per a Catalunya, que van acceptar la passada legislatura els partits que manen a la Generalitat, per cert. Doncs bé, la qualitat dels serveis de salut i dels serveis educatius té molt a veure amb la població i a la seva estructura d'edat. Des d'aquest punt de vista l'impacte dels fluxos migratoris és fonamental. Obviar que la població de Catalunya, amb la que està fonamentada l'actual sistema de finançament, està composta per més d'un milió de persones i que aquest detall explica, en bona part, algunes de les greus insuficiències que degraden la qualitat de l'educació i la sanitat del nostre país, és, senzillament, reaccionari. Més o menys el mateix es pot dir des del País Valencià o les Illes Balears.I això és el que fa el PSOE quan amenaça amb no complir amb l'Estatut. Suposo que el catalanisme social que alguns ha predicat tindrà la decència de plantar-hi cara.

BARCELONISME

No sóc allò que es diu un paio "futbulero", la veritat. Però aquest matí ha estat bastant pesadet corre per Madrid. Ahir va ser un dia nefast i alguns estaven realment entusiasmats. I tenien moltes ganes de dir-t'ho. Paciència i a espavilar nois. Sort per a en Guardiola.

FREE TIBET

He rebut aquesta foto de l'amic Xavier Navarro. Impactant. Em diu el Xavier que aquesta foto va ser feta al Tibet, el dia 20 de març per una agència de comunicació de Gran Bretanya i ens ensenya els militars xinesos a qui acaben de donar el seu paquet per disfrassar-se de monjos budistes i generar aldarulls.

SAUL GORDILLO A VILANOVA

Ahir a la tarda, a la UPC de Vilanova, es va presentar la Penedesfera, una notable iniciativa d'en Daniel García Peris d'articular la xarxa al territori del Penedès. S'estan organitzant les primeres jornades de la Penedesfera per al proper mes de juny. I el nou espai web té molt bona pinta. I amb aquesta excusa, en Saül Gordillo va presentar el seu Nació. cat. Una pena va ser que n'erem pocs, la veritat. L'Erik Wirdheim, se'n fa ressó al seu bloc.

Escoltar en Saül, explicant la història del punt.cat, és sempre una invitació a l'esperança en l'acció concreta. Que molt ens fa falta.

BERLIN

Hem passat aquests dies del pont de l'1 de maig a Berlín. No era la primera vegada que hi anàvem. Ens ha tornat a agradar. S'hi respira dinamisme i ambició, amb moltes ganes d'innovar. Ambició per a fer coses ben fetes, sobretot, i diferents. Alemanya torna a tirar. Té una industria forta, que tira com mai de les exportacions. I té gent amb talent.

La sensació d'aquests dies, i en relació a Barcelona, és que hi ha menys superficialitat i més contingut. Segur que hi ha també especulació, però estan construint una ciutat que s'hi pot viure. Potser hi té a veure una realitat immobiliària fonamentada en el lloguer, i no en la compra.

Sempre, però, Berlín té un punt d'inquietant, allò que ens recorda la barbàrie nazi.

Recomanable el bloc "catalans a Berlín".

RENOVAR

Renovar a fons el catalanisme, que és en allò que estem a CDC i sobre el que hem de debatre en el proper Congrés, ens exigirà trencar amb alguns mites. I assumir, és clar que sí, algunes contradiccions.

Apunto 5 idees:

• - mai més serem un país culturalment homogeni, però necessitem estendre i compartir la catalanitat.
  
• - la plena sobirania avui no existeix, però necessitem sobirania per a poder decidir i necessitem ser allà on es decideix.
• - sense èxit electoral entre els no sobiranistes no hi ha majoria política per a la sobirania.
• - cal pensar més amb la gent, que no pas amb les essències.
• - Ser en el món global vol dir aspirar a l’excel·lència com a comunitat i garantir-ne la prosperitat.