BRAVO PEL BARÇA!

Segur que la Junta de Laporta té molts motius per haver decidit passar d'Air Berlin alhora de viatjar als USA. Alguns potser no els compartirem, però l'arrogància dels Joachim Hunold i Álvaro Middelmann, amics d'en PedroJota i companyia, es mereix que tingui conseqüències en el compte de resultats de la companyia aèria.

EUROPA I ELS EXERCITS

Ahir es feia públic l'estudi "Re-energising Europe's Security and Defence Policy", elaborat pel "European Council on Foreign Relations". Val la pena fer-li una ullada. S'evidencia, de manera molt contundent, l'absència d'una política de seguretat i defensa europees.

Com diu el mateix informe, els europeus no en tenim prou amb el soft power per a defensar els nostres interessos i valors. Massa vegades ho vàrem patir als Balcans durant els anys 90. Massa, en aquests darrers 10 anys, no hem avançat.

FINANÇAMENT

Hem de reconèixer que el Govern està plantejant de manera adequada les seves posicions en la qüestió del finançament: fermesa en les declaracions del President Montilla i del Conseller Castells, unitat d'acció entre els partits catalans, dialeg amb altres territoris com el País Valencià amb els que compartim problemes. I des de CiU també hi estem responent de manera correcte: al costat del Govern, com toca i la gent espera.

Però un té la sensació que tot plegat, té massa d'escenificació i prou. Que els límits socialistes en la negociació són molts clars. De fet, Iceta i Rangel, durant les darreres hores, s'han desmarcat del discurs que el President Montilla va fer davant Zapatero.

I avui, escoltant el Josu Erkoreka, després de la seva reunió amb el President del Govern espanyol, he tingut la sensació que l'aprovació de la llei de pressupostos no dependrà de nosaltres.Tan de bo m'equivoqui.

OBAMA A BERLIN

Les coses són com són: Obama potser té una retòrica que pot sonar buida als que esperen no sé encara quin contingut, i segur que si és President dels USA ens defraudarà a molts europeus, i és clar que hi ha probabilitats que acabi guanyant McCain, que sembla que lliga amb els valors americans de sempre, però el que és segur és que aquest home està generant esperança a molts sobre un futur que pot ser millor que el present. I només per això ja val la pena que Obama hagi arribat.

BNG

Soc a casa ja. Aquest matí he matinat per anar a Santiago. Hi anava en nom de Convergència per a participar en els actes que avui el Bloque Nacionalista Galego organitzava en motiu del Dia de la Patria Galega.

El BNG és una organització molt potent. Una gentada ha omplert la Praza da Quintana. I després al Festigal també n'eren una multitud. Es menjava molt i molt bé.Només he pogut tastar el pop. Excel.lent, és clar!

El discurs de l'Anxo Quintana ha estat vibrant. Més enllà de la retòrica esquerranista que el BNG manté, Quintana ha posat l'accent en la necessitat de recuperar orgull i autoestima del país. M'ha agradat.

Amb en Paco Jorquera, diputat al Congrés pels galleguistes i bona persona ,li he comentat que venim de tradicions polítiques molt diferents. M'ha respost que el BNG va néixer inspirant-se en els moviments d'alliberament nacional del països del Tercer Món, però que avui, en la seva acció política concreta, prioritzen l'eix nacional per damunt l'eix esquerra-dreta.

I és que en allò essencial, el BNG és el partit nacionalista de Galícia en majúscula.

KARADZIC

Me n'alegrat de la detenció i lliurament a la justícia internacional d'en Karadzic. Per moltes raons. Per biografia personals, els Balcans han estat importants a la meva vida.Probablement, la meva consciència sobre la guerra i els seus horrors, i sobre l'existència del Mal i també del mal menor tenen molt a veure amb les guerres que es varen viure a Croàcia, Bòsnia i Kosovo durant els anys 90. Vàrem estar a Sarajevo, amb el Xavier i el Caio, pocs mesos després dels acords de Dayton.

Que el Tribunal de L'Haia se n'encarregui d'en Karadzic és una bona noticia per a totes les víctimes d'aquelles guerres, ens recorda que hi ha una justícia que està per damunt de les fronteres dels Estats i ens torna a demostrar que Europa, amb totes les seves mancances, continua sent un espai polític i econòmic que mou a les societats cap a la llibertat. Avui Sèrbia està més a prop de nosaltres. I me n'alegro també. Ara només fa falta en Mladic

PROSPERITAT

El món canvia acceleradament i la prosperitat i el benestar de les generacions futures depenen de decisions polítiques que s'han de prendre ara. Decisions que s'han de pensar més en clau europea que en clau estatal.

Ahir es publicava un suggerent article a la premsa que es titulava " Cómo construir un Silicon Valley en Europa",que signat per un significatiu grup de líders econòmics, encapçalats per l'ex-primer ministre de Finlàndia, Esko Aho, apostava per pensar la política de Clústers des d'una veritable visió europea. No és una posició fàcil la que es defensa en aquesta carta oberta, però trenca amb algunes idees amb les que els europeus estem avesats a operar.

I és clar té lliçons per a Catalunya.

Si volem tenir èxit com a societat en el món global hem d'aprendre a pensar i actuar des d'una altra dimensió. Fa uns dies, l'Eduard Vallory, es preguntava també sobre qui comptarà en el mapa de l'R+D+I. Euskadi fa temps que s'ha posat les piles. I nosaltres?

PINK MARTINI

Ens agraden els Pink Martini i ahir vàrem tenir el gust d'escoltar-los en directe a Cap Roig. Els de Portland són frescos i sòlids, amb una aposta pel multilingüisme molt contundent. Musica de sempre per a passar-ho bé.

MANDELA

EL CATALA, LLENGUA COMUNA

M'he quedat amb les ganes d'estar aquesta tarda amb la gent de la Plataforma per la Llengua en la presentació del Manifest "El català,llengua comuna" a l'Ateneu. També es presentava aquest vídeo que he penjat. Crec que és un encert aquesta iniciativa. Ho fan bé els de la Plataforma

La càrrega del Manifest es deriva del fet que el signen una colla d'entitats de persones migrants i alhora que es tracta d'un text molt senzill però molt rotund. Som ja avui un país on es parlen moltes llengües, però volem que la llengua comuna sigui el català seria la tesi

Tots hem de parlar millor el català, especialment aquells que tenim responsabilitats públiques, però només si amb el català construïm l'espai comú de tots, ens en sortirem.

SOBRE EL PSC

El President Montilla ha dit que crearà problemes al Zapatero en defensa de Catalunya. Home, més que crear problemes al President del govern espanyol el que esperem del President de Catalunya és que resolgui els problemes del país.

Ja m'està bé la retórica catalanista que aquests dies estan exhibint els dirigents del PSC. Sócescèptic. La sang no arribarà al riu. No cal que facin grup parlamentari propi.Em conformaria veureper una vegada a la vida als diputats catalans socialistes a Madrid votant diferent del PSOE en alguna qüestió que afectés a l'interes general del país. Potser aleshores seria creible els discursos d'en Montilla i en Castells.

TENIM BALANCES FISCALS

Sembla mentida, però després de tants anys es publiquen les balances fiscals. Un compromís d'en Zapatero amb en Duran del debat d'investidura.

Les dades del govern espanyol ens confirmen allò que sabem des del temps del malaguanyat Ramon Trias Fargas: que tenim un dèficit fiscal insuportable i que aquesta asfixia drena la capacitat del país de progressar. Un dèficit que compartim amb valencians i balears.

Resta clar que hem guanyat amb transparència. En un Estat democràtic hauria de ser d'allò més normal que els fluxos fiscals fossin coneguts pels ciutadans i que en la discussió política sobre el sistema finançament les balances fossin un element central alhora d'encarar els problemes que hem de resoldre. I caldria, a més, que aquesta publicació es convertís en una pràctica anual del govern espanyol.

En tot cas, escoltant Ocaña a Rac1 fa una estona hem pogut comprovar que la barra pot ser infinita: ha afirmat que les balances demostren que el sistema fiscal compleix la funció redistributiva assignada. Vaja, que sembla que per al PSOE un deficit de Catalunya entre el 6.38 i el 8.70 és perfectament suportable i just.

CONVERGENCIA HA GUANYAT

Aquest cap de setmana Convergència ha guanyat. Ens hem mirat al mirall i ens hem agradat més. La vocació de partit central, obert i plural s'ha evidenciat.

El discurs de la renovació i de l'obertura és el de tots. En Mas ha apostat per la renovació per la via de l'adició.

La millor Convergència, que avui en molts sentits, és la municipal ha emergit amb força. Tocava

Ara ens caldrà saber traslladar al país els sentiments i les sensacions que aquest cap de setmana hem tingut. Si ho fem, guanyarem. Hem de ser un projecte per a guanyar, no només per a resistir.

PD: Moltes gràcies a la molt gent que en aquestes darreres setmanes i en aquests darrers dies, especialment, ens han fet costat. Gràcies de veritat. Entre tots fem un partit millor.

PUJOL

El discurs d'ahir del President explica perquè molts ens hem fet de Convergència:l'aspiració de fer una Catalunya vàlida per a tothom,l'actitud no sectaria en un país tan divers, el pacte polític entés com a risc, l'assumpció de la pluralitat d'un partit en el que ningú es pot sentir incomode, la voluntat de relligar aquesta pluralitat i el centrar en el país, no tant en l'autonomia, la independència o l'estat plurinacional, allò que tots compartim.

Pujol, ahir, passional i irónic, ens va fer vibrar. També va ser llarg. Va trencar l'horari, però va valer la pena.

LA GENT

L'Artur Mas acaba de començar l'informe de gestió com a Secretari General. I segur que l'aprovarem de manera molt contundent. En aquests anys, que han estat durs per la gent de CDC, la gent del partit s'ha anat estimant a l'Artur Mas. Avui aquesta és la nostra principal força.

En ple dessert polític, el millor que té aquest partit és la seva militància. M'agrada dir que em reconcilio amb aquest partit en el que fa 25 anys que milito justament quan volto pel país i ens parlem des de sentiments, ideals i actituds compartides.

CDC 2.0

Som en plena taula rodona amb els bloclaires. L'oferta és de luxe: Gordillo, Puigdemont, Vidal, Carme Laura. Un dream team de luxe. En som bastants. Ordinadors, twitters, entrades...

En aquests anys, en Roc Fernandez i el seu equip han fet una feina excel.lent. La dimensió 2.0 d'aquest Congrés és, sens dubte, del millor d'aquest cap de setmana.

En tot cas, la política 2.0 té molt a veure amb allò que molta gent ens demanda: visió personal, conversar i influir, ser transparents i donar comptes, menys verticalitat i més proximitat.

En aquesta trobada en tenim exemples ben clars d'una manera diferent, personal i interessant de fer les coses.

Tenim fer a feina, però en aquest camp al partit.Encara som lluny d'una CDC 2.0

DEMA COMENÇA EL CONGRES

Demà comença el XVè Congrés de Convergència. Estic convençut que la majoria hi anem molt convençuts que aquest és un congrés que hem de fer més enfora CDC que no pas CDC endins. És evident que els congressos són el gran moment de la militància. I ha de ser així. De fet, el debat sobre les ponències, amb els centenars d'esmenes que han rebut, les reunions per tot el territori, els pre-congressos,... en són l'expressió més clara. Però un partit amb vocació de govern i que és l'alternativa a l'actual estat del país ha de debatre i acordar una proposta política pensada per a la societat a la que vol representar i servir. Mal servei faríem a la causa nacionalista si aquest fos un congrés d'una organització tancada en ella mateixa i en els seus problemes interns.

I un congrés en el que ens cal pensar en la Catalunya pot anar d'una altra manera. En Ramon Tremosa, en el seu darrer llibre " Catalunya, país emergent", ens parla d'un país que si vol pot convertir la globalització amb una història d'èxit. Com ho hem fet amb altres moments de la nostra història. Amb aquest país, sobretot, hem de pensar aquests propers tres dies. Ho farem.

SOBRE EL CONGRES DE CDC

Avui El Singular Digital, que ara i en una nova etapa dirigeix el periodista Toni Aira, em publica una entrevista sobre el Congrés que CDC celebrarà aquest cap de setmana. Espero que sigui d'interès.

http://www.elsingulardigital.cat/cat/viewer.php?IDN=23179

SOBRE EL CATALA

Podem afirmar de la nova ofensiva contra el català allò de res de nou sota el cel? D’entrada ho podria semblar. El 1981 ja varem viure un altre Manifiesto d’intel·lectuals ( sic) encapçalats per Jiménez Losantos contra el català o els intents de carregar-se la immersió lingüística via Tribunal Constitucional.

Aleshores tot plegat va tenir resposta. Als 80, la primera Crida a la Solidaritat. I l’acceptació de la immersió lingüística pel Constitucional, resultat de la pressió política dels Governs Pujol i la minoria parlamentaria del decadent PSOE del 93 .Societat i govern van respondre. I ens vàrem sortir.

I ara? Quina ha ser la Crida dels temps d’avui? Tenim el Govern? I les majories al Parlament, què?

No toca aprovar una llei que salvi la immersió, com ha reclamat en Mas i ha acceptat en Ridao? No toca que el país faci escoltar la seva veu?

POBRES

La crisi econòmica en marxa ens pot fer passar desapercebuda una realitat massa estructural del país com és la pobresa. En parlava fa uns mesos en Guillem López Casasnovas en un article molt ben construït, com tots els seus, que es titulava "Els pobres, cada com més pobres". En Guillem analitzava l' "Enquesta financera de les famílies", que elabora el Banc d'Espanya.

S'apunta: "Efectivament, l'enquesta comentada mostra que la mitjana (i la mediana, per si en quedaven dubtes) de la renda de les famílies espanyoles entre el 2002 i el 2005, en termes constants --és a dir, ben comptat-- ha disminuït (de 25.200 a 23.100 euros), amb un descens més acusat en el segment del 20% de famílies de renda inferior (de 8.700 a 6.900). Amb això, el rang de la desigualtat entre el 10% de famílies amb més renda respecte del 20% de famílies amb menys renda ha augmentat des d'una ràtio de gairebé 1 a 10 el 2002 fins a gairebé d'1 a 13 el 2005".

Tot plegat ve a tomb perquè aquesta a la seu de la Fundació Arrels, juntament amb altres entitats com Caritas i la Fatec, hem estat, en Joan Tardà d'ERC , la Dolors Montserrat del PP i jo mateix, treballant al voltant d'algunes propostes per a fer front a aquesta pobresa estructural. Hi ha feina.

Deia en Guillem López, en aquest mateix article, que "la situació requereix menys universalisme populista i més orientació dels recursos públics a una despesa amb efectivitat redistributiva".

Ens hi volem posar de veritat?

CANVI CLIMATIC:MES ENLLA DE LA DRETA I L'ESQUERRA

Aquest matí hem rebut al Congrés dels Diputats a John Asthon,Ambaixador en Missió Especial per al Canvi Climàtic del Regne Unit. La seva aproximació ha estat interessant.En vull retenir un parell de conceptes,que crec que valen la pena.

Així, l'ambaixador ha afirmat que el canvi climàtic, com a problema polític,va més enllà de la dreta i l'esquerra. Esdevenir una economia menys depenent del petroli, i per tant menys depenent de les tensions en preu i seguretat del mateix, és,des de qualsevol punt de vista, una oportunitat. I els costos de la transició cap aquest nou model formen part del debat polític sobre opcions i prioritats.I és clar, també formen part d'aquest debat els costos de no emprendre mesures. En tot cas, Asthon ha insistit que en clau d'innovació, nous llocs de treball, valor afegit,competència en els mercats globals, la lluita contra el canvi climàtic era una enorme oportunitat per la Unió Europea

La Convergència dels propers temps serà bo que sobre aquest eix hi tingui una prioritat central.

ZAPATERO LEVITA

Zapatero està instal.lat en l'absència d'idees i iniciatives davant la crisi. Intenta dissimular la dimensió del sotrac. A voltes, et dona la sensació que és pura inconsciència i que creu que, a base de repetir determinades frases com un mantra, es conjuraran els mals esperits.

De moment, la deducció fiscal dels 400 euros no arriba a la gent amb els sous més baixos o les pensions més minses. I són molts els que avui es senten estafats perquè en la campanya electoral no se'ls va advertir dels temps que venien.

L'OCDE, mentre, ens recorda que som l'Estat d'aquesta organització amb la taxa d'atur més alta. I anem a més. Mals temps per a levitar.

LA RENOVACIO DE CDC

Ahir vàrem poder llegir a l'Avui un bon article d'en Josep Rull sobre el proper congrés de CDC. Com sempre val la pena llegir i , encara més, escoltar en Rull. En vull destacar un paràgraf:

"Per això CDC ha de consolidar i eixamplar l'espai de centralitat en la política catalana. Centralitat suposa sintonitzar en cada moment amb la majoria de catalans, oferint respostes als desafiaments del dia a dia amb rigor, credibilitat i confiança, alhora que s'és capaç de dibuixar horitzons d'esperança i ambició col·lectives. Combinar progrés econòmic i justícia social, igualtat i mèrit. Apostar de manera inequívoca per la sostenibilitat ambiental com a premissa bàsica per construir el món del segle XXI. Centralitat vol dir empatia, vol dir un estil proper i intel·ligible. Centralitat vol dir capacitat de bastir ponts, no sols amb els altres partits, sinó sobretot amb els electors dels altres partits. Posar més èmfasi en els consensos que en les discrepàncies. I quan darrerament des de CDC hem vist afeblida aquesta posició, no ha estat per un discurs nacionalment més ambiciós, sinó per una tendència a la dretanització i per algunes actituds puntuals que ens han allunyat del centre de gravetat."