SOBRE LA CORRUPCIÓ

Fa uns dies es publicava a El Pais un suggerent article del Sr. Víctor Lapuente Giné, professor de Ciència Política del Quality of Government Institut de la Universitat de Gotemburg, sobre la corrupció política. La tesi de l’esmentat professor és que la principal causa de la corrupció a l’Estat espanyol té a veure amb l’excessiva partidització de les administracions públiques; en especial de les administracions locals.

No es tracta d’un article banal. Dona per reflexionar i actuar. Afirma l’autor, per exemple, que els dos Estats menys corruptes del món, Suècia i Nova Zelanda, fa anys varen limitar l’status de funcionari de la gran majoria dels treballadors del sector públic,passant-se a regir aquests per les mateixes normes que la resta de treballadors. I continua dient:

¿Podemos aspirar en España a unas administraciones más flexibles y eficientes y, a la vez, menos corruptas? El principal obstáculo para ello es que aquí el debate público está atrapado entre dos visiones antagónicas e indeseables ambas. Por un lado, los partidos políticos que, amparándose en la rigidez tradicional de la administración pública, han fomentado instituciones que permiten una alta politización de la administración y, por tanto, generan corrupción. Por otro, los representantes de los cuerpos de funcionarios que abogan por el mantenimiento de un sistema de empleados públicos inamovibles. Quien obviamente paga las ineficiencias derivadas de la politización y de la rigidez administrativa son los ciudadanos". No està mal.


Aquest dies estic llegint les Memòries d’en Cambó. Molt recomanables per moltes raons. Justament en Cambó ens explica que l’acció de regeneració democràtica dels regidors de la Lliga a l’ajuntament de Barcelona, quan l'esclat del catalanisme polític a principis del segle passat, va anar adreçada a eradicar les pràctiques corruptes dels polítics dels partits espanyols.

El nou catalanisme que el pais necessita , la nova república de la que ahir parlava l’amic Ciurana, ha de saber liderar aquesta batalla, amb audacia i propostes concretes.

COMENÇAR DE NOU, D'EN JAUME CIURANA

Avui en Jaume Ciurana publica un llarg article al diari El Punt. De fet publica, un molt bon article. Tota una invitació a canviar la república catalana. Val molt la pena.

En Jaume és un dels caps més lúcids que té CDC. I sens dubte també dels menys aprofitats.

En Jaume, en el seu article, ens a cercar la "llibertat,igualtat i fraternitat" del segle XXI i escampar el seu ressò pel tot el país.

Doncs vinga.

SENSACIONS D'UNA SETMANA

La setmana que avui acaba ha estat molt intensa de feina. Compareixença dilluns al matí de la Secretaria d'Estat de Cooperació Internacional, xerrades al vespre a Mora d'Ebre i Gandesa aquella mateix dilluns sobre la llei de la dependència, compareixença d'en Corbacho a la Comissió de Treball el dimarts al matí, ple per la tarda del dimarts i el dimecres al matí, comissió de Cooperació Internacional dimecres al matí a última hora, debat de convalidació del Reial Decret Llei de mesures urgents en materia d'ocupació dijous al matí, xerrada a Arenys de Munt la nit del dijous, amb autònoms i pimes, divendres al Segon Congrés del Tercer Sector Social a Barcelona, i a la nit a Ripollet, xerrada sobre la llei de la dependència. El dissabte al matí vaig treure el cap a la Catosfera i a les tres a la tarda participava en la Conferència Nacional de la JNC sobre immigració.

Però, més enllà de les hores i d' anar amunt i avall, les sensacions que he tingut son d'un ambient molt dens. Malestar en l'aplicació de la llei de la dependència arreu on he anat. Són masses les expectatives i les esperances frustrades. Un pare que veu com el seu fill amb discapacitat no rep cap servei amb la llei de la dependència, o un fill que veu que el seu pare amb una malaltia degenerativa, no es pot tampoc beneficiar dels recursos de la mateixa llei, o una filla que m'explica que encara estan esperant l'ajut de la dependència per a la seva mare ja morta,...

O el malestar i la preocupació dels autònoms d'Arenys de Munt o d'aquells que es manifestaven el dijous al matí davant el Congrés, en una situació econòmica, que en paraules del Nobel Krugman, és "aterradora".

O el debats d'aquesta setmana en comissió i ple amb el Ministre Corbacho, on he trobat a faltat idees i determinació per a fer front a l'enfonsament del mercat de treball. Dijous, al Ple, varem forçar la tramitació com a llei del reial decret llei que el Govern espanyol havia aprovat el 6 de març en matèria d'ocupació. Ha de ser una oportunitat per a introduir mesures per al manteniment i la creació d'ocupació, que fins ara el Govern no ha introduit.

També és clar, també he vist motius per a l'esperança: la gent del Tercer Sector o la Catosfera, els joves de la JNC, els militants de Convergència que he vist a l'Ebre, el Maresme o al Vallés, o amb els emprenedors catalans amb els que vaig dinar i sopar el dimecres a Madrid, alguns dels petits empresaris d'Arenys...Gent amb idees, que fa coses, que aposta pel futur.

Intens, dens, però amb esperança. Sensacions d'una setmana.

SENSE AUTÒNOMS I PIMES NO HI HA FUTUR

Demà al migdia a Madrid, centenars de representants dels autònoms i dels petits empresaris es concentraran davant del Congrés dels Diputats, en protesta per la situació econòmica i denunciant alhora la ineficàcia de les mesures que fins ara ha aprovat el Govern espanyol per a fer-hi front. Si la memòria no m’erra serà la primera vegada en aquests darrers 30 anys que els autònoms es manifesten. I en tot cas, com a Diputat mai he viscut una concentració d’aquestes característiques.

Tot plegat no és cap anècdota.

Estem davant l’expressió d’un enorme malestar; de molta gent que veu com el seu negoci, la seva empresa està en perill. En una economia com la catalana, formada per un dens teixit de pimes, microempreses i autònoms estem parlant també de l’angoixa i l’atur dels milers de treballadors que depenen d’aquestes empreses. Massa sovint els legítims interessos d'aquest principal sector de la nostra economia ha estat ignorat pels governs de Madrid.

La veu dels autònoms demà ressonarà davant el Congrés . No en serem insensibles des de CiU. Demà estarem al costat dels autònoms i les seves reivindicacions. Com sempre.

REPRESSIÓ AL TIBET

L’amic Jaume Ciurana ens parla en el seu bloc de la repressió xinesa d’aquestes darreres setmanes al Tibet.

En Jaume hi penja una cançó irlandesa, carregada de sentiment,en record al Tibet i la seva gent.

Per la meva part, intento penjar el vídeo del que parla en Jaume. I té raó, és aterrador.

Sembla que aquests dies youtube ha quedat bloquejat a la Xina. No es volia que aquests vídeos fossin visionats.

DAVANT LA CRISI

En Pau Hortal ens envia la seva newsletter habitual amb un fantàstic vídeo. I ens cita també a la Clinton amb allò de " mai no desaprofitis una crisi". Actituds per a front a la crisi. No està mal.

MARXAR DE KOSOVO

La decisió de la Carme Chacón de retirar els 620 soldats desplegats a Kosovo té molt d'esperpèntic. En les maneres i en la justificació. En les maneres, perquè com ha recordat l'administració Obama el compromís dels Aliats al 1999 fou el d'entrar junts i sortir junts. Pacta sunt servanda, que deien els clàssics. Poc de fiar serà el Govern Zapatero davant els ulls de la nova administració nord americana i el conjunt dels socis de l'Aliança Atlàntica. I en la justificació,perquè des de febrer de 2008 Kosovo és un Estat independent i Espanya és, juntament amb Romania, Grècia i Eslovàquia un dels poquíssims Estats de la Unió que no ha reconegut la independència del país balcànic. Tot els grans d'Europa ( França, Alemanya, Regne Unit) ho varen fer de manera immediata. Espanya hauria de ser deixar de ser aquesta excepció castissa.

Però , a més tot plegat té conseqüències per a la lenta normalització i estabilització de la zona. L'OTAN continua desenvolupant noves missions , juntament amb la UE, que han de servir per a consolidar un nou Estat democràtic en aquell espai tan complexe d'Europa. La retirada espanyola afebleix aquest procés.

Poc de fiar i sense valorar les conseqüències dels seus actes. Tot plegat ens sona,no?

DIA MUNDIAL DEL SINDROME DE DOWN

ENTRE EL FINANÇAMENT I RODALIES

Veure'm com acaba la discussió sobre el nou finançament per a Catalunya. D'entrada, ahir el Conseller Saura va difondre d'una manera molt barroera les xifres que el Govern espanyol sembla que ha proposat al Govern, per evitar respondre a les crítiques a la manera que els Mossos havien dissolt la manifestació dels estudiants. Una altra manera de fer política és imprescindible, deien quan eren a l'oposició.

Aquest matí amb en Josep Rull hem estat, amb diversos regidors de CiU del Garraf, analitzant el Pla de Rodalies que va aprovar el Ministerio de Fomento fa uns dies. És cert que el Pla té millores interessants, però per als veïns de la meva comarca té més de presa de pel que de millores substancials. La quadruplicació de vies en els accessos al sud de Barcelona no estan contemplades, amb la qual cosa no guanyem en velocitat i el projecte de línia orbital ferroviària es queda sense dates.

Però, si a més fem una ullada al Pla de Rodalies de Madrid, tot plegat dona per a preguntar de que va servir que Catalunya fes a Zapatero President del Govern espanyol.

BOMBES DE DISPERSIO

Ha passat absolutament desapercebut i cap de nosaltres ha fet us de la paraula. I ha estat una pena, però el Ple del Congrés ha ratificat el Tractat que prohibeix les bombes de dispersió.

La gent del Moviment per la Pau, la Fundació per la Pau, Justícia i Pau i Greenpeace poden estar satisfets. Han fet bona feina i s'ha fet prou ràpid.

Llegeixo, en el comunicat que avui han fet públic aquestes organitzacions, que el President Obama"va signar una llei que prohibeix exportar la immensa majoria de les bombes de dispersió que es fabriquen en aquell país. Només es podran exportar les que tinguin una taxa d'error inferior a l'1%, és a dir, que menys d'un 1% de les seves submunicions quedin sense esclatar en els territoris on s'usin. A més, es demana als governs receptors que no les utilitzin en zones on hi hagi població civil".

Doncs sí, sembla que hi ha coses que podem canviar. A Europa i als Estats Units.

PLA DE RESCAT PER ALS AUTÒNOMS

Dins una estona tots els Grups Parlamentaris votarem una esmena conjunta a la moció que CiU ha presentat instant al Govern espanyol a promoure un Pla de Rescat per als Autònoms.

El malestar entre autònoms i petits empresaris és enorme. Els problemes de liquiditat, de manca d’accés al crèdit, de morositat llastren avui l’activitat econòmica. Cada dia a Catalunya uns 160 autònoms es donen baixa. La gent que té empenta, que té idees i vol arriscar no troba un entorn que facilitin la seva activitat. I els autònoms que pleguen es troben sense xarxa de protecció social.

La moció que avui aprovarem intenta donar resposta a aquestes inquietuds i problemes. Hem treballat per a fer possible un consens amb tots els Grups del Congrés. Però el contingut d’aquesta moció no esgota les nostres ambicions en aquest àmbit. Hi continuarem treballant. També per a fer possible que els compromisos d'avui siguin realitats ben aviat.

“El Congreso de los Diputados insta al Gobierno a:

Impulsar un Plan de Rescate para los Trabajadores Autónomos, que se traduzca en la adopción de medidas concretas y dotadas presupuestariamente en una triple dirección: mantener la actividad de los trabajadores autónomos, apoyar la creación de nuevo empleo por parte de los autónomos, y mejorar la protección de aquellos trabajadores autónomos que no van a poder seguir en su propia actividad. El Plan contendrá, entre otras medidas, las siguientes:

Modificar, simplificar y ampliar el acceso de los autónomos a las líneas de financiación del ICO con el objeto de facilitar la financiación incrementando el aval del ICO del 50 al 60 por ciento.

Trabajar para articular medidas que faciliten el aplazamiento del pago de impuestos y cotizaciones sociales a los trabajadores autónomos.

Apoyar y divulgar el Convenio recientemente promovido por la DGPYME, que cuenta con una línea de avales de 500 millones de euros, a través del sistema de garantías ofrecido por las Sociedades de Garantía Recíproca, rubricado por ATA, UPTA y CEAT.

Crear un programa de ayudas y de financiación para el comercio minorista, familiar y de proximidad, para el mantenimiento y mejora de sus negocios, con la participación de los Ministerio implicados.

Plantear, en el marco del Pacto de Toledo, durante este año, la conveniencia de introducir bonificaciones a la contratación de los trabajadores que sustituyan a un autónomo o a otro trabajador declarado en situación de incapacidad temporal.

Impulsar el acceso a los recursos para la formación continua de los trabajadores autónomos, en los términos que se pacten con las asociaciones representativas del trabajo autónomo.

Impulsar la aplicación de las bonificaciones previstas en la Ley 47/2006, de 29 de diciembre, para la mejora del crecimiento y del empleo, a las contrataciones que realicen los trabajadores autónomos, así como la creación de una bonificación del 50 por ciento de las cuotas sociales durante 24 meses para el primer asalariado con contrato indefinido del autónomo.

Estudiar y analizar la incentivación a la suplencia y continuidad del empleo con ayudas a los autónomos mayores de 60 años.

Incrementar el porcentaje de la prestación por desempleo susceptible de capitalización hasta el 80 por ciento para hombres jóvenes hasta 30 años y mujeres jóvenes hasta 35.

Ampliar los beneficios de las “subvenciones durante el proceso de búsqueda de empleo”, reguladas en el artículo 9 del Real Decreto-Ley 2/2008, de 21 de abril, de medidas de impulso a la actividad económica, a aquellos trabajadores autónomos que cesen en su actividad por causas objetivas y no dispongan de otra fuente de ingresos, así como cualquier otra prestación de carácter no contributivo.

Remitir al Congreso de los Diputados, en este período de sesiones, un Proyecto de Ley reguladora de la prestación por cese de actividad para los trabajadores autónomos, en cumplimiento de la disposición adicional cuarta del Estatuto del Trabajo Autónomo.

Velar por la aplicación de lo previsto en el artículo 10 del Estatuto del Trabajo Autónomo en materia de garantías económicas

Impulsar la posibilidad de jubilación anticipada por trabajos tóxicos, penosos y peligrosos, mediante el desarrollo reglamentario de la disposición adicional segunda de la Ley 40/2007, de 4 de diciembre, de medidas en materia de Seguridad Social. Concluir los estudios necesarios para abordar la jubilación parcial a partir de los 60 años.

Dar las instrucciones oportunas a la Agencia Tributaria con objeto de facilitar el aplazamiento y fraccionamiento de las cuotas de IVA a ingresar por los autónomos”

Establecer mecanismos para reducir la morosidad de las Administraciones Públicas y organismos oficiales, en paralelo a la necesaria mejora de la suficiencia financiera de dichas Administraciones y, en particular, de la Corporaciones Locales.

Desarrollar el Estatuto del Trabajo Autónomo en su integridad.”


Martes, 17 de marzo de 2009

TRIAS FARGAS

Dins uns dies es presentarà a Barcelona "Els laberints de la llibertat. Vida de Ramon Trias Fargas", d'en Jordi Amat. L'haurem de llegir.

Vaig conèixer molt poc en Trias Fargas, però en tinc alguns records. Del primer míting que vaig assistir a Barcelona el 1977, a les primeres eleccions a Corts espanyoles, a la Monumental només en recorda el seu discurs. O les paraules que ens va dir el dia del seu comiat al Congrés de CDC, com a President del partit. O el dia de la seva mort, a l'any 1989, mentre participava en un acte electoral.

Uns anys després. a la JNC varem decidir atorgar el premi Ramon Trias Fargas. Potser fou el primer acte de reconeixement del món de Convergència a la figura d'en Trias Fargas, abans de la creació de la Fundació que duu el seu nom.

Trias Fargas no era un home fàcil, ni tampoc convencional. Segurament no prou valorat per la gent de CDC, en el seu temps. Coses que passen.

Estic convençut que aquesta biografia de n'Amat ens inspirarà en els temps que ens toca viure. Molt ens convé el seu esperit.

SOBRE PARADISOS FISCALS

Llegim que a la cimera del G-20 es tornarà a posar damunt la taula la qüestió del paradisos fiscals. No és un tema nou, però sembla que es va assumint la idea que eradicar l'opacitat i la impunitat fiscal d'aquests Estats forma part de la solució a alguns problemes que tenim plantejats.

El finançament del terrorisme, la corrupció dels dirigents dels països empobrits, la globalització dels grups mafiosos...té a veure amb l'existència d'aquests territoris, que s'han especilitzat en oferir "acolliment" a l'evasió fiscal.

L'OCDE fa temps que hi treballa mitjançant el GAFI, que és un organisme intergovernamental orientat a la lluita contra el blanqueig de diner i el finançament del terrorisme. L'OCDE afirma que un 13 % del PIB mundial està paradisos fiscals.

I existeixen, a nivell global, iniciatives de la societat civil com la Tax Justice Network, de denuncia i crítica, o la gent de Justicia i Pau.

Els amics d'Andorra s'estan espavilant. Ja tocava. A veure que en surt de la reunió de Londres. Sembla que Obama i Merkel tenen ganes de ser contundents.

NO ENS RELAXEM EN LA LLUITA CONTRA EL VIH/SIDA

A voltes ens pot semblar que l’epidèmia del VIH està controlada. Sí, però no tant. A nivell d’Estat espanyol es calcula que es produeixen, cada any, entre 2500 i 3500 noves infeccions i unes 1600 persones moren, cada any, amb el VIH com a causa principal. El relaxament en les conductes de risc, la concentració de l’epidèmia en determinats col·lectius, l’arribada de la immigració, l’encariment del tractaments mèdics, les implicacions de la major supervivència de les persones amb VIH, el risc d’estigma i discriminació…tot plegat ens ha de portar a no relaxar-nos.

El Govern espanyol sembla que no ho tingui tan clar. Des ja fa uns quants pressupostos, les partides destinades a transferir recursos a les Comunitats Autònomes i a les ONGs que treballen en la prevenció i el suport a les persones afectades estan congelades. Tot plegat no arriba als 10 milions d’euros, des de uns quants anys. S’ha arribat a parlar, fins i tot, d’una retallada d’aquests recursos durant aquest any 2009.

Rebaixar l’atenció en prevenció, i més enllà dels aspectes humans i ètics que comporta, implica augmentar les despeses en tractament sanitari i farmacèutic més tard.

Tot plegat, va dur que ahir a la Comissió de Sanitat del Congrés des de CiU plantegéssim una iniciativa per a comprometre al Govern espanyol a augmentar els recursos en aquesta política.

Finalment, es va aprovar aquest text, que va tenir el suport de tots els Grups Parlamentaris.

El Congreso de los Diputados insta al Gobierno:

A reforzar de forma coordinada con las Comunidades Autónomas y las ONGs los programas de prevención y control del SIDA destinados a los colectivos más vulnerables, así como a incrementar, en función de las disponibilidades presupuestarias, los recursos destinados a la lucha contra el VIH/SIDA, especialmente en lo relativo a los fondos destinados a las Comunidades Autónomas y ONGs.


És només, clar, un primer pas.

ACORD SOBRE EL 0,7

Ahir varem aprovar un bon acord al Ple del Congrés al voltant del model d’assignació tributària del 0,7 de l’IRPF per a finalitats socials. S’ordena al Govern espanyol a crear un model fruit de l’acord amb el Governs autonòmics, les entitats del Tercer Sector i els grups politics. I alhora es sentencia la rectificació del Govern espanyol en el seu intent d’impedir que les organitzacions d’àmbit estat no poguessin participar d’aquest programa de subvencions.

L’acord ,que fou materialitzat amb una esmena conjunta del Grup Socialista, ERC I CiU, va ser aprovat amb els vots en contra del PP. Els diputats catalans hem fet un esforç important, més enllà del partidisme per assolir aquesta fita. Tan de bo ho poguéssim fer més vegades.

Tampoc , però, hem de llençar les campanes al vol. De moment aquest any, hem salvat a moltes entitats, però la territorialització continua pendent, les entitats ambientals no poden quedar excloses d'aquest procés i cal donar més llibertat als ciutadans alhora de decidir quines entitats han de rebre els seves aportacions; els sectors immobilistes continuen sent poderosos, però. Molts no volen que canviem res. Doncs a continuar treballant.

TEXT DE L'ESMENA

El Congreso de los Diputados, teniendo en cuenta las distintas iniciativas parlamentarias aprobadas en la Cámara –y, concretamente, la Moción 173/000019, de 17 de septiembre de 2008, por la que se instaba al Gobierno a fijar criterios que permitan un proceso gradual de distribución territorial entre las CCAA de la asignación tributaria del 0,7% del IRPF destinado a fines sociales y la participación de los gobiernos autonómicos en la gestión de la misma-, los requerimientos de las CCAA al Gobierno, los acuerdos del Consejo de Ministros en esta materia, así como las demandas del tejido asociativo estatal y autonomico a los gobiernos estatal y autonómicos, insta al Gobierno a:

1. Crear, a partir del diálogo y el acuerdo con las CCAA, las fuerzas políticas y el tejido asociativo, un nuevo modelo de ayudas para el desarrollo de programas sociales con cargo a la asignación tributaria del 0,7 por ciento del IRPF, con los objetivos de:

a) Adecuarlo al marco constitucional y al nuevo marco estatutario, incorporando la dimensión autonómica plena y preservando la dimension estatal para sus respectivos ámbitos territoriales.

b) Que las ayudas sociales tengan como prioridad la mejor y mayor protección y cobertura a las personas que se encuentran en una situación más desfavorecida.

C) Fortalecer las estructuras y redes asociativas de ONGs a nivel autonómico y estatal

D) Incrementar progresivamente los recursos totales destinados a estas ayudas.


2. Introducir en la convocatoria del año 2009 una mayor participación de las CCAA en el proceso, con el objeto de facilitar ese escenario futuro, y en concreto:

a) Incluir a entidades de ámbito local y autonómico, de acuerdo con el principio de proximidad en la acción social;

b)Atender criterios de población desfavorecida, índice de pobreza o tasa de inmigración;

C) Otorgar a la Conferencia Sectorial de Asuntos Sociales la determinación con carácter obligatorio de los programas que sean subvencionables;

D) Atribuir carácter determinante a los informes elaborados por las CCAA sobre la admisibilidad de proyectos que presenten las entidades de su ámbito territorial respectivo.

TIBET, 50 ANYS D'OCUPACIO

8 DE MARÇ: MALALAI JOYA

INCONSISTÈNCIA SOCIALISTA

Tot sembla orientat a fer a Patxi López nou Lendakari. Només si el PP poses condicions inassumibles per al PSOE, el PNV continuarà governant el País Basc.

L'argumentari socialista és trampós i cínic. Minimitza la diferència de vots i escons amb el PNV, obvia les diferencies amb el PP ( tenen o no un model de societat diferent, uns i altres?), dissimulen l'enfrontament directe que mantenen a la política espanyola i s'obliden de les bones paraules sobre Espanya plural i l'entesa amb els nacionalismes democràtics. Vist des de Catalunya tot plegat no ens ha sorprès res.

En clau, estrictament basca crec que l'alternança política serà un desastre. Quin programa i amb quina majoria pretenen governar els socialistes durant els propers quatre anys? Com volen superar l'abisme entre espanyolistes i els nacionalistes democràtics, que semblava un argument del PSOE al País Basc i una acusació a Ibarretxe? Com superar el dèficit democràtic que representen els vots sense diputats de Batasuna? Com acabar amb el malson d'ETA, els seus assassinats i els seu xantatge?

Massa inconsistència i mirada de curta volada en el Partit Socialista. Tot es complicarà més a Euskadi en el proper any.

DARFUR

ZAPATERO,MEDVEDEV I ELS DRETS HUMANS

Ahir Zapatero i Medvedev van signar un acord en matèria energètica amb l'objectiu de donar més seguretat a l'abastament d'energia que provingui de Rússia. D'entrada res a dir.

Ara bé, quan hom pensa amb Murat Gasàiev,el ciutadà txetxè que l'Estat espanyol va extraditar a Rússia a finals de 2008, assumeixes que els negocis són els negocis; i els drets humans poden esperar. Realisme li diuen.

A nivell internacional Amnistia Internacional i Human Rigth Watch van demanar al Govern espanyol que no extradís d'aquesta persona, acusada de terrorista per les autoritats russes. Les dues entitats van denunciar les tortures que havia rebut amb anterioritat, la incertesa de les acusacions, el risc que tornes a ser torturat i la possibilitat que no tingués un judici just. A Catalunya, la Lliga pels Drets dels Pobles n'està fent un seguiment del cas. I des de CiU, ja fa uns dies varem entrar una pregunta per escrit al govern espanyol.

L'ètica a la política exterior continua sent una qüestió pendent.

CABRERA RECTIFICA EN EL 0,7

Avui Cabrera ha rectificat i ha anunciat que les ongs que no són d'àmbit estatal, enguany podran continuar rebent subvencions del 0,7 de l'IRPF. S'ha imposat, doncs, el sentit comú i una maniobra tan potinera ha estat aturada. Ens n'hem de felicitar. Tots plegats hi hem contribuït.

Però els problemes de fons continuen pendents: la territorialització d'aquests recursos, la vinculació entre l'esforç solidari dels contribuents catalans i el retorn amb programes socials que es desenvolupen a Catalunya, atorgar una major llibertat dels ciutadans per a decidir quines són les entitats que han de rebre aquests recursos, el reforçament del Tercer Sector en general, tant el social com l'ambiental. Tenim feina.

MAL CAP DE SETMANA

Mal cap de setmana per als nacionalistes bascos i gallecs. Els resultats han estat francament dolents per al BNG i manifestament insuficients per al PNV. Suposo que uns i altres miraran de veure quina responsabilitat en tenen en tot plegat. No s'hi val buscar culpables en casa d'altri.

En tot cas, el PNV, amb 29 anys al capdavant del govern de la Comunitat Autònoma Basca, com els hi agrada de dir, ha tingut una enorme capacitat de resistència. Ha guanyat clarament les eleccions. Els socis de govern s'han enfonsat i EA ha pagat molt car la seva decisió de trencar la unitat nacionalista. Aquí s'ha perdut la majoria, clar.

Des del punt de vista basc, estic convençut que la millor solució seria un govern PNV-PSE. Un govern estable i fort que encarés la solució al conflicte i planteges un salt endavant en l'autogovern.Tinc la sensació, però, que hi ha moltes ganes de treure als nacionalistes del govern. Hi pesen moltes coses; els anys de poder és clar, però també la convicció de molts sectors de l'espanyolisme que el PNV és l'enemic a batre.

Des de Catalunya, la única bona noticia és que tot plegat li posa les coses més difícils al Govern espanyol, si pretén continuar governant passant del compliment de l'Estatut. Veure'm que passa, però la legislatura espanyola comença ara. I és que a Zapatero la inoperància davant la crisi li comença a passar factura.