EL PSC PACTARÀ EL FINANÇAMENT. ALGU HO DUBTE?

En el debat obert sobre el finançament el PSC s'ha apuntat un punt important: fer creïble que els diputats socialistes catalans puguin votar contra els pressupostos del govern espanyol. Té merit. Si aquest fet esdevingués seria, sens dubte, el canvi polític més important a Catalunya des del triomf de Pujol el març de 198o. Canviaria, substanciament, el mapa polític català.No passarà. Hi haurà pacte de la Generalitat amb el govern de Madrid. Que ningú s'enganyi. Només em sorprèn la quantitat considerable d'analistes que han fet seva la idea que el PSC actua com a partit independent del PSOE. I és que la política catalana porta uns quants anys sent tan irreal que així ens va com a país.

OBAMA JA ES CANDIDAT

SOBRE INDEPENDENCIES

Ahir Medvedev, el President rus, explicava al Financial Times perquè "to recognise Georgia' breakaway regions". Un article molt cínic, es miri per on es miri i que em reafirma en algunes idees.

D'entrada, els catalans hem de deixar de mirar els conflictes nacionals d'arreu del món buscant la legitimació dels nostres drets nacionals. Massa sovint ens emmirallem en altres realitats tan allunyades de nosaltres per a justificar-nos. No ens cal. A voltes alguns han estat molt exòtics.En el cas d'Osetia del Sud , anem bastant despistats. Ho explicava molt bé en Sanchís fa uns dies a l'Avui. No ens cal anar a Montenegro per saber que tenim el dret a decidir el nostre futur com a poble. I quan hi he anat, no m'ha estimulat massa en termes comparatius.

Dit això, prefereixo preocupar-me del que ha passat a Georgia com europeu. Com a europeu inquiet pel nou escenari que aquests dies s'està dibuixant al Caucas, que ens allunya dels optimismes que es van obrir al 1989 amb la caiguda del Mur. La Rússia de Putin i Medveded amenaça a la democràcia i la llibertat. Ahir era Txetxenia, avui es Georgia. Demà qui serà?

CREIXER EN TEMPS DE CRISI

Que entre el 2004 i el 2007, el Govern espanyol hagi deixat d'executar 837,7 milions d'euros de les partides destinades a la Formació Continuada dels treballadors té molt d'escàndol, la veritat. Són pràcticament un 17,5 % de total dels prop de 5000 milions d'euros pressupostat en aquest àmbit i no és poc.D'entrada perquè aquests són uns recursos que procedeixen de les cotitzacions obligatòries d'empreses i treballadors. Diners en principi de caràcter finalista adreçats a la formació i que han acabat servint als objectius pressupostaris del govern espanyol.I per a continuar, perquè fa temps que des d'arreu es ve insistint en la importància de la formació, en un context de mercats de treball més flexibles i en el que la idea d'un mateix treball en una mateixa empresa per a tota la vida ha superada. I finalment, quan l'economia espanyola té una productivitat pràcticament estancada des de fa molts anys, resulta que el Govern, i els agents socials, no són capaços de gastar allò previst per a millorar la qualificació dels nostres treballadors.

Les dades són publiques i es deriven d'algunes preguntes parlamentaries que vaig fer a la inici de l'actual legislatura. Aquest agost, l'Avui i La Vanguardia se'n van fer resso.

Tot just després rebia un correu electrónic del gerent d'una pime del país que em deia:

" T'escric des d'una empresa d'uns 150 treballadors aproximadament. Som una empresa dedicada a les instal.lacions d'automatització i control industrial, que malgrat la crisi que estem patint al pais, estem creixent. Per aconseguir això ens cal molta innovació i fer les coses bé, emprant les més modernes tecnologies i sobretot el coneixament de les persones, per arribar a ser competitius i alhora crear productes i sol·lucions d'alt valor afegit. Per tal d'aconseguir tot això, com molt bé saps, necessitem que els nostres col·laboradors rebin una formació continua, que a més en el nostre cas, és molt cara.

Ens beneficiem de les ajudes de la formació tripartita, que cada any esgotem. A més la nostra aportació privada supera ampliament els mínims establerts. No perquè no rebem ajudes deixarem de fer formació, perquè entenem que és el secret de la competitivitat, però estaria bé rebre alguna ajuda més. Navegant per la web, veiem que molta part dels diners destinats a aquestes ajudes no s'utilitza, i en diverses ocasions, he plantejat a la fundació tripartita que els diners que no s'utilitzin, que es reinverteixin en lesempreses que necessitem fer formació per sobreviure, però és picar ferro fred. També ho vaig plantejar al Síndic de Greuges, sense massa èxit.

Després de llegit l'artícle de la Vanguardia del passat 12 d'agost titulat "Un 17,5% del pressupuesto para formación no se gasta" 838 milions!!! és vergonyòs que demandem diners per la formació, en sobrin i no ens en donin, més quan s'està dient que per superar les crisis s'ha d'innovar, etc... S'omplen molt la boca, però es fan poques coses.

La petició de la nostra empresa és doncs que es treballi en el sentit de potenciar aquestes ajudes a la formació, que considerem vitals per a la supervivència de les empreses del pais."

Doncs ens hi hem de posar.

NO HA ESTAT RES

Acabem les vacances. Demà reemprenc l'activitat. Aquesta darrera setmana d'agost m'agrada. Començo a treballar, a mig gas, encara amb sensació de calma. La setmana vinent tot ja serà una altra cosa.

He tingut temps de llegir. No tant com voldria, però deu n'hi do.Vull compartir tres lectures que han valgut la pena.

Tenia ganes de llegir alguna cosa sobre la Xina i vaig comprar a la Central "¿Qué piensa China", de Mark Leonard 21, editat per Icaria. D'en Leonard ja havia llegit el seu "Why Europe will run thest Century"i m'havia agradat. Doncs bé, el seu llibre sobre la Xina obre perspectives en relació els debats existents a l'entorn del Partit Comunista sobre l'evolució del sistema polític i econòmic imperant al gegant asiàtic. Ens parla d'una nova dreta i una nova esquerra del PC i dels dilemes oberts en relació al paper de l'Estat i el sector privat en l'economia , de les discussions obertes sobre la democràcia i del nou paper internacional del país. Diferent i poc previsible.

Feia temps que tenia ganes de llegir "El cortesa i el seu fantasma", d'en Xavier Rubert de Ventós. I m'ho he passat molt bé. Intel.ligent i carregat d'ironia. En Rubert de Ventós, amb qui en companyia de l'Eduard i en Toni he pogut compartir algunes estones de conversa llarga, té uns dels caps més brillants del nostre país. El seu "Catalunya: de la identitat a la independència" és del millor que he llegit sobre la qüestió nacional.

I finalment, el "Moriré, pero mi memoria sobrevivirá".Una reflexión personal sobre el sida", de l'escriptor suec Henning Mankell", ha estat un bon recordatori de l'hecatombe de la SIDA a Àfrica.

Tot plegat, bones lectures per aquest final d'estiu, per a qui vulgui.

Bona entrada de curs!

MARXEM DE VACANCES!

Demà al matí, si tot va bé, marxem de vacances.

En tinc ganes. Necessito recarregar piles.

Aquesta tarda m'ha trucat una periodista d'una agència i m'ha demanat si volia entrar en la darrera polèmica que en Joan Puig ha encetat al seu bloc. Quin avorriment! Millor marxar, ràpid!

Bones vacances!

CONVIT A LA FESTA

Fa poca estona estava escoltant el Convit a la Festa d'en Miquel Desclot, al saló de plens de l'ajuntament de la meva ciutat, Vilanova i la Geltrú.

Aquest és, diguéssim, l'acte inaugural de la Festa Major de Vilanova. Acostuma a ser un acte senzill, però alhora carregat de dignitat, sentit de l'ironia i respecte.

Avui en Miquel Desclot, que tenia el corresponent encàrrec, l'ha encertat. Ha sabut trobar l'elogi mesurat a la ciutat i ha entès, perfectament, el que s'esperava d'ell. I ens ha recordat, l'origen del Convit, cap allà el 1984:

" No abellia,però, a aquella comissió, caure en el matusser Pregó de Festes a càrrec de l'última figura o figuereta de moda entre els "media", ni tampoc en l'adotzenat sermó del patrici de torn. S'invita un literat del domini lingüístic català a conèixer la ciutat. Ella, o ell,a canvi, prepara el text que el dia 4 d'agost, la vigília de la festa -durant l'acte protocol·lari d'obertura de la Festa Major-,esdevindrà el Convit a la xala festiva d'aquests dies, per a tots els vilanovins i forasters."

PAUL AUSTER

En plena histèria espanyolista del Manifiesto, llegir que Paul Auster ha optat per publicar a Dinamarca, Holanda i Bèlgica la traducció de la seva darrera novel.la al danès i al neerlandès ,"Man in the dark", abans que la l'original amb anglès, tot afirmant que vol afavorir les vendes en aquests idiomes, té molt de reconfortant.

Estaria bé que ho fes a casa nostra; que publiques la traducció catalana abans que la castellana. És cert que no llegim massa amb angles aquí. Jo el primer. El tema és un altre, és clar.

En tot cas, i realment és molt patètic, aquí optem per posar a la venda masses traduccions abans amb castellà que amb català. Una pena. Més editors amb sentit de país ens fan falta. En tot cas, l'exemple d'Auster és bo.