SOBRE LIDERATGE

Ahir al vespre vaig fruir escoltant a Jordi Pujol, Miquel Roca i Felipe Gonzalez parlant de política al monestir de Sant Benet, en el marc de les terceres jornades de reflexió i debat que organitza la Càtedra 'Lideratges i Governança Democràtica” d’Esade . Són tres tipus potents, carregats d’experiència i perspectiva.

El risc de la nostàlgia sempre hi és en aquest tipus de debat. No és cert allò que temps passats sempre foren millors, però deu n’hi do la categoria política de la generació de la Transició. Amb tots els errors que es vulgui, és clar.

En Roca, que va oficiar de speaker principal, va articular una bona intervenció al voltant de la diferencia entre Projecte i Programa. I ens va recordar que un projecte polític té a veure amb valors, actituds, ambició, futur, risc de voluntarisme i aspiració a transformar la societat, enfront del programa polític, que té a veure amb mesures, eficiència, present immediat, el risc de la democràcia demoscòpica i la millora de la societat.

En l’àmbit quedava la sensació que avui, arreu d’Europa, falla més el projecte que el programa.

AUTOODI

Fa uns dies el diari El País publicava aquesta foto. Es tracta del barri de la Cañada Real, afectat per les darreres pluges de la capital espanyol. La imatge en ella mateixa és prou clara i no necessita masses més comentaris.

Només un apunt. A Catalunya, una imatge com aquesta hagués provocat rius de tinta. Amb raó.

Però fa temps que l'autoodi ens impedeix avançar.

DEIXAR DE SER NACIONALISTES

Dimarts es presentava al Blanquerna el llibre d'en Nacho Corredor "439 días.de cómo Zapateropaz busco la ". En Nacho em va demanar que hi fos. L'Iñaki Anasagasti , a última hora no hi podia anar. Hi vaig ser-hi pel Nacho.

Ens acompanyaven en la presentació el periodista Fernando Berlín, que feia de mestre de cerimònies, i el diputat Eduardo Madina. I entre el públic alguns altres vilanovins, com en Sixte Moral i l'Assumpta Baig. I és que en Nacho és de Vilanova i s'ho mereix.

La presentació es va convertir en un debat sobre els nacionalismes. Ara en Berlín l'ha continuat en el seu bloc. De fet, l'Eduardo, que és home que transmet serenitat i amb qui es pot parlar de tot, el va obrir quan va parlar del nacionalisme basc com una ideologia basada en la por.

En la meva replica, i a banda de reivindicar el nacionalisme com a projecte, vaig recordar allò del nacionalisme banal. En Berlín, en el seu bloc, i l'Eduardo quan n'hem parlat, no es senten interpel.lats per la banalitat del nacionalisme espanyol, amb una actitud molt clàssica de la majoria del món progressista espanyol. Justament per això, els nacionalistes catalans tenim també ganes de ser tan banals com ells. Uff, quina tranquilitat!

EL PREU DE SER UNA SUCURSAL

Fa una estona la Ministra Cabrera, a la sessió de control del Congrés dels Diputats i en resposta al PP, ha estat molt clara: el Govern espanyol s'oposa a la territorialització dels fons del 0,7 de l'IRPF destinats a altres fins socials; i tranquilitza al PP tot recordant que la setmana passada va oposar-se a la proposta que en aquest sentit haviem fet des de CiU. Per acabar de reblar el clau, ahir Pedro Zerolo es reunia a Ferraz amb el Foro de Agentes del Tercer Sector i també deixava molt clara la posició dels socialistes.

L'acord amb ERC de la setmana passada, que en ell era ja poca cosa, es quedava en un no res.

La cara dels amics del PSC era tot un poema. I és que ser una sucursal té un preu. No per al PSC, sinó per al país.

PD: resum de la roda de premsa d'aquest matí

EL TRIPARTIT CONTRA LES RENOVABLES

En parlava el diumenge, l'Avui i aquest matí també ho llegit a La Vanguardia: el govern posa traves a l'expansió de les energies renovables. Sorprenent, i potser digne de perplexitat. Ara resulta, que el tripartit tampoc aposta per l'energia eòlica i solar. Com volem contribuir a la lluita contra el canvi climàtic? Com volem dependre menys de l'exterior en matèria energètica? Com volem fer del sector ambiental un factor d'innovació i generació d'ocupació en un context de crisi económica?

PD: Recomenable l'article d'en Xavier Rubert de Ventós a El Pais. Bones raons per a un estat propi.

ADEQUAR LA POLITICA A LA REALITAT

Les polítiques i les lleis que regulen la immigració al llarg d'aquests anys han estat massa lluny de la realitat. No crec, però, que el balanç, en termes econòmics i socials, d'aquest període hagi de ser necessàriament negatiu. Ara bé, la nova realitat, que serà dura, ens obliga a adaptar les lleis i la política si volem governar la immigració i resoldre molts dels desafiaments que ens ha llençat durant tota una pila d'anys i que tenen a veure amb la identitat, la prosperitat i la equitat en el nostre país, en un context global.

El marc regulatori de la immigració està en mans de les institucions de l'Estat. I en aquests dos darrers plens del Congrés dels Diputats hem plantejat una interpel.lació al Ministre Corbacho sobre la matèria i hem aconseguit que s'aprovi una moció, conseqüència d'aquella interpel.lació, que insta al Govern espanyol a presentar una reforma de la llei d'estrangeria per tal d'adequar-la a la nova realitat.Molta feina durant els propers mesos en aquesta matèria, doncs. I moltes ganes d'escoltar a la societat. Ara, per exemple, la CECOT acaba de fer públic un excel.lent informe sobre la matèria. Val la pena llegir-lo.

CREURE EN EL PAÍS

Avui en Marc Sàez ens ha enviat el darrer editorial del butlletí electrònic que edita el Centre d'Estudis Jordi Pujol. És tota una invitació a creure en el país; en les nostres fortaleses i capacitats.

Entre el català emprenyat d'abans del març o el català perplex de l'Oriol Homs, de fa uns dies, o la desafecció en el referèndum de l'Estatut o a les eleccions nacionals de novembre de 2006, tinc la convicció que fallem més els partits i la política que fem, que no pas el país. El país, malgrat la crisi, el dèficit fiscal, la insuficiència de l'autogovern i la grisor i incompetència del govern, té una enorme quantitat de persones, iniciatives, propostes,projectes, realitats de primer nivell. Que sovint no suren a les tertulies o a les portades dels diaris.

Ens falla el projecte. O sia ens falla la política.Vet aquí la nostra responsabilitat.

PEIX AL COVE?

Lamentablament avui el PSOE i el PP ens han tombat la nostra iniciativa de territorialitzar els recursos del 0,7 de l'IRPF destinat a altres finalitats socials. Hem traslladat al Congrés dels Diputats la proposta que la Taula d'Entitats del Tercer Sector Social de Catalunya. Una proposta, per altra banda, molt pràgmatica i realista: que els Governs Autonómics passin a gestionar el 50% dels recursos recaudats en el seu territori. L'altre 50% el continuaria gestionant el Govern espanyol. Es tracta d'adequar la gestió d'aquest programa social al model competencial definit pels Estatuts d'Autonomia, d'aproximar els recursos públics a les entitats socials que treballen més a prop de la gent ,incentivar també l'esforç de recaudació del món associatiu i reconèixer la realitat viva de la societat civil que realment existeix. El sistema actual és pervers i perjudica, clarament, a les entitats catalanes. Les ultimes xifres, que són de l'any 2005, apunten que a Catalunya la gent va marcar la x per a finalitats socials per un equivalent a 40 milions d'euros i el govern central en va retornar, amb programes socials a aplicar a Catalunya, per valor de 13 milions.

Al matí, ERC i el PSOE havien arribat a un acord en aquesta matèria que es limitava a demanar que s'establissin mesures i criteris que permitin un procés gradual de distribució territorial d'aquests recursos. Poca cosa i lluny del mínim que totes les entitats socials catalanes ens demanen. L'amic Joan Tardà, i durant el debat de la nostra iniciativa aquest vespre, ha volgut justificar el seu acord recordant allò del peix al cove i el realisme. Té la seva ironia. Sobretot perquè el peix encara no l'hem pescat.

PROMOURE EL TREBALL AUTONOM EN TEMPS DE CRISI

El Ple ha acabat. S'ha decidit que no anirem més enllà de les nou de la nit a les sessions de la tarda. Les qüestions que no haguem resolt a aquella hora queden per al ple següent. En Bono diu que ho fem per a compatibilitzar vida personal i laboral. Veurem que tal va.

En tot cas, avui he intervingut en un parell de debats sobre qüestions laborals. I hem aprovat dues mocions. Per una banda, demanem facilitar fins un 60% la capitalització de la prestació de l'atur per a facilitar que les persones sense feina puguin posar en marxa els seus propis negocis, esdevenint autónoms. En base a una proposta del PP, hem pactat aquest matí amb el PSOE aquesta mesura. Volem que entri en vigor com a molt tard aquest proper 1 de gener. I intentarem que ,per a la gent jove, la capitalització arribi fins un 80% de la prestació de l'atur. Es tracta d'una iniciativa modesta, però avui, quan es permet capitalitzar la prestació fins un 40%, més de 50.000 persones arreu de l'Estat se n'estan beneficiant. Volem que en siguin més i en millors condicions.En temps de crisi, toca promoure iniciatives en aquesta direcció, que faciliten la capacitat d'empendre i arriscar per part de la gent. M'ha sobtat el discurs en contra d'en Gaspar Llamazares. I és que l'esquerra espanyola és molt antigua i molt carregada de prejudicis en contra de la iniciativa individual i la llibertat d'empresa.

I abans haviem discutit una iniciativa del PSOE contra la Directiva sobre el temps de treball. S'ha pactat un text i tots hi hem votat a favor. En Jauregui ha estat brillant, com gairebé sempre, en la seva intervenció, però la sensació que els socialistes en aquesta matèria es mouen més en clau interna que no pas en una efectiva oposició a la proposta de modificació de l'actual Directiva sobre el temps de treball ha estat present en el debat.

SENSE COMPLEXES

Fa temps que he superat aquella fascinació pel nacionalisme basc que tanta es prodiga en el camp del catalanisme. I he mirat amb un punt d'escepticisme la proposta del Lehendakari de consulta popular. No pel fons de la questió, que un democrata necessariament ha de compartir, sino per la sensació que el recorregut que tenia la proposta era curt. Ara la sentència del Tribunal Constitucional tanca el proces i el PNV es proposa pactar el pressupost de l'Estat. Les competències amb innovació i ocupació i inversions en infraestructures semblen que seran les condicions dels nacionalistes bascos per a donar suport als comptes de Zapatero. Són pràctics sempre els amics del PNV.I tenen bastants menys complexes que alguns de nosaltres.

11-S

Passo la Diada Nacional a Madrid. Tenim ple i m'ha toca interpel.lar al Ministre Corbacho sobre la necessitat d'adaptar la política d'immigració a la nova realitat econòmica i social.

I he començat a col.laborar en el digital Cronica.cat. Hi publico un article avui. Parlo de l'abisme entre realitat i discurs, com a mal de la política catalana avui. Crec que també toca dir.ho ara i aquí.

L'Onze de setembre té a veure , fonamentalment, en afirmar allò que som i en apuntar allò que voldríem ser. I és clar en recordar i cultivar el sentiment de patria compartida.

Justament, aquesta Diada Nacional vull recordar-me de la frase del poeta que diu "ens mantindrem fidels per sempre més al servei d'aquest poble". Que així sigui.

VINT-I-CINC ANYS

Ja fa vint-i-cinc anys de l'emissió de Dallas en català. Tinc el record d'estar al llit malalt i veure amb els meus pares i les seves germanes un episodi de Dallas a TV3. Era insòlit i alhora esperançador.

Han passat una pila d'anys i avui les coses han canviat prou. TV3, i les emisores de ràdio de la Generalitat, han fet una feina excel.lent, però s'ha perdut lideratge i em diuen que falta ambició i determinació per a ser líders. Hi ha un cert fatalisme. Hi ha més competència, la Corpo s'ha fet massa gran, els joves veure televisió per Internet, per a molts ja no és la "nostra"...Quin és el papel de la televisió pública en un país que no té estat propi i on la televisió té ( o no?) un paper bàsic en la normalització lingüística i nacional? Podem tornar a ser líders? Volem tornar a ser líders?

TRANSPARENCIA EN EL TERCER SECTOR

El passat 10 d'abril vaig participar en un acte de l'Observatori del Tercer Sector sobre la transparència en el sector de les organitzacions no governamentals. Ara la gent de l'OTS ha penjat les intervencions dels diferents ponents. I l'OTS també té editada una publicació interessant sobre la qüestió. Fer-hi una ullada per aquells interessats en el paper de les entitats de la societat civil crec que està justificat.

Aquests dies, i seguint l'evolució del cas Intervida, he tornat a pensar en com en nom de la solidaritat, la caritat o la compassió també hi ha gent que es pot arribar a fer rica. Quina pena.

FOTOS A PERPINYA

Acostar-se a Perpinyà aquests dies val molt la pena. S'hi celebra el el Festival" Visa pour l'image". Es tracta d'un compacte i impressionat festival de fotoperiodisme. Enguany celebren el vintè aniversari.

Aquest matí ens hi hem apropat i ens ha agradat.

I hem pogut comprovar el saludable català dels gitanos de la ciutat. I també en el Festival.

FELICITATS A LA GENT DE LA PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Fa uns dies que s'ha fet públic que a la Plataforma per la Llengua li ha estat atorgat el Premi Nacional de Projecció Social de la Llengua Catalana. Doncs moltes felicitats.

Ja fa 15 anys que la gent de la Plataforma treballa pel català. Alguna cosa hi vàrem tenir des de la JNC. I és clar, des L'Esbarzer, sobretot. El Manifest dels Joves per la Llengua va ser, en el seu moment, una iniciativa important.

Repassar els èxits assolits al llarg d'aquests anys és una invitació a l'esperança. A l'esperança basada en el compromís i la feina.

EL DRET A SER TRACTATS COM A CIUTADANS

No negaré pas que l'Ignasi Guardans té un caràcter difícil. Ni tampoc que potser veiem algunes coses de manera diferent, encara que coincidim en les essencials. Però que l'Ignasi té un profund sentit del que són les seves responsabilitats com a Diputat al Parlament europeu, està fora de lloc. I és clar fa molt bé la seva feina.

L'Ignasi, que és un home culte i intel·ligent, és també un home tenaç. Fa temps que va obrir la batalla per a obligar a la Comissió Europea a fer public el reglament que regula les mesures de seguretat als aeroports.

Tots els que viatgem amb avió hem patit situacions absurdes i ,a voltes ,també humiliants. I no hem tingut capacitat per a demanar ser tractats com a ciutadans.

Ara la Comissió, avançant-se a una previsible sentència judicial, ha decidit publicar el reglament en qüestió. Ja sabem el que podem portar i el que no. I podrem demanar que es compleixen les excepcions previstes.

Doncs, sí d'això es tracta. I és clar que AENA faci la seva feina.

QUE N'ESPEREM DEL FINANÇAMENT?

Depèn de com, la discussió amb el Govern espanyol sobre el desplegament de l'Estatut en matèria de finançament pot acabar sent tan incomprensible i pesada com el propi procés d'elaboració del nou Estatut. Les apel.lacions a la unitat i les crides a complir amb la llei, sinó van acompanyades de l'esforç de concretar el que és un bon acord amb Madrid despisten.Toca parlar del que n'esperem del finançament. De les xifres i dels principis. I de la reducció del dèficit fiscal. I és clar, que el finançament d'avui té a veure amb el futur del país. Amb les escoles i les guarderies, l'atenció a la gent dependent o dels llocs de treball que han de fer possible la prosperitat i el benestar de tots. Que no acabi sent, simplement, un problema dels "polítics".