QUIET

Aquest matí m'he empassat el "Quiet" d'en Màrius Serra. Una bona manera d'acabar l'any.

Fa temps que conec en Màrius, encara que ens veiem molt de tant en tant,quan coincidim en algun sarau. Forma part de la connexió vilanovina.

He seguit des de la distància la discapacitat del seu fill. Mai n'hem parlat massa. La veritat és que jo no sabia com posar-m'hi, malgrat que en Màrius en parla amb molta naturalitat.

El darrer llibre d'en Màrius, "Quiet", és un relat de set anys de la vida del seu fill, en Lluís, Llullu, com li diuen. Un llibre fet per un pare que ens convida a mirar la pluridiscapacitat del seu fill. D'entendre el que vol dir aquesta existència i d'entendre'ns ,també a nosaltres, que ens incomodem davant els llullus amb els que ens creuem. I és com diu, el mateix Màrius "Per això només veig els llullus com una possibilitat d'existència. Devastadora, això sí,però tan real com totes les altres". Un relat sobre la vida, la d'en Màrius i la seva familia.

Bona entrada d'any!

DE LA POBRESA AL PODER

BON NADAL!

FINAL PREVISIBLE

A l'espera dels detalls, ai els detalls, sempre els detalls, del nou sistema de finançament, hom pot imaginar-se bastant el resultat final de la negociació endegada pel Govern. Unes quantitats concretes per a Catalunya per dessota de les previsions, una interpretació a la baixa dels límits a la solidaritat que establia l'Estatut i la qüestió del dèficit fiscal per resoldre.

Haurem de preguntar-nos, és clar, si ha estat la incompetència del Govern, els defectes del text estatutari o els límits de l'encaix amb Espanya, allò que ens dura a un resultat tan insatisfactori, però aquesta nit escoltant una tertúlia de ràdio he trobat a faltar el compromís nacional de tots plegats que resoldre la qüestió del finançament ens hagués exigit.

CA N' ANGLADA

Si al matí es signava el Pacte Nacional per a la Immigració al Palau de la Generalitat, amb la participació de CiU i amb una tasca esforçada del diputat Josep-Lluís Cleries per a fer possible la nostra signatura, i al migdia el Consell de Ministres del Govern espanyol aprovava el primer esborrany de la reforma de la llei d'estrangeria, en Josep Rull i unes quantes persones de CiU de Terrassa ens acostàvem al vespre al barri de Ca n'Anglada, de la capital del Vallès Occidental, amb permís de Sabadell.

La crisi fa temps que ha arribat a Ca n'Anglada. L'atur es nota als carrers. I molt. Homes que la seva única activitat és anar a fer el cafè amb llet al matí, el cafè amb llet a la tarda, al mateix bar. Joves que et parlen de la manca de feina, amb un pèssim castellà i amb una mirada enormement trista.

La llei de barris no es nota. En Carles Oriach en parlava fa unes setmanes. Hi ha problemes mal resolts, i altres que arriben.

Venen temps complicats. Alguna cosa més que el Pacte Nacional i canviar la llei d'estrangeria ens farà falta.

PD: la Cristina Redondo em recorda una nota al seu bloc d'aquest febrer, amb una història humana potent.gràcies!

LA MINUSFERA

He rebut un mail de l'Antonio Centeno que em diu que obre el seu bloc. L'Antonio és un dels promotors del Fórum de Vida Independent, una iniciativa innovadora d'un ampli grup de persones amb discapacitat d'arreu de l'Estat. N'he parlat amb altres ocasions.

L'Antonio fa una aproximació apassionda i trencadora de la seva realitat i de la necessitat de transformar la societat per tal que aquesta accepti la diversitat funcional.

A la xarxa hi trobem en aquest camp iniciatives molt interessants. Per exemple, la Minusfera, que promou, entre d'altres, el gironí Quim Bonaventura, coetani meu, intel.ligent i amb un caústic sentit del humor, i on també hi participa el lleidetà Josep Giralt.

Gent potent, amb idees, compromesa, que no han renunciat a la vida.

LA TERCERA VIA S'HA DE REINVENTAR

Fa uns dies Anthony Giddens publicava a The Guardian un article en el que reivindicava la vigència de la Tercera Via. És interessant fer-li una ullada.

La Tercera Via, en molt sentits, ha estat també la proposta política de Convergència. I és que molt del diu en Giddens ho podem compartir. I molt del que varem fer quan governarem.

"Many of New Labour's core policies remain relevant. Investment in education, as Gordon Brown underlined last week, has to stay a high priority. Reform of the public services remains a priority, with more local autonomy, more power for users and more personalised provision still the key emphases. Labour markets have to remain flexible to adapt to changing patterns of work, including rising unemployment. Poverty and inequality still have to be tackled at source, since their causes are deeply embedded. Even in a recession, environmental issues retain their fundamental importance and should not be put on the back burner - a very real danger."

Justament, ara quan la desregulació fa aigües i hi ha qui reivindica Marx, la Tercera Via torna a tenir sentit. Reinventada, és clar i adaptada als nous temps. Vet aquí un repte per a CDC.

SIDA

En Pere Junyent ens envia aquest vídeo sobre la SIDA. Impactant.

SINDICATS EN TEMPS DE CRISI

Crec que els sindicats són part de la solució, no pas el problema. Ara en temps de crisi, i en el govern de les relacions i les tensions entre capital i treball. Com ho són les organitzacions empresarials.

Aquesta setmana he assistit a un Seminari de la Fundacion Alternativas sobre l'estat del sindicalisme a l'Estat Espanyol. S'hi presentaven dos bons documents sobre la matèria, "El sindicalismo en España" d'Andrew J. Richards i " Los sindicatos en España frente a los retos de la globalización y el cambio tecnológico"d 'Holm-Detlev Kölher. Dos textos amb molta informació i algunes preguntes rellevants sobre el futur dels sindicalisme. Valen la pena.

TARDÀ

Les reaccions que han provocat les paraules que en Joan Tardà va pronunciar el passat 6 de desembre m'han semblat un despropòsit enorme. Especialment, quan s'ha orientat cap a la desqualificació personal. Conec en Tardà de fa uns anys i em sembla un home honest. Òbviament, discrepo d'ell en qüestions de fons i d'estils; i fa temps que la manera de fer d'en Tardà, i en general d'ERC,no ajuda a la causa catalana,però la crueltat amb la que se l'ha volgut destruir com a polític no és admissible. Em rebel.la. No tothom no tot és jutjat de la mateixa manera.

En tot cas, el país es mereix una millor política.

LLUITA CONTRA LES MALALTIES EN TEMPS DE CRISI

La crisi financera esta present en tots els debats i discussions aquests dies a Dakar. Els Governs dels paisos del Sud i les Organitzacions no governamentals, demanen que la crisi no implica una disminucio dels recursos de l'Ajut Oficial al Desenvolupament. A la recent reunio de Doha, la UE ha mantingut els seus compromisos,assumits durant la cimera de Monterrey, pero no n'ha agafat cap de nou.

Aquest mati, i durant la reunio amb un grup de diputades i diputats del Senegal, un dels membres de la nostra delegacio, el diputat del partit conservador britanic, Stephen O'Brien ,molt compromes en la lluita contra la malaria, ha recordat que ell representa una demarcacio electoral on el paludisme no existeix, evidentment, i que necessita convencer als seus electors de la necessitat de comprometre recursos dels contribuents anglesos en aquesta lluita. I no es facil. Rendicio de comptes i transparencia son basics perque els electors del diputat angles el tornin a reelegir.

N'hem d'aprendre dels amics anglesos,no? Un sistema electoral com el britanic obliga als seus diputats a explicar molt clarament allo que defensaran a la Casa dels Comuns. I en el districte de l'amic angles, aquells que el votan saben que aquest defensara destinar recursos a lluitar contra la malaria als paisos empobrits.

A DAKAR, AMB EL GLOBAL FUND

Sóc a Dakar des d'ahir a la nit. Hi he arribat convidat per The Global Fund to Figth AIDS,Tuberculosis and Malaria amb l'objectiu de participar al Fórum d'Associacions, que reunirà a més de 400 persones d'arreu.

Avui, i amb altres parlamentaris de la resta d'Europa i els USA, hem pogut conèixer alguns dels projectes que el Global Fund financia al Senegal.

Assitència, tractament,prevenció, recerca sobre el terreny, reinserció dels malats és allò que hem vist.

Senegal es posat com a exemple a la resta del continent en matèria de SIDA.La prevalença de la malatia està estimada en un 0.9% al 2005. Els tractaments amb retrovirals , el suport als orfes i el treball de prevenció amb la població de risc, centren el treball

La malaria és el problema més gran, amb una morbilitat relativa del 22-25% el 2007. El Fons centra molt la seva feina en el tractament dels malalts, en especial dones embarassades i infants, i en la prevenció en aquests mateixos grups.

En tot cas, avui m'ha impressionat la fermesa amb la que una jove investigaora del Fann Hospital ha defensat la importància de la feina de recerca aplicada que fa el seu centre i de la necessitat de més fons. Recerca per a combatre millor la infecció per VIH de mares a fills o per acompanyar de la infantesa a l'adolescència els nens malalts de SIDA, per exemple.

No és poc.

El Global Fund hi haurà invertit més de 47 milions d'euros en els darrers anys, però la miseria continua imperant pels carrers de Pikene, un enorme districte de la capital.

UNA IDEA DE PAÍS

Ahir CDC va creuar una nova frontera. L'acte que la gent de la Sectorial d'Immigració, amb l'Àngel Colom al capdavant, van organitzar, la presentació per part de l'Artur Mas del projecte catalanista a un nombrós grup de nous catalans, ha d'encetar un procés d'obertura real de CDC a la nova immigració.

Poc o molt ho fem al llarg d'aquests anys. Quan s'ha governat a la Generalitat, de la ma de l'Antoni Comas o l'Àngel Miret, per exemple. Des de molts ajuntaments. I en l'acció política que alguns ens ha tocat fer.

Però ahir es va solemnitzar un compromís. Ens tocarà estar a l'alçada. No serà fàcil, però hem decidit no jugar amb les pors, els prejudicis i el malestar que la nova immigració genera. Poca broma.

Ahir, la idea de país i el catalanisme que volem representar es van expressar amb claredat.

BARCELÓ

La gent d' E-Criteri ens fan arribar un post sobre la polèmica obra d'en Miquel Barceló a la seu de les Nacions Unides a Ginebra.

Mès enllà de la qüestió del cost de l'obra, i la seva imputació a les partides del FAD, el post d'en Bartomeu Mestre ens permet veure des d'una altra òptica aquesta història. Desconeguda i reconfortant.

JA TINC PARELLA LINGÜÍSTICA!

Aquesta tarda hem presentat les parelles lingüístiques dels diputats i senadors de CiU. Ha estat un acte carregat d'emotivitat. Esperança i confiança en la capacitat del país d'integrar a la nova immigració. En Colom, l'Èric Bertran i tota la gent de la Sectorial d'Immigració de CDC estan fent bona feina.

L'acte d'avui és tota una invitació a la mobilització ciutadana per a tornar a fer un sol poble. L'èxit de la integració dels nous catalans d'aquest temps dependrà també, no només és clar, però molt clarament també de l'actitud que expressa el projecte de les parelles lingüístiques: acompanyar i estimular el procés de coneixement del país des d'un compromís personal, fonamentat en el respecte a l'altre. Per cert, i és bo que ho recordem, aquesta és una pràctica promoguda ja fa temps per la gent d'Òmnium i la Plataforma per la Llengua.

De moment, haig de tancar,ben aviat, la meva primera cita amb el jove argentí que avui he conegut. Farem feina.

PD: La foto és del Voluntariat Lingüístic de la UPF. M'agrada.