FACTO DELAFÉ Y LAS FLORES AZULES

Ahir al Palau de la Música Catalana varem fruir amb "Facto Delafé y Las Flores Azules." Quin directe, els paios!

Dale gas!

ELS CÍNICS I OBAMA

Probablement als europeus en general, i als catalans en concret, el cinisme ens impedeixen donar el tomb a l'actual estat de les coses.

Aquests dies hi ha bastants que els hi encanta fer-se els escèptics sobre Obama i la seva capacitat de canvi

Sembla que el President Obama està trencant dogmes i realitats consolidades durant els darrers anys i que fins ara semblaven assumides per tothom en la política als USA. No és tracta només de Guantanamo, la igualtat salarial entre homes i dones, la centralitat del canvi climàtic o un paper més reforçat dels sindicats, sinó també la nova orientació del pressupost i la política fiscal, allò que conforma l'agenda del nou govern. No està mal, la veritat. Tot plegat és un canvi considerable.

Un Govern, per cert, el d'Obama, dels millors i postpartidista, en molts sentits.

Esperem que se'n surti. Ens anirà bé per ser menys cínics a la vella Europa.

RENFE PER A VILANOVINS

Això de la RENFE Rodalies dona molt de si. Almenys per a la gent de Vilanova. L'enèsim incident que un viatger de Vilanova anant a Barcelona ha patit aquest matí, ens ha dut a plantejar algunes preguntes al Congrés dels Diputats sobre determinades maneres de resoldre algunes qüestions per part dels revisors de RENFE, que alhora posen de manifest els problemes per accedir a l'Estació per part dels veïns del Barri de Mar de la ciutat. A veure si aconseguim que les coses es facin bé d'una vegada per totes.

En la entrada de la estación de RENFE en el barrio de mar de Vilanova i la Geltrú las puertas de acceso están permanentemente abiertas. No hay ninguna máquina expendedora y/o canceladora de billetes Regionales, de Media Distancia o de Catalunya Express. Además, la gran distancia hasta la otra entrada de la estación y el hecho que allí sí haya las puertas de acceso activadas imposibilita que los ciudadanos del barrio de mar puedan ir a comprar su billete en la otra entrada.

En buena lógica, y como ocurre en las demás estaciones en dónde no es posible adquirir los billetes, los ciudadanos de Vilanova i la Geltrú que suben a los trenes Regionales, de Media Distancia o Catalunya Express entienden que deben comprar su billete al revisor que se encuentra en el tren. Sin embargo, algunos revisores de la línea hacen una mala aplicación de la norma, entendiendo que, si hay máquinas en uno de los dos accesos, eso ya es causa suficiente para no vender los billetes y proceder a multar a los usuarios del tren que suben en Vilanova y la Geltrú.

A la vista de los hechos descritos, ¿el Gobierno comparte y apoya esta interpretación de la norma que hacen algunos revisores de RENFE?

VALÈNCIA

Avui l'Artur Mas ha estat al País Valencià. Amb l'Enric Morera i la gent del Bloc, s'ha apropat a la realitat econòmica i social valenciana. S'ha parlat molt d'infraestructures i d'empreses. I és clar, de la coalició electoral que els nacionalistes valencians i catalans compartirem. Ja en fa una colla d'anys que ens presentem plegats per a representar els nostres països al Parlament europeu.

A poc a poc, sembla com si les relacions entre el País Valencià i Catalunya comencessin a orientar-se en la direcció adequada. Posar l'accent en els interessos que compartim i creure que tots hi podem guanyar si identifiquem bé les àrees on els esforços col.lectius ens poden fer progressar, forma part d'una agenda imprescindible en unes noves relacions entre valencians i catalans. Queda, encara, molt a camí a recorre.

Ahir el professor Josep Vicent Boira en parlava a La Vanguardia, amb to esperançat. No està mal en el temps que corren.

MNISTRES I 0,7 DE L'IRPF

Poca broma amb la intenció del govern espanyol d'impedir que les organitzacions socials d'àmbit estatal no puguin beneficiar-se de les subvencions a càrrec del 0,7 de l'IRPF que paguem tots els ciutadans.

Aquesta és una decisió amb conseqüències ben concretes. I si no que els hi preguntin a la gent de la Fundació Arrels o la Fundació Mariano, tal i com explica l'Avui.

Què hi ha darrera la decisió dels responsables del Ministeri de la Ministra Cabrera? Desconeixement de la realitat catalana? Mala fe? Intervencionisme governamental en la manera d'organitzar-se la societat civil? Concepció del model d'Estat? Probablement tot plegat, amb diversa intensitat. Tan poc res nou, d'altra banda. No és la primera vegada que s'intenta aquesta maniobra. En anteriors ocasions es va aconseguir aturar la intentona. I de fet, en el camp de les organitzacions ambientals, que també es poden beneficiar d'aquestes subvencions, ja l'any passat només hi van poder presentar projectes les entitats d'àmbit estatal. Amb poca repercussió pública, tot sigui dit de passada.

El dissabte el President Montilla va demanar lleialtat al Govern espanyol. D'acord.Veure'm com ho concreten. Però em pregunto, Chacón i Corbacho, ministres catalans en el govern de Zapatero no hi tenen res a dir en tot plegat? De que serveixen aquestes ministres?

La decisió del Govern espanyol sembla que serà imminent. Cal que tots pressionem per aturar aquesta arbitrarietat.

TORERO, TORERO

Cìclicament ,la política espanyola retorna al més pur castissisme.

Vist des de l'escó, ets mou entre la irritació i l'avorriment.

El PP s'esbudella, el jutge Garzón investiga una trama de presumpte corrupció al País Valencià i Madrid, el Ministre Bermejo va de monteria i els diputats del PSOE l'aplaudeixen al Ple amb crits de " torero, torero"...

Un escandalós soroll torna a omplir l'arena política a Madrid. Res a veure amb la vida de la gent, amb les seves preocupacions i maldecaps, en la pitjor crisi que haurem viscut mai. Ni tampoc amb els seus horitzons col.lectius.

Sí, l'Espanya oficial se'ns pot fer arribar a fer molt pesada.

INCERTESA

Aquesta setmana Michel Wieviorka publicava un article a La Vanguardia amb el títol de "Restauración o mutuación". Planteja algunes preguntes adients davant la crisi que estem vivint. Podem salvar les seguretats del vell sistema davant les incerteses del futur?

Sembla que tothom va bastant despistat. A Catalunya,més.

UNIÓ DE PAGESOS

Conec de fa temps el programa de temporers estrangers de la Unió de Pagesos. És una iniciativa exemplar en matèria migratoria. Incorpora en un mateix programa la contractació de treballadors de temporada d’origen estranger per a participar en les campanyes de recollida i manipulació de la fruita, una política d’acollida en l’entorn més immediat per aquests treballadors i la posta en marxa de projectes de codesenvolupament, que pivoten al voltant d'aquests. L’OCDE ha posat com exemple de bona pràctica. a nivell mundial, de “migració circular” aquesta manera de treballar a Catalunya, que la Unió promou mitjançant Pagesos Solidaris.

Ara la Fundación Empresa y Sociedad els ha premiat, en els guardons anuals que aquesta entitat dona des de fa vuit anys, en reconeixement a les iniciatives de les empreses en l’àmbit de l’acció social. Me n’alegro, més enllà, és clar, que sigui membre del jurat d'aquests premis. Una bona iniciativa dels pagesos del país que serveix d'exemple arreu del món.

THE ONLY THING WE HAVE TO FEAR IS FEAR ITSELF

DRET A MORIR DIGNAMENT

Crec que som molts els que aquests dies, seguint el desenvolupament del cas de la noia italiana Eluana, ens hem sentit corpresos. El valor i la dignitat del pare d'Eluana , l'actitud miserable de Berlosconi i el dogmatisme del Vaticà han dibuixat un debat, una altra vegada, sobre el dret a morir dignament. En aquest cas a Itàlia. Paradoxalment, la vida, amb la mort d'Eluana, s'ha imposat. Saviano ha sabut resumir molt gràficament els sentiments d'un italià lúcid sobre el que ha passat al seu país, tot demanant perdó a Beppino Englaro.

A Catalunya, i al conjunt de l'Estat, les condicions legals són unes altres. Des de l'any 2ooo Catalunya té regulat el dret a decidir sobre la pròpia vida, també conegut a com a testament vital. I també tenim un bon desenvolupament de les Unitats de Cures Pal.liatives.Per cert, iniciatives posades en marxa durant els governs de CiU.

A priori, semblaria que un cas com el de l'Eluana no es podria reproduir ací. Però el Codi Penal considera com a punible “El que causare o cooperare activamente con actos necesarios y directos a la muerte de otro, por la petición expresa, seria e inequívoca de éste, en el caso de que la víctima sufriera una enfermedad grave que conduciría necesariamente a su muerte, o que produjera graves padecimientos permanentes o difíciles de soportar, será castigado con la pena inferior en uno o dos grados a las señaladas en los números 2 (cooperación necesaria en el suicidio de otro) y 3 (cooperación ejecutiva) de este artículo “.

Tal com ha succeït a Holanda, Bèlgica o Luxemburg, a la Unió Europea, com també als Estats d'Oregon i Washington, estic convençut que haurem de completar el marc legal que regula el dret a morir dignament, estudiant les legislacions d'aquests països i les seves aplicacions concretes. No serà una qüestió fàcil.

ASFIXIA PER AL TERCER SECTOR CATALÀ

El Govern del PSOE no té cap interès en respectar l’Estatut. Ni tampoc en permetre que les entitats del Tercer Sector d ‘àmbit català pugui rebre recursos derivats de la lliure decisió dels contribuents de Catalunya quan aquest fan la seva declaració de la renda.

Ahir el Govern espanyol va lliurar a les organitzacions socials l’esborrany d’ordre que regula les bases per a la concessió de subvencions a programes socials, a càrrec de l’assignació tributaria de l’impost sobre la renta. Aquesta ordre s’ha d’aprovar a la Conferència Sectorial d’afers socials del proper dimarts. I en aquest esborrany d’ordre les entitats d’àmbit exclusivament català queden excloses de la convocatòria. Només hi podran concorre organitzacions amb presència a tot l’Estat. A les entitats d’àmbit nacional o regional només se’ls hi obre la possibilitat de presentar-se amb agrupacions de, com a mínim, dues Comunitats Autònomes. Fins ara, les entitats d’àmbit català hi podien participar de manera directa.

És un escàndol. Per moltes raons: s’incompleixen l’Estatut i la Constitució, i també alguns manaments parlamentaris, es pretén asfixiar a les entitats d’àmbit no estatal i es vulnera la llibertat dels contribuents que voldrien que els seus impostos es poguessin destinar a les entitats del territori, que coneixen i que saben la feina que fan.

El Tercer Sector català té un problema amb el Govern de Zapatero.

ZP: NO SAP, NO CONTESTA

Era previsible, però ahir Zapatero va decebre una altra vegada.

Els prejudicis personals de ZP i la por a assimir cap risc impideixen fer front a la crisi. En parlo en un article Crònica.cat. S'ha arribat tard a assumir la crisi, s'ha esgotat bon part del marge fiscal, amb actuacions de dubtós impacte, s'evita assumir cap responsabilitat i no s'apunta una agenda valenta,amb reformes de calat que són les podríen donar marxa a l'activitat económica per a generar consum i inversió, amb l'objectiu de guanyar ocupació, productivitat i valor afegit.

Fa una estona, en Duran, a la sessió de control ,ha insistit en la idea, ja llençada ahir, de promoure l'activitat emprenedora com a resposta a l'actual situació. Un nou contracte de treball per als emprenedors que posin en marxa un negoci, més flexible i cotitzacions socials superreduïdes en els primers anys d'activitat i un tipus d'impost de societat del 15% són dues propostes concretes que hem ofert. De moment, ni saben ni contesten.

PIRATES

Fa uns dies llegia una nota en la que s'informava d'un article que Johann Hari publicava a The Independent en relació als pirates de la costa de Somàlia. Hari hi explicava, entre d'altres qüestions, que durant molts anys i aprofitant l'absencia de vigilància a les costes del país de l'Àfrica Oriental, on l'estat s'ha col.lapsat, molts països europeus han aprofitat per abocar-hi els seus residus tòxics i radioactius.

Valdrà la pena que mirem si l'Estat espanyol hi té alguna responsabilitat en tot plegat. Sobretot ara que s'hi envia uns vaixells de guerra.

PACTES DE LA MONCLOA

En Duran i Lleida ha tornat a proposar aquesta setmana la necessitat d'un gran acord polític i social, a nivell d'Estat, per a fer front a la crisi. Es parla de reeditar els Pactes de La Moncloa.

No sembla que el PSOE i el PP estiguin massa per la feina, la veritat. Ni tampoc els agents socials a nivell estatal.

Ara fa uns dies em van comentar que a la xarxa estava penjada la intervenció televisiva del que fou Vicepresident econòmic d'Adolfo Suarez, Enrique Fuentes Quintana, poc després de constituir-se el Govern espanyol derivat de les eleccions de juny del 77. Aleshores calia posar en marxa les reformes democràtiques, elaborar la Constitució i fer front a una crisi econòmica.

Els temps eren uns altres, des de tots els punts de vista, però a Fuentes Quintana se li ha de reconèixer coratge alhora de fer front a la situació i vocació de fer-se entendre per a la majoria.

Tots plegats alguna cosa en podem aprendre. Val la pena escoltar-lo.

PENCAR

Aquest matí, a Vilanova, he mantingut una profitosa i interessant reunió amb la gent de Cegecop, que és un centre de gestió i assessorament d'empreses i autònoms. En Jordi Arnal, que conec des de ja fa molts anys, m'ho va plantejar ara fa uns dies.Ha estat una aproximació, molt arran de terra, a la realitat econòmica. Sobre la crisi i sobre el canvi de mentalitat que ens ha de fer sortir de la crisi.

A la reunió, la Carmen, que és de Veneçuela, encara que porta ja uns anys a Vilanova, m'ha agradat especialment. Ha parlat tota l'estona en castellà, però ha fet servir una única paraula en català en la conversa: pencar. I ens ha recordat, a la resta, que ella i la seva família saben que se'n sortiran d'aquesta crisi. A base d'esforç. Com sempre. Una bona lliçó.

EL CATALÀ, AL REGISTRE MERCANTIL

El President del Parlament europeu, l'alemany Hans Pöttering, té raons que sabem que són certes. Encara que ens irriten.Sobretot pel menyspreu que expressen cap el català. També el d'en Pottering, és clar. En Vidal-Quadras hi té molt a veure, pel que sembla.

Per a mostra la votació d'ahir al Congrés dels Diputats. CiU i ERC varen defensar una proposta per a tal de permetre que les societats que s'inscriuen al Registre Mercantil poguessin fer constar en català, o basc o gallec, el tipus societari amb el que volien constar. En l'actualitat, el Registre Mercantil obliga a inscriure el tipus societari en castellà. Doncs bé, socialistes, catalans inclosos, i populars varen tombar les iniciatives. La companya i diputada de CiU al Congrés, Montserrat Surroca, ho explica tot plegat en el seu bloc. Ella n'ha estat la promotora d'aquesta iniciativa.

Fa un parell d'any una entitat d'estalvi del país ja m'havia fet arribar la seva perplexitat per aquesta absurda normativa. Haurem de llegir les raons del portaveu socialista en aquest debat, l'amic Àlex Sáez, diputat per Girona, com la Montserrat. Però vaja, la cosa té nassos.

La pluralitat lingüística de l'Estat continua sent encara un tema pendent en masses àmbits. I en les poques ganes d'avancar, socialistes i populars hi coincideixen.

30 ANYS DE LA REVOLUCIÓ ISLÀMICA

Aquests dies fa 30 anys de la Revolució a Iran. Va arribar Khomeini i el Xa va caure.

Ara, Amnistia Internacional té en marxa una campanya contra les lapidacions a la República Islàmica. La prestigiosa organització en defensa dels drets humans orienta la seva campanya cap a l’abolició total de la pena de mort, la suspensió de les lapidacions i l’acceptació de les relacions sexuals consentides entre adults. I és que el regim del aiatol·làs utilitza la lapidació, fins la mort, per a castigar els adúlters.

SANG, SUOR I LLÀGRIMES

Fa uns dies en Vicenç Villatoro, a la seva columna a l'Avui ens recordava el discurs de Churchill a la Cambra dels Comuns del 13 de maig de 1940, quan va demanar als britànics allò de la sang, suor i llàgrimes.

Doncs bé, fa uns dies que m'he llegit el llibret "Sangre,sudor y lágrimas.Churchill y el discurso que ganó una guerra." Es tracta d'una excel.lent crònica de l'historiador John Lukacs, al voltant del context polític concret en el que Churchill pronuncia el seu tan reverenciat discurs. Un mirada detallada d'un moment molt especial de la història. T'ajuda a entendre el valor de Churchill i la trascèndencia del lideratge polític en moments extraordinaris. La força de les paraules que poden inspirar a la gent i la capacitat, en els moments decisius, de prendre les decisions encertades.

Per cert, és bo recordar que Churchill en el seu discurs no només parlava de blood, sweat, tears, sinó també de toil. O sia d'esforç, de treballar dur. I és clar, com recordava encertadament Villatoro, aquestes eren unes paraules al servei de la victòria.