1989 fou, en molts sentits, un any important per a mi. Per a raons personals, és clar, però també per a raons que tenen a veure amb els signes dels temps.
La Caiguda del Mur, Tiananmen, la Revolució de Vellut, la mort d'en Ceauscecu...tot plegat just quan es celebraven els 200 anys de la Revolució Francesa.
En tinc un record intens i emotiu.
20 anys després, amb tots els límits i mancances que es vulguin, continuo creient que aquell any fou un any que va valer la pena viure; molts alemanys, txecs, eslovacs, polonesos,... també xinesos, ens van demostrar que tenint més motius per a estar resignats no es van conformar.
1 comentaris:
Sempre queda camí per fer, però aquell any va ser històric i va posar les bases per a la llibertat de molts pobles ;)
Publica un comentari