CHILDREN OF THE REVOLUTION

Children of the revolution from redall on Vimeo.

OBAMA 100 DIES

Durant aquests primers 100 dies Obama no ha decebut. Almenys això diuen les enquestes. Vist d’Europa, la intensitat dels canvis posats en marxa per la nova administració americana impressionen. Són molts els fronts oberts. El canvi s’ha produït.

L’Antoni Gutiérrez Rubí ha tingut l’encert de publicar en el seu bloc 50 pistes amb 50 links per entendre aquests 100 primers. Feu-li una ullada, val la pena

FONS D'IMMIGRACIO: EL GOVERN ESPANYOL RECTIFICA

Aquest matí, a la Comissió de Treball i Immigració del Congrés, hem aprovat, a instància nostra i també del PP, una proposició no de llei que insta al Govern a” que, el més aviat possible, defineixi i desenvolupi el canvi pressupostari necessari per a reposar en la seva quantitat inicial els recursos destinats al Fons per a l'Acollida, la Integració i el Reforç Educatiu i valori la possibilitat de reforçar, tant les polítiques dirigides a l'acollida en integració de les persones immigrades, com la col·laboració amb les entitats locals en les accions a favor d’immigrants; dintre del respecte a les competències de les Comunitats Autònomes”.

Fem una mica de memòria. Com a conseqüència de la reducció en 1500 milions d’euros de les despeses de l’Estat, el Ministeri d’en Corbacho va decidir retallar en 59 milions d’euros el pressupost dels Fons d’immigració. Es tracta d’uns recursos que es destinen a politiques d’acollida i integració, reforç educatiu i atenció a menors estrangers no acompanyats procedents de Canàries i es distribueixen entre les diferents CCAA, amb especial incidència en aquelles amb una major població d’origen estranger .Després de la retallada el Govern espanyol tenia transferir a Catalunya uns 30 milions d’euros, dels 141 milions que va repartir.

La decisió de Corbacho fou sorprenent i miop. Els temps que corren exigeixen mantenir aquests programes. També garantir que els diners es gasten bé, clar, però estem parlant de treballar per la cohesió i la convivència.

El grup socialista ha rectificat. De fet, ja fa uns dies, i en una sessió de control a pregunta d’en Joan Tardà, el Ministre Corbacho va anunciar la seva voluntat de garantir els 200 milions inicialment pressupostats.

Doncs benvinguda aquesta rectificació. I que sigui aviat la seva concreció.

REACTIVAR EL MERCAT DE TREBALL

Les darreres dades de l'EPA són un desastre. Es superen els 4 milions d'aturats; la taxa d'atur dels menors de 25 anys és el 35,7%, la taxa d'atur de llarga durada augmenta un 91% en un any, s'ha duplicat el nombre de llars on tots els seus membres estan aturats, arribant al milió de famílies, el més afectats per l'atur són gent amb educació inferior o igual a la primària,...

Mentre el Govern espanyol parla de garantir la protecció social dels aturats, però la immensa majoria dels que perden la feina són treballadors amb contractes temporals o autònoms. Entre finals de l'any passat i aquest abril el nombre de contractes temporals ha disminuït en 500.000 i els autònoms que s'han donat de baixa en aquest mateix període gairebé arriben als 300.000.

El Diàleg Social no funciona. I la veritat, no crec que funcioni. Temps al temps. Com més tardi el Govern espanyol en actuar, pitjor serà la situació.

En tot cas, és bo de llegir el text que 96 economistes d'ampli espectre ideològic feien públic aquesta setmana. Amb el títol de "Proposta per a la reactivació laboral" proposen mesures per a acabar amb la dualitat del mercat de treball, millorar la protecció dels aturats, modernitzar la negociació col·lectiva i augmentar l'eficacia de les polítiques actives. Tot un programa d'actuació. Just el que no té el Govern espanyol en l'àmbit laboral.

ROSA D'ABRIL

SANT JORDI

Aquest Sant Jordi no puc estar a Catalunya. Al matí tenim Ple i a la tarda haig de ser a Sevilla. Coses de la feina.

Que passeu un bona Diada.

Q3 A MARTORELL

Me n’he alegrat quan uns periodistes m’ho han comentat aquesta tarda. La Corporació Volkswagen ha decidit que l’Audi Q3 és fabricarà a Martorell. Sembla que demà es farà públic de manera oficial. Els esforços de molts s’han vist reconeguts, però em sembla que hem de fer un especial reconeixement als treballadors de SEAT, que han acceptat sacrificis per a fer possible aquesta decisió. La UGT, i el seu líder a SEAT, en Matias Carnero se la van jugar defensant la congelació salarial i ha valgut la pena.

Sovint hi ha qui tendeix a desqualificar els sindicats de manera molt tonta. Coses que passen quan no és té idea del que es parla. L’economia capitalista, però, necessita de sindicats forts, i sindicats forts que sàpiguen pensar amb sentit de país. A la SEAT ha estat així.

Però també es necessita política. I és que en la decisió dels alemanys també hi ha jugat molt la política de deduccions fiscals en l’Impost de Societats per a les inversions empresarials en I+D que conté la legislació vigent. El Govern Zapatero va pretendre fer desaparèixer aquestes deduccions. Fou el treball de CiU que ho va impedir. A SEAT ho saben.

Si, és una bona noticia per als treballadors de SEAT i per a tot el sector de l’automoció a Catalunya.

PERE REGULL, ALCALDE DE VILAFRANCA

CONVERGÈNCIA:AIXECAR CATALUNYA

CDC ha estat un invent magnific. Avui a Gurb ho hem tornat a demostrar. S'ha dit en els parlaments de tots els oradors que hi han intervingut: som alguna cosa més que la suma de Pujol i el poder de la Generalitat, que era allò al que ens volien reduir els nostres adversaris. Sis anys a l'oposició i encara hi som; i no només hi som, sinó que representem l'alternativa a l'actual estat de les coses

En aquest any que encara falta per a les properes eleccions al Parlament, hem de fer un pas més: recuperar per a Catalunya la capacitat de creure que el futur depèn de nosaltres mateixos. Que som la gent de Catalunya qui podem decidir allò que volem ser. Que el nostre futur, depèn de les opcions que prenguem. I que les opcions estan obertes, que podem ser allò que vulguem ser.

PENSIONS I REFORMES

La veritat és que la polèmica que han provocat les paraules del Governador del Banc d'Espanya, Miguel Ángel Fernández Ordóñez, no té massa sentit. El discurs del Governador és pura ortodòxia, respecte allò que diuen sobre el sistema públic de pensions tant la Comissió Europea, com l'OCDE i el FMI: sense reformes el sistema no és sostenible. De fet, el Pacte de Toledo, i les reformes que s'han fet des de mitjans dels any 90 invocant als principis d'aquesta Pacte, han tingut com a missió garantir la sostenbilitat del sistema davant els reptes demogràfics derivats de l'envelliment de la societat. L'èxit del Pacte de Toledo fins ara ha estat notable. I si Fernández Ordóñez apel.la a promoure noves reformes, doncs sí té raó. De fet, en la seva polèmica intervenció en va apuntar algunes. Val la pena llegir el discurs sencer.Necessitarem més reformes per a garantir un bon sistema públic.

Tota una altra cosa és si la crisi econòmica en marxa i l'enfonsament de l'ocupació faran entrar en crisi el superàvit de la Seguretat Social que el Govern espanyol contempla per aquest 2009. De moment, el Govern Zapatero ha reduït l'expectativa d'aquest superàvit al 0.3 del PIB. Veure'm qui té raó. I és que, a banda de la demografia, un sistema de repartiment com el sistema espanyol de pensions és extremadament sensible a l'evolució de la població ocupada, tant per a bé com per a mal.I és raonable pensar que aquest 2009 es patirà.

PENSIONS DE VIDUÏTAT

Sabem que no serà senzill; la crisi econòmica no hi ajudi, però si hi ha voluntat política aquesta pot ser la legislatura de la reforma integral de la pensió de viduïtat.

A la ponència legislativa de la Proposició de Llei de millora de les pensions de viduïtat de CiU, que està constituïda a la Comissió de Treball del Congrés dels Diputats, ahir varem començar a treballar en aquesta direcció. Avui en Jaume Aroca, a La Vanguardia, en parla.

Des de CiU el compromís hi és.

POBRESA, PROBLEMA POLÍTIC?

Les xifres del VI Informe Foessa, sobre l'exclusió social a Espanya, són prèvies a la crisi. I, en tot cas, són esferiodores. I tampoc són cap novetat. Mes o menys estables des de ja fa uns quants anys. 8,5 milions de persones que viuen sota el llindar de la pobresa,800.000 llars en situació d'exclusió severa,...No és la pobresa un problema polític. Si ho fos, aquestes xifres en aquests 15 anys de creixement econòmic continuat haguessin hagut de disminuir significativament i no han canviat massa. Amb governs del PP i amb governs del PSOE. I es clar que nosaltres també hi tenim la nostra responsabilitat.

La pobresa no ha estat un problema polític.

Ara, amb la crisi, la pobresa és també nova: gent que s'adreça als serveis de Caritas per primera vegada, gent que torni després de processos d'inserció sociolaboral, moltes demandes vinculades a l'habitatge i a l'alimentació, increment dels casos que es deriven des dels ajuntament cap a les entitats socials, un cop els serveis municipals esgoten les seves partides pressupostàries,...

Serà la pobresa un problema polític?

NACIONALISME COSMOPOLITA

En Francesc-Marc Álvaro és, sens dubte, un dels articulistes més brillants que avui té el país. Per forma i per contingut. Molt lluny de tanta populisme, nostrat i alie, que ens envolta.

Avui mateix té l'encert de relacionar el darrer film de Clint Eastwood, Gran Torino", amb la darrera publicació a l'espanyol de la també vilanovina, i Catedràtica de Ciència Política a Queen Mary, a Londres, la Montserrat Guibernau, "La identidad de las naciones". I és que la identitat, i els conflictes polítics al voltant de la identitat continuen cavalquen en el centre de totes les societats avançades. A Catalunya i als Estats Units. Arreu les preguntes de fons són prou coincidents, en un context de malestar social que no és exclusiu de Catalunya.Montserrat Guibernau, amb la claredat que la caracteritza, ha sabut fer una completa fotografia de l'estat de la questió, amb rigor i solvència.

Guibernau adverteix dels riscos del populisme. I articula la idea del "nacionalisme cosmopolita". Fa anys que havia expressat aquesta idea. Sempre m'ha agradat. Un bona vacuna contra el populisme sempre és necessària. També a Catalunya.

RIVIERA I SARATOGA

Llegeixo amb un cert astorament, a l'Avui que "Ningú s'atreveix a dir-ho en veu alta, però el tancament del Saratoga i del Riviera farà molt mal en un negoci -el de la restauració i l'hostaleria- que és dels més afectats per la crisi econòmica".

Resulta que es posa en evidència que darrera d'un suposats negocis legals s'hi amaga el tràfec d'éssers humans, la corrupció d'uns quants directius o ex directius de la Policia espanyola, la implicació d'algun funcionari de l'ajuntament de Barcelona i la participació d'una màfia d'advocats en tot plegat, i va hi ha qui diu que això afectarà negativament a determinats negocis. A l'espera que els jutges decideixen, tot plegat ho trobo execrable.

Se que no és problema senzill d'abordar, però aquesta intervenció de la policia i la justícia contra alguns dels bordells més populars del Baix Llobregat, m'ha reafirmat en la idea que les polítiques s'han d'orientar cap a l'eradicació de la prostitució. No hi ha uns honrats empresaris que tinguin la idea d'arriscar els seus diners en un negoci basat de compra i venda de sexe. Hi ha uns paios lamentables que es lucren amb la feblesa i la misèria de moltes dones. Amb la complicitat de tots els que en fruïxen. Amb les excepcions que es vulgui, i que no demanen ni necessiten cap regulació.

DIA INTERNACIONAL DEL POBLE GITANO

Avui 8 d'abril es celebra el Dia Internacional del Poble Gitano.

CRISI I MODEL D'ESTAT

Zapatero ja he fet la seva crisi de govern.Accidentada, amb la filtració de diumenge al vespre pels mitjans del Grup Prisa. Inevitable des de fa molts mesos.Pràcticament des de la tornada de les vacances d'estiu, quan la crisi va evidenciar que l'equip econòmic estava ja "envellit". Amb el fracàs clar d'alguns invents: creació d'un ministeri amb educació, política social i esports, que ara desapareix, vinculació entre innovació i universitats, que tornen a estar separades; amb ministres sense perfil polític. I altres de molt cremats.

Un Govern que continua mantenint Ministeris pràcticament sense contingut que justifiqui la seva existència., com Igualtat, Vivenda i Cultura.

I és clar, amb algunes apostes noves, però incertes del tot:Salgado a Economia, Trini Jiménez, a Sanitat i Afers Socials,...veurem.

Ara bé, la carrega de política de més fons és la irrupció de Chaves i la seva nova vicepresidència.

Més enllà de l'Estatut, i el seu nul desplegament i el seus reiterats incompliments, la qüestió del model d'Estat reapareix. Fa temps que molts sectors diversos, públics i privats de Madrid, de dretes i esquerres,venen deslegitimant l'Estat Autonòmic; la crisi ha fet aparèixer un nou argument: l'ineficacia del model per articular una resposta potent a la crisi econòmica.

Doncs mira, podria estar-hi d'acord. "El cafè per a tots" ja no dona més de si.I és ineficaç i ineficient, però la qüestió de fons que ve plantejant Catalunya des de la segona meitat del XIX continua oberta. Amb aquell empat permanent, del que parlava Gaziel. Potser creuen que ara podran desempatar.O no, és clar. Depèn de la intel.ligència col.lectiva del país.De tots nosaltres

Venen temps difícils, però apassionants.

G20

La cimera del G20, a Londres, fa uns dies, està mereixent moltes lectures. M'apunto a la idea d'aquells que creuen que aquesta vegada s'han assumit compromisos concrets i que un nou discurs a escala global s'està imposant. Més responsabilitat, millor regulació, més transparència, són "mantres" que es van consolidant. S'assumeix que fins ara ha falta responsabilitat, individual i col.lectiva, pública i privada; que la regulació ha estat escassa i dolenta; que l'opacitat i el secretisme no serveixen per a governar.

Caldrà veure com en els propers mesos es van implementant els compromisos assumits a Londres. En matèria de paradisos fiscals, en el Consell d'Estabilitat Financera, en el nou paper del FMI, en matèria de comerç en l'avanç cap una economia més verda,...i el no perdre de vista com la crisi afecta als països més empobrits.

Hi ha veus crítiques respecte aquest G20; per l'esquerra i per la dreta. Amb raons que et fan rumiar, però avui tots sabem que l'esforç per a coordinar una resposta global a aquesta crisi global és imprescindible. A Londres s'ha marcat un camí.

EL TRUCO DEL MANCO

Ahir a la nit la Fundació Èxit va organitzar als cinemes Casablanca del carrer Girona de Barcelona un cine fòrum amb El Truco del Manco.

Em sembla que la sessió va anar molt bé; per la pel.lícula, que és excel.lent, per l'assistència del públic, que va omplir el local, i pel debat que es va obrir. Algunes intervencions del públic, especialment d' algunes joves, van ser especialment fresques i punyents. Felicitats, doncs al Nacho, i a tot l'èquip de la Fundació.

L'Ivan Morales, un dels guionistes del film, va tenir l'encert de recordar, durant el debat, que El Truco del Manco té molt a veure amb l'amistat entre col.legues com a concreció de la darrera xarxa de protecció social per a molta gent. Deu tenir raó.

Aquest matí pensant-hi, he recordat que en Joaquim Ferrer, que fou Conseller de Cultura i Senador i representant del millor centreesquerra de CDC, li agrada explicar que avui a l'Estat del Benestar, a l'aspiració de la igualtat, i a l'aspiració de llibertat, els hi manca l'aspiració a la fraternitat.Té raó.

Qui parla i pràctica la fraternitat avui? En Cuajo, bastant.

RESPONSABILITAT SOCIAL I CRISI

En el club de gent interessada en el moviment a favor de la Responsabilitat Social de les Empreses (RSE) fa temps ja que s’ha obert el debat sobre com la crisi afectarà a les polítiques que les empreses havien anat desenvolupant en aquests àmbits durant els darrers anys. S’han anat publicant, sobretot a la xarxa, uns quants articles. I alhora també s'està com els governs revisaran els seus enfocaments en la mateixa matèria, en un moment que diversos governs estan emprenent iniciatives noves,tant a Europa com als Estats Units.

Doncs ara justament en Josep Maria Lozano, el professor d’ESADE que ha sabut aproximar-se d’una manera més que seriosa a la RSE, publica en el seu bloc un lúcid article sobre la qüestió, que situa allà el debat on es realment rellevant. La RSE té interès , afirma com “a discurs que expressa una voluntat d'excel·lència i innovació empresarial vàlida per a empreses compromeses activament amb ella, i que tindrà sentit només per a un percentatge relativament reduït d'empreses, l’RSE de les quals s'ha de poder diferenciar clarament de la que només respon al compliment dels nous requeriments que es puguin crear.”

Toca donar el seu sentit a les paraules. La resta és xerrameca.