INICIATIVA CATALANA

Fa una estona escoltava a l'informatiu d'en Rafel de Ribot, a RAC1, la noticia que un grup d'empresaris catalans i la Generalitat i l'Ajuntament de Barcelona han comprat la companyia aèria Spanair. I me n'he alegrat.D'entrada és una bona noticia.

Hi ha gent que es juga els seus diners i les institucions del país també hi són, acompanyant a la iniciativa privada.La gent de Femcat, segurament una de les propostes emprenedores més interessants dels darrers al nostre país, mitjançant Volcat 2009, hi ha jugat un paper clau.

Em sembla que tot plegat pot ser fonamental per a garantir la connectivat global de l'aeroport de Barcelona.

És una invitació a l'optimisme i a la confiança en nosaltres mateixos. Té merit en els temps que corren.

L'alegria, però, dura poca estona a la casa dels pobres. I es que tot seguit escolto que un Conseller del Govern diu que el problema del Saló de l'Automòvil és un tema que han de resoldre els privats. Vaja que ell, que és Conseller d' industria, doncs com si plogues..., i jo em creia que governa una gent que es reclama socialdemòcrata...

CDC I EL CANVI CLIMÀTIC

Aquesta tarda a CDC posem en marxa la Comissió de Treball del Consell Nacional sobre el Canvi Climàtic. Tenim previst treballar intensament durant aquest primer semestre en aquest eix. Volem definir, clarament, la proposta de CDC. La primera sessió de treball la lidera en Pere Torres i tenim previst comptar amb en Lluís Recoder per a la següent sessió, al mes de febrer.

2009 és un any clau en aquesta política. La crisi econòmica en marxa i la revisió del Protocol de Kyoto a Copenhagen, a finals d’aquest any, marcaran l’agenda de la lluita contra el Canvi Climàtic. La nova Presidència dels Estats Units també, és clar.

Apostar per vincular la resposta a la crisi econòmica a la lluita contra el Canvi Climàtic és una opció. Nous llocs de treball, noves empreses, tecnologies netes, menor dependència energètica, són les oportunitats que tenim i les hem de saber aprofitar en un context d’una economia menys depenent dels combustibles fòssils. És evident que no serà fàcil, però hi hem de ser.

I és clar adaptar el país, i els seus sectors productius, a les conseqüències del Canvi Climàtic.

Tenim feina.

MAI MÉS

Fa una estona que hem aterrat al Prat. Venim d'Oswiecim, Polònia, Auschwitz, amb alemany.

L'amiga i companya al Congrés, la Mercè Pigem i jo mateix hem participat en els actes de l'European Holocaust Rememberance Day a l'antic camp de concentració d'Auschwitz-Birkenau. Hi hem amb anat convidats per l'European Friends of Israel. Avui es celebren els 64 anys de l'alliberament d'aquests camps d'extermini

Torno amb sensacions i sentiments contradictoris. En parlaré amb més calma.

En tot cas, ahir a la nit varem d'haver de sentir una duríssima crítica del Vice-President de la Knesset, David Rotem, a l'actitud del Govern de la Generalitat. Sembla que les informacions que havien arribat a Israel eren que s'havien anul.lat els actes d'avui a Barcelona. Òbviament varem aclarir la situació i la nostra posició. Fou, però, una situació tensa.

Escoltar i veure els supervivents d'Auschwitz impressiona. El mai més en la boca de tots.

70 ANYS

Aquests dies estem recordant els 70 anys de la fi de la Guerra Civil a Catalunya. Un dia com demà, 26 de gener, els feixistes van entrar a Barcelona. A Vilanova, uns dies abans.

Justament aquesta mateixa setmana, s'ha presentat el llibre " La Guerra Civil a Vilanova: aspectes militars", d'Adrìa Cabezas, editat per l'Institut d'Estudis Penedesencs. Tinc ganes de fer-li una ullada. L'Albert Tubau me n'ha parlat molt bé.

Conèixer i recordar continuen tenint sentit.

MARROQUINS A BARCELONA I MADRID

Tinc ganes de llegir la publicació de FUNCAS, la fundació de les caixes d'estalvi,"Inmigrantes en España: participación y convivencia". I en especial l'estudi comparatiu sobre els diferents nivells d'integració dels migrants a les ciutats de Barcelona i Madrid.

La tesi aquest estudi comparatiu, pel que he llegit a la premsa, és els marroquins es troben més integrats a la capital catalana que no pas a la capital de l'Estat.

Així, d'entrada m'ho crec. Amb totes les limitacions que es vulgui, i que en són molts, i amb enormes preocupacions, especialment ara en temps de crisi, la societat catalana està fent un clar esforç per incorporar als migrants al país.

Polítiques, xarxes, societat civil, empatia, mobilitat social, esforç.. seran fonamentals per assolir l'èxit.

En els propers mesos, i en el context de la tramitació a les Corts, de la reforma de la llei d'estrangeria haurem de centrar bona part dels nostres esforços polítics en garantir que les competències exclusives que en matèria d'acollida i integració reconeix l'Estatut, es respectin en el text de la nova llei. Hem de fer possible la via catalana d'integració. I alhora hem de plantejar la necessitat d'incorporar l'esforç d'integració del migrant com un element clau per l'accés a la residència de llarga durada.

Tindrem feina.

QUELCOM FA PUDOR DE PODRIT

Tota la grotesca història dels espies de Madrid fa pudor de podrit. S'hi barregen masses coses. En el PP s'esbudellen entre ells. I sectors del PSOE busquin treure-hi profit material.

He cregut que Madrid, en aquests darrers 15 anys, ha entès la lògica de la globalització i l'ha sabut esprémer fins el final. L'èxit econòmic ha estat considerable. S'han fet molts diners.

Ara que la festa s'ha acabat totes les misèries del model de Madrid apareixen. En vindran més. Una ciutat que ha crescut de manera desmesurada, socialment poc estructurada, sense masses xarxes socials i amb polítiques públiques molt febles patirà durament la crisi.

MONDRAGON

Ahir varem visitar Mondragon Corporación Cooperativa, la primera empresa d'Euskadi. Va ser una visita ràpida. Només hi varem ser durant el matí, que va acabar amb un dinar amb en José Mari Aldekoa. Aldekoa, que és el President executiu del grup cooperatiu basc és un home amb visió estratègica. La conversa va ser, per altra banda, molt realista sobre la situació económica. I això que les dades del País Basc són, en el context de l'estat espanyol, de les millors.

La gent de Mondragon tenien interés ens explicar, sobretot, la feina que fa el centre tecnològic Ikerlan. Tota una aposta de futur.

Tot plegat és molt impressionant. Ara es posa en marxa el procés de convertir en cooperativistes als treballadors que així ho vulguin d'Eroski. Deu n'hi do.

En tot cas, ahir em vaig reafirmar en allò que la terra no és plana. Per entedre l'èxit de Mondragon, cal entendre també el País Basc, la seva història, la seva gent, la seva mentalitat, el seu caràcter, la seva política...

HOPE

Aquestes vacances d'estiu, als estats d'Oregon i Washington, varem fer aquesta foto. Expressava, molt clarament, el sentiment que l'Administració Bush havia generat en sectors molt amplis de la societat dels USA. I ajuda a explicar el fenomen Obama.

Obama i la seva gent ja ens demostrat que encara és possible generar il.lusió i esperança des de la política. Ja és molt. Han sabut tornar en optimisme i l'autoestima, la decepció i el pessimisme de molts. Encara és més.

Que se'n surti a tots ens interessa.

Bona sort President Obama!

MANEL

Els havia escoltat a la ràdio. I després en vaig sentir parlar als amics. I ens varem comprar el CD. Sí,encara en comprem.

Doncs ens agradaran. Són Manel. Són bons.

Lletres intimes i intel·ligents. Música que t'acompanya.

HODER

Per a qualsevol regim dictatorial Internet i la gent que el fa són un perill.

I si no, que li preguntin al jove iranià Husein Derajsahn, conegut com a "Holder". També té la nacionalitat canadenca. Està empressonat des del passat mes de novembre. Inicialment se l'acusà d'espiar a compte d'Israel. Era uns dels blocaires més populars del país dels perses.

Des del 30 de desembre sembla que està detingut pel que ha escrit en el seu bloc.

Un home que estima el seu país, que defensa el diàleg entre Israel i Iran.

Altres mirades sobre el conflicte de l'Orient Mitjà.

SHMINISTIM

El conflicte de l'Orient Mitjà té múltiples punts de vista. Molta gent que el viu i el pateix de maneres diferents i contradictories.

Els Shministim en són un bon exemple. Joves israelians que es neguen a fer el servei militar obligatori en territori palestinià.

Un testimoni diferent. I també colpidor. Per moltes raons.

PERFORMANCE?

L'afirmació del Conseller Saura que la pistola que es va exhibir a la manifestació en contra de la intervenció militar d'Israel a Gaza de Barcelona d'aquest dissabte era un performance és grotesca. Més venint del Conseller d'Interior.

El tema no és si la pistola era de veritat o de broma, sinó si en la manifestació del dissabte es va legitimar la violència contra els jueus.

Ara ja fa uns quants anys em vaig manifestar per Barcelona en protesta també d'una intervenció militar d'Israel. Crec recordar que va ser després de la provocació de Sharon entrant a l'Esplanada de les Mesquites. I me'n vaig penedir. La manifestació va destil.lar odi i intolerància. Es van cremar banderes d'Israel, es va igualar l'estrella de David amb l'esvàstica,...es va legitimar la violència.

No s'hi val a jugar. Ens hi juguem masses coses.

JUDICI ESPERPÈNTIC

Avui ha acabat l'espectacle esperpèntic del judici al President del País Basc, Juan José Ibarretxe,i set dirigents polítics més, entre ells els líders del PSE i Batasuna. La causa s'ha arxivat per raons formals i no s'ha entrat en el fons de la qüestió.

Tot plegat, ha estat un despropòsit. Un altre en un conflicte ja massa llarg.

No crec que sigui retòric preguntar-nos quan tardarà en arribar la pau a Euskadi. Que serà amb diàleg. Com el que es va intentar aquesta darrera vegada.

APUNT SOBRE GAZA

M'he resistit escriure sobre l'enèsim enfrontament a l'Orient Mitjà. Què podem dir que ens ajudi a entendre millor el que esdevé aquests dies a Gaza i al sud d'Israel? Què podem fer per aturar el patiment i la mort de gent innocent?

La guerra sempre és un desastre en termes humans. Sempre. Però també sabem que no ens podem oposar a totes les guerres. M'he manifestat per Barcelona tot demanant una intervenció militar per trencar el setge de Sarajevo o aturar les matances sèrbies a Kosava.

A Israel sembla que una majoria dona suport a la intervenció del Tshal. I a Gaza la majoria estan amb Hamas.

Entenc la posició d'Israel ,que expressava molt clarament Shimon Peres aquesta setmana a La Vanguardia, en el sentit d'aturar el llançament de cohets al sud del país, però té raó Rafael Vilasanjuan quan diu avui a El Periodico que les morts de civils, de canalla petita, reforcen la legitimitat i la posició estratègia dels fonamentalistes d'Hamas.

La professora de la LSE, Mary Kaldor, afirmava fa uns anys al seu "New and Old Wars", que Occident hauria de ser capaç d'identificar nous actors polítics ,amb els que estiguéssem disposats a treballar per resoldre les causes de fons dels conflictes i denunciava que ,massa sovint, els nostre aliats ens eren tan còmodes, com corruptes i ineficaços per als seus països.

Sabrem trobar i treballar amb gent a Orient Mitjà que estiguin disposats a arribar fins al final per assolir la pau?

Aquest matí en parlava amb l'Àngel Colom i coincidíem amb una idea. La realitat de la Catalunya d'avui no ens pot fer indiferents al conflicte. Ara ja no. El que passa aquests dies a Gaza i Israel també té a veure amb nosaltres.

ATUR EN CAIGUDA LLIURE

Les xifres de l'atur registrat del 2008 que es van fer públiques són brutals. Sense pal·liatius de cap mena. A nivell de tot l'Estat, la xifra assolida d'aturats, que supera els tres milions de persones, és la més alta des de l'any 1960, que és quan es va començar a registrar l'atur.I és la primera vegada, en els darrers 31 anys, que l'atur creix interanualment al mes de desembre un 47%.

A Catalunya estem a punt d'arribar al mig milió de persones sense feina. Totes les previsions dels governs han estat superades.

En l'horitzó més immediat, ja hi figura la perspectiva de la gent que deixarà de cobrar les prestacions de l'atur. Avui, a tot l'Estat, en són uns quants llargs milers.Els sindicats parlen d'ampliar el nivell de cobertura de les prestacions assistencials per als aturats. Potser tocarà.

Però les prioritats han de tenir molt a veure,des de la perspectiva estrictament del mercat de treball, en les polítiques de formació, recol.lació i intermediació. Ara patim el desastre del SOC d'aquests darrers anys, la no adequació de les polítiques actives d'ocupació a la nova realitat social, inclosa la immigració, la falta de connexió de l'oferta formativa amb les demandes de feina,...

I també reformes en la legislació laboral.

Els governs català i espanyol aquests dies continuen insistint en la idea que la resposta a la crisi no demana reformes en el mercat de treball. S'equivoquen. Més tard o més d'hora, s'haurà de legislar en matèria laboral per afavorir l'ocupació. Com més aviat s'hi posin millor.

IMMIGRACIÓ, ARA I AQUI

Aquesta tarda, amb en Guillem, he visitat l'exposició "La immigració, ara i aquí", al Palau Robert de Barcelona. Feia dies que en tenia ganes.

Es una exposició relativament petita, de bona factura, ben treballada i que pretén, en paraules del seu Comissari en Jordi Sànchez, "ajudar a conèixer i comprendre millor el fet migratori".

Crec que, globalment, l'exposició aconsegueix el seu objectiu. Té el punt d'equilibri suficient que li permet escapar-se del paternalisme en el tractament del fet migratori, tan propi de bona part de l'opinió publicada a Catalunya.

Posat a fer-ne una crítica, insistiria en un mal del que també pateix el Pacte Nacional: el fet d'afrontar la immigració "com si fossin una nació sense estat". O sia, el no assumir que la gestió de la immigració per part d'un govern, de qualsevol govern, té una dimensió que no és mai estrictament humanitària. A voltes, la manca de competències ens fa creure que res mai té conseqüències. I la immigració en té. I s'han de saber assumir i governar. I mai és fàcil i menys agradable.

I posats a destacar-ne algun aspecte, em quedo amb unes frases que es citen de la demògrafa Anna Cabré: " Les persones passem i els pobles romanen, amb individus diferents, però amb fils conductors que rares vegades es trenquen o es perden del tot.Recordem com s'ha fet el nostre poble, recordem-ho amb molt realisme i amb poca fantasia, partint principalment de la història de les persones i de la vida quotidiana. Així podrem mantenir ben viva la confiança per pensar i esperar un futur no menys nostre i no menys estimable que el passat, que ens ha fet com som"

DEMOCRÀCIA DE QUALITAT

Ara fa uns dies, la Fundació Catalunya Oberta va presentar un treball del professor Agustí Bosch sobre la influència dels sistemes electorals en la qualitat del sistema democràtic. Suggerent tema, la veritat. I pendent de fa temps.

L'estudi d'en Bosch situa la qualitat d'un sistema democràtic en un nombre elevat de contactes entre electors i candidats a diputats, en la satisfacció de la gent en el funcionament del propi sistema i en la percepció de la gent que les eleccions són realment representatives. I aposta pel sistema electoral irlandès. Un sistema amb un punt de complexitat, però amb algunes virtuts rellevants.

Més enllà de la proposta concreta de l'estudi, que val la pena llegir, una nova llei electoral, orientada a fer una millor democràcia és un tema pendent de massa temps. Tots els partits en tenim responsabilitats. L'Estatut del 2006 en fa una referència expressa. Pendent de desenvolupar-se, aquesta previsió només és responsabilitat dels partits catalans. De moment, i després que el Govern presentés uns estudis al Parlament, no en sabem res més d'aquesta previsió estatuària.

Justament fer una democràcia de qualitat hauria de ser una aspiració col.lectiva dels propers temps. Millor que l'espanyola, per exemple. I diferent.

PASSOLA

En la mort de l'Ermengol Passola.