L'ESTEVE

Ahir la nit la gent de CDC de Vilanova varem homenatjar l'Esteve Orriols. Fa uns mesos l'Esteve va plegar de regidor i de diputat al Parlament i s'ha incorporat al CAC. Han estat gairebé trenta anys a l'ajuntament, com a lider de CiU i uns quants fent d'Alcalde, i vint-i-quatre al Parlament. Una trajectòria llarga i amb èxits notables i reconeguts.

Amb l'Esteve, al llarg d'aquests anys, hem tingut desencontres importants, sens dubte. Però crec que ningú li pot negar a l'Esteve el seu patriotisme, la seva vocació de servei públic i les seves ganes d'ajudar a la gent, a tota la gent. I tampoc és clar, el seu rotund vilanovisme.

Ahir ens va recordar que a finals de l'any 1981 ens va venir a buscar per a fundar la JNC a Vilanova. Ho recordo, molt clarament. En aquells temps ell feia de professor a l'Institut Manel de Cabanyes i amb uns quants alumnes del Cabanyes ( en Xavier, el Txema, en Llorens, en Francesc-Marc, la Judith, en Lluís...) i amb en Xavier Martino a començaments del 82 varem crear el col.lectiu local de la JNC. Varem ser uns quants que varem entrar en política de mans de l'Esteve. I es va fer feina.

El 1983, el 1987 i el 1991 vaig anar a les seves llistes municipals i vaig ser escollit regidor en dues ocasions. Fou ell, doncs, qui em va donar la confiança per tal d'ostentar les meves primeres responsabilitats públiques.Gràcies.

De l'Esteve en vaig aprendre algunes coses mportants. Algunes, com passa sovint a la vida, les entens millor, passats uns quants anys.

L'Esteve ha trencat els límits electorals de CiU a Vilanova. Qui l'hagi de rellevar a les properes eleccions municipals feina tindrà i entre tots l'haurem d'ajudar.

GUARDANS A BOMBAI

En Guardans parla clar i amb pocs complexes. No sempre hi estic d'acord, però aquest matí molta gent que l'ha escoltat a RAC1, al programa d'en Jordi Basté,s'ha sentit representada per ell. Jo també.

En Guardans té valor i sentit de la responsabilitat. Justament dues actituds imprescindibles per a fer política. Que en pugui fer durant molts anys.

FEM MEMORIA

OBAMA I EL CANVI CLIMATIC

La Presidència d'Obama serà un canvi en la posició dels Estats Units en matèria de canvi climatic.

El passat 18 de novembre, en el video penjat en el change.gov, afirmava:

"Few challenges facing America - and the world - are more urgent than combating climate change. The science is beyond dispute and the facts are clear. Sea levels are rising. Coastlines are shrinking. We've seen record drought, spreading famine, and storms that are growing stronger with each passing hurricane season. Climate change and our dependence on foreign oil, if left unaddressed, will continue to weaken our economy and threaten our national security.... My presidency will mark a new chapter in America's leadership on climate change that will strengthen our security and create millions of new jobs in the process."

ANDIC

En plena crisi que no convida a l'optimisme,entrevistes com les que en Daniel Clivillé, empresari i amic,fa a l'Isak Andic, al darrer número de VIA, que dirigeix en Miquel Calsina, inspiren confiança en les capacitats del país i de les persones per a tirar endavant.

Andik és, en molts sentits, una nova expressió de la capacitat d'aquest país de reinventar-se. Un migrant que transforma la industria catalana més nostrada. No està mal.La seva experiència ha de servir per estimular-nos a tots.

JOAN HERRERA

Avui en Joan Herrera ha estat escollit nou Secretari General d'Iniciativa. Me n'alegro.

Amb en Joan discrepem d'algunes coses fonamentals; per això ell és d'Iniciativa i jo de Convergència. Però crec que compartim idees i maneres que són també bàsiques. Sobre el país, la societat i la manera de fer política. I sobre les respostes a alguns problemes. Hem treballat plegats en algunes iniciatives parlamentàries durant aquests darrers anys.Per això, m'alegro que des de avui tingui més capacitat de decidir dins el seu partit. I és clar estic content perquè ens tenim afecte.

En Joan té molta feina per endavant. Feina que no és fàcil, però té pasta per sortir-se'n. Doncs que tingui sort.

PD: Adjunto un link amb una entrevista al nou líder dels verds alemanys. Parla de les relacions entre la CDU i els Verds., entre d'altres qüestions. Segur que en Joan hi coincideix.

EL DILLUNS ES UN BON DIA

La crisi ens farà canviar la manera de veure algunes coses. O convindria que així fos, si ens en volem sortir.

Pujol, ara fa uns dies a Madrid, va saber trobar una manera senzilla, però molt clara, resumir, en un sola frase, la necessitat de recuperar la cultura del treball, tot afirmant que el dilluns és bon dia. Almenys tan bo com el diumenge. I el diumenge i el dissabte són possibles pel dilluns, el dimarts, el dimecres...

RELIGIO I POLITICA

Ahir Bono i la Mesa del Congrés dels Diputats varen tancar la polèmica que havia provocat la decisió anterior de col-locar una placa commemorativa del naixement de Maravillas de Jesús en el numero 36 de la Carrera de San Jerónimo. S’ha fet marxa endarrere. Millor. Tot plegat s’ha anat enverinant.,amb molta rapidesa.

Personalment, la primera decisió de la Mesa no em va semblar encertada. No sóc creient i prefereixo separar clarament la religió del poder polític..

Dit això, és cert que no és fàcil encaixar la presència de la religió a les institucions públiques, en un Estat aconfessional, però en el que la religió catòlica té un tractament especial, resultat de la història i de la pròpia realitat.

Segurament, el camí que avui hem de recorre en matèria religiosa, té més a veure amb assumir la pluralitat de la societat i en reconèixer i normalitzar el paper de les altres confessions minoritàries, que no pas en pretendre recuperar per a l’església catòlica més presència a les institucions de la que avui ja té.

Però estic segur, a més, que la manca de finezza d’en Bono i la Mesa en aquesta història, ha fet un flac favor a aquells catòlics que volen recuperar per a la seva fe més influència social.

PACTE DE TOLEDO

Aquest matí amb la compareixença del Secretari d’Estat de la Seguretat Social , Octavio Granado,a la corresponent Comissió Parlamentaria, es pot donar per obert el procés de revisió del Pacte de Toledo.

En Granado venia a presentar un ampli i voluminós informe sobre el desenvolupament de les recomanacions del Pacte de Toledo al llarg d’aquests darrers anys. He demanat que es pengés a la web del Congrés dels Diputats. Té molta informació interessant i útil per a qualsevol que vulgui conèixer més a fons el sistema de pensions. De moment, el Ministeri de Treball té penjada l’Estratègia de Pensions, que ha hagut de presentar a la Unió Europea.

Amb els defectes i límits que es vulgui, que en són uns quants, el Pacte de Toledo ha funcionat com a instrument que ha fet possible, des de l’any 1995, un seguit de reformes en el sistema, orientades la majoria a la racionalització i la sostenibilitat de les pensions.

El Pacte de Toledo és fruit d’una iniciativa parlamentaria d’en Miquel Roca, en Francesc Homs i en Rafael Hinojosa, a la turmentosa legislatura 1993-1995. Pretenia situar el debat sobre el futur de les pensions fora de la dinàmica electoral i propiciar un ampli acord sobre les mesures a implementar per a garantir-ne la viabilitat, just en un moment en el que es deia que pels volts del canvi de segle, el sistema públic de pensions podia fer fallida. Avui el panorama és un altre. La proposta d’en Roca i la gent de CiU d’aquells temps fou un encert. Val la pena recordar-ho

NO FEM EL RIDICUL,SI US PLAU

El reportatge de The Economist sobre la situació económica a Espanya està provocant reaccions. És normal. The Economist és dur amb el desenvolupament del model d'Estat autonòmic i mostra un notable desconeixament de la realitat nacional de Catalunya; o potser més que desconeixament comparteix els prejudicis que sobre Catalunya habitualment es llegeixen i s'escolten en molts ambients de Madrid.

Però el problema no és The Economist. Entre d'altres raons perquè explica algunes veritats com un temple. Alguna cosa estem fent malament quan una revista del prestigi i l'impacte d'aquest setmanari anglés té aquest enfocament. Ni que sigui no haver rebut al periodista autor del reportatge, com sembla que ha passat.

I crec que podem acabar fent el ridícul, si les reaccions del Govern tenen el to i l'estil del nostre ambaixador a Londres. A vegades, tinc la sensació que tenim molt poca actitud i mentalitat d'Estat.

LA JOVENTUT DECISIVA

Vinc de Sant Cosme, al Prat de Llobregat. La Joventut Nacionalista de Catalunya fa una estona que acaba de clausurar el seu XVe Congrés. I ha escollit el seu nou President en la persona d'en Gerard Figueres, de Vilanova. D'entrada moltes felicitats. Com es pot suposar, em fa il.lusió que, de nou, un vilanoví estigui al capdavant de la JNC. En Gerard és un home que té ganes, té preparació i té sentit polític. Que tingui sort ens convé. A ell i a tots els que l'acompanyen en aquesta nova etapa : en David Font, la Laura Costa, en Jordi Murillo, en Jordi Ricart ...

Fa uns quants varem dir allò que el nostre estel no és fugaç. I sí, hi continuem sent d'alguna manera. Les generacions es succeïxen.

Els Batalla, Cuminal i Pifarre d'aquests anys han fet bona feina. Ara són uns altres els que prenen el relleu.

Els fundadors de la JNC, cap allà a finals dels 70, varen inventar-se algunes idees força que avui són més vàlides que mai: la JNC entesa com una escola de patriotes i l'aspiració a fer una política que incidís en la realitat amb l'aspiració de transformar-la.

FNEC

La Federació Nacional d'Estudiants de Catalunya ( FNEC) torna amb força. O això ho sembla per l'acte que fa uns dies es va celebrar a la UPF. Pel que se, en Guillem Carol i una colla de gent,hi han posat moltes ganes. Ens convé molt que el sindicalisme universitari d'orientació nacional esdevingui majoritari i amb capacitat de fer país.

De fet, ho ha estat, clarament, en dos moments, d'ençà de la recuperació de l'autogovern. En temps del BEI que va dirigir en Pep Castells, i quan varem refundar la FNEC cap allà l'any 1984. i durant uns quants anys. En Jaume Ciurana n'ha fet un post al seu bloc. La FNEC d'en Jaume Padrós, l'Antoni Gelonch, en Joaquim Triadú, que en foren els seus primers dirigents i qui en varen liderar el procés de refundació,va representar l'esforç més seriós d'aplegar sota unes mateixes sigles totes les famílies del nacionalisme a la universitat. Gent de la JNC, les JERC, Unió de Joves, el GEN, i molts no adscrits varen saber treballar, amb rigor i seriositat, al servei del país, més enllà del partidisme. Es van guanyar eleccions, es van oferir serveis als estudiants, es va sortir al carrer en defensa del català i es va saber generar il.lusió al voltant d'un projecte de construcció nacional. En J.V Foix en fou el President d'Honor, d'una etapa que va encapçalar en Joaquim Forn, a partir del gener de 1986.

Tan de bo les noves generacions de la FNEC se'n surtin. Falta ens fa.

ESPANYA A WASHINGTON

Espanya estarà a Washington el proper 15 de novembre. Zapatero se n'ha sortit. Ja m'està bé, però tot plegat ha tingut un punt de comèdia. Seran Bush i en Sarko qui salvin la papereta a ZP. Així és la vida. Zapatero és hàbil fent el tipus de política que sovint es fa als parlaments. És diputat des del 1986. I es nota. Per allò bo i per allò dolent.

En tot cas, no en podem esperar masses coses concretes d'aquesta reunió. Ja s'ha dit. No serà un nou Bretton Woods. Ni els problemes específics de la nostra economia allà tindran resposta.

Més que habilitat en els passadissos, ens convé una política decidida per a fer possible el manteniment dels llocs de treball i la recol. locació de la gent que els perd. I d'això poc se'n parlarà el 15.

PRESIDENT OBAMA

Ahir a Union Square els joves omplien l'ambient. Eren crits de "Yes, we can", pero tambe d'"US". Quan les banderes eren aixecades, la gent vibrava. Es sentien americans.

Obama ha tingut l'enorme capacitat de connectar amb els millors sentiments dels seus pais. En el discurs a Chicago, que vaig seguir a la casa de la Claudia, una jove mexicana que treballa en una agencia internacional ,amb companyia d'una colla de gent jove, Obama va saber generar la complicitat dels seus, obrint-se a la resta del pais.

Ha semblat durant uns quants anys que la politica nomes era cosa de cinics i que les campanyes electorals es guanyaven en base a destrossar l'adversari.

Doncs, no. Resulta que es pot guanyar sumant i fent creible el discurs dels ideals i apel.lant al millor de la gent del teu pais.


No ens resignem a creure que la politica nomes te a veure amb com s'assoleix el poder. La politica democratica es tambe,i principalment, la manera que tenim de construir plegats el futur.

LASAGABASTER

La Begona Lasagabaster va estrenar-se com a diputada amb mi. Fou el 1996. Ja en fa d'anys. Ara, des del passat mes d'octubre, treballa per la Unifem, que es l'agencia de les Nacions Unides per a les dones.

Ahir a la nit haviem quedat. No ens veiem des de la dissolucio del Congres dels Diputats. La veritat estava molt millor dels seus darrers mesos com a diputada.

Varem xerrar una bona estona. Molt de Catalunya i Euskadi. Es un classic, pero els "enretirats" de la politica acostumen a estar molt lucids. I la Begona ho esta. Em va insistir en la manca de perspectiva a mig termini que tenen els nostres paisos. I de la necessitat que catalans i bascos recuperin sintonies de fons, que s'han anat perdent. Te rao.

I es clar, varem parlar de l'Obama. I de les ganes que guanyi, pero tambe de les incerteses que genera, per desconegut

Mentre, els media conservadors parlen de socialisme i impostos. L'alternativa a l'Obama es la por.

PD: perdoneu les falte,escric des d'un ordenador america

GRAUPERA

Ahir vaig sopar amb en Jordi Graupera. Porta uns mesos a NY. Hi ha vingut amb la idea de desenvolupar als Estats Units la seva carrera academica, en el camp de la seva especialitat que es la filosofia. Te una beca de La Caixa i te pendent trobar la Universitat on comencar els seus estudis. Marxen als millors als USA? Segur que si. En Jordi ho es. El conec des de jovenet i l'he vist madurar. Brillant i intel.ligent.

Parlem de les eleccions. Nova York no son les Estats Units. Son un altre pais. La campanya, aqui, s'ha viscut poc al carrer. Guanyara Obama i cap dels dos candidats ha passat per la ciutat.

Pel carrer el que si veus es forca gent amb xapes i adhesius del candidat democrata.

En Jordi em dona una bona idea: celebrar, espero,la victoria de l'Obama a Harlem. M'agrada.

SENTIMENTALISME

Ahir a la nit vaig aterrar a Nova York. He vingut perquè tenia ganes de viure aquests dies finals de la campanya americana. I , a més, ho penso aprofitar per a saludar amics i conèixer, més d'aprop, algunes iniciatives internacionals en les que el govern espanyol hi està molt implicat. ja en parlaré

En el viatge he acabat el dietari de l'Amadeu Hurtado, "Abans del 6 d'octubre". Què poc hem canviat! i quants paral.lelismes amb la situació actual!

El sentimentalisme i la gesticulació retórica ens fa tant de mal.