VIOLÈNCIA CONTRA LES DONES

Escoltem a la ràdio, anant cap a casa, un nou acte de violència contra una dona: un home assassina la seva parella a Malgrat de Mar.

Insistir en la denúncia, en la prevenció i en l'acompanyament. I no ser-ne indiferents.

ANAR A VOTAR

CATALAN SOFT POWER

Probablement, el Barça és el millor "soft power" que té la catalanitat. Cap endins i cap enfora. Aquestes hores ho estem tornant a viure.

Cap endins ha facilitat, de manera suau i tova, la incorporació a la catalanitat dels nous ciutadans del país. Ara ho torna a fer.Més quan guanya, juga bé i té en Guardiola al capdavant. L'Anna Cabré, a l'entrevista de la que parlava en l'entrada d'ahir, afirma que el Barça és un marcador suau de la identitat catalana. És cert. Indiscutiblement el Barça és viscut com un equip català; ser-ne partidari a Catalunya és una manera ben senzilla de sentir-se part del país. I no ser-ne tampoc et deixa al marge de la catalanitat!

I cap enfora, expressa, amb rotunditat, la nostra dimensió nacional. Ahir cap bandera espanyola onejava a Roma. I avui tampoc a Barcelona.

LA FÀBRICA DE FER CATALANS

El numero d’abril de la revista L’Avenç ha publicat una excel•lent entrevista a l’Anna Cabré. En sóc fan de la Cabré, de fa anys. M’agrada el que diu i com ho diu. L’entrevista de la que parlo té molt de suc. Torna a explicar la seva suggerent visió sobre el sistema català de reproducció, sobre els mecanismes de promoció social dels immigrants i sobre l’existència de marcadors suaus de la identitat catalana, que fan fàcil incorporar-se a la catalanitat a la gent que arriba al país.

L’Anna Cabré convida a creure en el futur del país. Sense por als canvis que hem viscut i amb confiança en les nostres capacitats col•lectives.

VEUS DEL CASAL

La gent del Casal fa bona feina amb els infants i els joves del barris on treballa. I val la pena escoltar-los.

ADEU A LA MILI

"El poble de Catalunya, no com una aspiració exclusiva, sinó com una redempció de tots els pobles d'Espanya, voldria que la joventut fos alliberada de l'esclavatge del servei militar. No és aquest enlloc a propòsit per a articular la realització tècnica d'aquest sentiment, però és notori que, entre els pobles més lliures del món, cada dia augmenten els que han sabut conjuminar la defensa de la pàtria per tots llurs fills, en temps de guerra, amb l'organització d'un exèrcit voluntari que no sigui fàcil instrument de tirania en temps de pau." Aquest text figura en el Preàmbul de l'Estatut d'Autonomia de Núria, del 1931. Sempre m'agrada citar-lo. I més ara, que 10 anys que varem aprovar la llei que va sancionar la fi de la mili obligatòria, el 10 de maig de 1999.

Aquell dia va culminar una lluita, de molts anys i de molts sectors socials, en favor de la supressió de la mili. Des de l'acció i el compromís de molts activistes dels moviment pacifistes del país fins a la gent que des de les institucions del país, varem treballar per estendre i popularitzar el dret a l'objecció de consciència. Els noms propis són molts: en Pepe Beunza, en Jordi Tolrà, en Jordi Panyella, en Josep Camps, en Francesc Marimon, en Jordi Turull, en Lluís Recoder...tots plegats varem saber construir una aliança molt ampli que va fer irreversible el procés. Amb contradiccions, és clar i a voltes amb posicionaments diferents.La JNC i CiU varem tenir l'encert de situar la qüestió a l'agenda política en el primeríssim nivell. El context internacional, amb la fi de la Guerra Freda, ens hi va ajudar.

Va valer la pena i ens en sentim orgullosos.

CIUTADANS (SIC)

Llegeixo El Periódico a l'avió, tornant a Catalunya aquesta tarda. Magnifica entrevista amb el President Pujol i flipant article del Félix de Azúa. La paronia dels intel.lectuals que varen promoure Ciutadans fa riure. Però en quin món viu aquesta gent?

COMENÇA LA CAMPANYA

Encara que no ho sembli aquest vespre comença la campanya per escollir els diputats al Parlament Europeu.

L'ambient està fred. Doncs vinga, a moure a la gent per anar a votar. Val la pena.

FRIVOLITAT

Aquest matí hem viscut una situació que resumeix molt bé la frivolitat i la manca d’idees de la gent del PSOE en plena crisi. Després d’haver tancat un acord sobre la nostra proposta de resolució sobre politiques d’ocupació i mercat de treball, amb un mandat al diàleg social per tal d'assolir un acord que permetés fer front als problemes estructurals del sistema de relacions laborals i alhora promoure un seguit de mesures concretes, amb especial referència a la situació de les persones amb discapacitat, el PSOE es feia endarrere. Un text que ahir al vespre en Duran i l’Alonso firmaven.

Lamentable. Sobretot quan tenim un mercat de treball tan injust pels joves i els treballadors amb contracte temporal.

Fins quan Zapatero no voldrà afrontar els problemes de cara?

1-Impulsar un Acuerdo Social que permita hacer frente a los problemas estructurales del mercado de trabajo, entre otros, la dualidad del mercado de trabajo, los problemas de la negociación colectiva, las políticas activas y pasivas en relación con el papel que pueden desempeñar en ellas el sector privado y la ampliación de la cobertura por desempleo.

2-Impulsar de manera urgente la implementación del acuerdo de 5 de mayo entre las organizaciones de autónomos y el Gobierno que partió de las propuestas recogidas aprobada por el Pleno del Congreso de los diputados del pasado 18 de marzo denominadas Plan de Rescate para los Autónomos y desarrollar el Título V “Fomento y promoción del trabajo autónomo” de la Ley 20/2007 del Estatuto del Trabajo Autónomo, en relación a :

§ La eliminación de obstáculos administrativos que dificultan su actividad; el establecimiento de bonificaciones a la S.S. para la creación de empleo; el apoyo económico y fiscal de las nuevas iniciativas empresariales.
§ La formación y readaptación profesional de los trabajadores autónomos
§ El apoyo financiero a las nuevas iniciativas económicas, a través del ICO

3- Impulsar mejoras del empleo para las personas afectadas por discapacidad

§ Bonificación del 30% en las cotizaciones sociales para personas con discapacidad severa, tanto indefinidos como temporales

§ Modificación del artículo 6.1.d) de la ley 43/2006 para incluir dentro de las bonificaciones aquellas personas con discapacidad que hayan mantenido una relación laboral indefinida con una otro empresa y la aplicación de las bonificaciones por la transformación en indefinidos de las personas con discapacidad contratadas en centros especiales de trabajo.

§ Creación de un fondo extraordinario por el mantenimiento de la ocupación de las personas con discapacidad, mediante la financiación de los proyectos de los centros especiales de trabajo (ligado también a los talleres para personas con discapacidad psíquica).

§ Ampliar las cuantías de las subvenciones para personas con discapacidad en los centros especiales de trabajo.

§ Mejora en la aplicación del contrato temporal de fomento de la ocupación en las empresas de inserción

4-De común acuerdo con las Comunidades Autónomas:

§ Revisar y simplificar todos los programas y bonificaciones de fomento del empleo,
§ Impulsar un programa para el mantenimiento del empleo para las empresas con menos de 10 trabajadores en plantilla que hayan mantenido o incrementado su empleo en los últimos 12 meses, así como para las trabajadores, de más 55 años, tanto si estan adscritos al Regimen General de la Seguridad Social, como al RETA
§ Ejecutar la totalidad de los recursos del FORCEM para incrementar los recursos presupuestados en 2009 en la formación de trabajadores afectados por EREs temporales y para formación continua.
§ Flexibilizar los reglamentos relativos a las políticas activas para mejorar la rapidez en la intermediación y en la formación de las actuaciones de las Comunidades Autónomas.

AUNG SAN SUU KY

Llibertat per als presos de Birmania

Llibertat per a Aung San Suu Ky

ECONOMIA SOCIAL DE MERCAT

Quan sento els meus amics liberals parlar de la crisi, em sobta la seva absència de cap mena d'autocrítica. Em parlen encara d'Hayek, no recorden que la independència del bancs centrals dels governs fou un invent dels economistes neoliberals i passen per alt, tal i com recordava en David Murillo fa uns dies a l'Avui, que els consellers de les empreses de l'Ibex cobren 108.000 euros anuals de mitjana, un 30% més que la mitjana europea, només pel darrera de Suïssa i Alemanya. Alguna responsabilitat intel.lectual en aquesta crisi, deuen tenir.

En tot cas, m'apunto al que expressava fa uns dies en Timothy Garton Ash: una visió reformada i modernitzada de l'economia social de mercat, que van promoure els economistes alemanys a l'acabar la Segona Guerra Mundial. Explica Garton Ash:

"An extreme "neoliberal" version of the free-market economy, characterised not just by far-reaching deregulation and privatisation but also by a Gordon Gekko greed-is-good ethos – and fully realised in practice only in some areas of Anglo-Saxon and post-communist economies – seems likely to find itself in the latter category. But how about a modernised, reformed version of what postwar German thinkers called the "social market economy"?

Very definitely still a free-market economy, this model nonetheless calls for the state to provide a strong legal and regulatory framework for private enterprise, for the involvement of stakeholders as well as shareholders, an attempt to balance long and short-term considerations in economic decision-making, a national commitment to a social minimum for all citizens, and a strong moral ethos among those involved in business activity. This then needs to be combined with the 21st-century demands for ecological sustainability in the face of climate change, and ethical sustainability, in the face of ­global poverty. A tall order, to be sure."

PENEDÈS

Vinc de la Festa de la Cultura del Penedès; una magnifica iniciativa de l'Institut d'Estudis Penedesencs. Era la primera edició i s'han reconegut persones i entitats de les comarques d'aquest territori històric.

Magnífic discurs, per cert, d'en Joan Duran, de l'Agrupació de Balls Populars de Sitges. Molt ben llegit i millor escrit. Tota una invitació a creure en el país.

De moment, no tenim vegueria, però avui hem fet penedesencs.

Felicitats a la gent de l'Institut!

PARLAMENT EUROPEU 2009

A veure si la gent s'anima...

APUNTS SOBRE EL DEBAT

El debat continua i acabarà tard. Podem fer alguns apunts provisionals.

1- ZP es hàbil. Aquest matí ha inundat la tribuna de propostes. Moltes acabaran en no res; altres les ha negat durant mesos; unes altres ja es van anunciar fa unes setmanes, però l’activisme presidencial davant la crisi en surt reforçat. Res del que diu té la dimensió suficient per a provocar el canvi de model productiu que proposa, però serveix per al debat d’avui.

2- Rajoy no troba el to. Ha caigut en una colla de paranys que ZP li ha anat plantejant. Ha estat nerviós. Només al final ha pogut evidenciar algunes de les febleses del discurs del President del Govern espanyol. Amb el passa al carrer i el PP no acaba d’agafar el ritme que tocaria.

3- Duran ha llegit un discurs impecable. Contundent en el fons i sobri en les formes. Dos debats rellevants s’han plantejat. El compliment amb Catalunya i la situació del mercat de treball. Sobre el primer, ZP no té credibilitat, però el resultat del 8-M li dona avantatge. Així és la democràcia. Els fets, però, són el que són:molt soroll per a no res. Cap obra nova, finançament de nou ajornat, traspassos efectius de riure,...i encara parla del profund respecte per CatalunyaZP volia ser l’home que resolgués el”problema” català. No ho serà.

Sobre l'atur, ZP insisteix en no explicar l'hemorrogia de gent que perd la feina sobre les institucions del mercat de treball. I CiU, com la majoria dels economistes, entén que també i molt. Que no tot ho explica el model productiu.

La nit acabarà amb el PNV i amb la gent d’ERC, IU i ICV.

ZP està sol, però aquest debat no li haurà anat malament. Qui dia passa, any empeny. Al país, i a la gent no tant.

EL FACTOR HUMÀ

Ahir vaig acabar “El factor humà. Nelson Mandela i el partit de rugbi que va construir una nació”, de John Carlin.Imprescindible. Per a conèixer millor Sud-àfrica, Mandela i tot el procés polític i social viscut a la potencia africana durant els darrers anys. I imprescindible per a buscar inspiració alhora de fer política a casa nostra.

Sumar i no restar, allunyar-se del llenguatge incomprensible per a la gent , connectar amb el cor de les persones, saber posar-se en el lloc de l’altre. Tot un programa de bona política.

UNA LLEI DE PAÍS

Ha estat una excel.lent noticia l'acord entre CiU, el PSC i ERC al voltant de la Llei d'Educació de Catalunya. El Conseller Maragall i la diputada Rigau han fet bona feina durant molts mesos.Contra el pessimisme en la que massa sovint s'instal.la a la política catalana i contra el cofoisme del tripartit, l'acord d'aquesta setmana convida a creure que és possible construir el país des de la complicitat nacional. Tan de bo aquesta llei de país tingui recorregut i duri una pila d'anys. Una llei de país que ens ha de permetre desenvolupar un nou model educatiu propi, que ens permeti superar el cul-de-sac en el que estem atrapats en matèria educativa.Caldrà voluntat política per a complir els compromisos pressupostaris que implica la nova llei i posar en marxa les reformes que es contemplen (autonomia dels centres, avaluació externa, reforçament del paper dels directors dels centres, ...). Tot plegat per a garantir una educació de qualitat per a més del milió d'alumnes i més de 60.000 mestres i professors, que conformen el nucli dur de la comunitat educativa.

La majoria parlamentaria que ha fet possible aquesta llei m'agrada. Representa la majoria social del país, amb diferència. Políticament, el compromís amb la immersió lingüística és rellevant. El PSC haurà de garantir que el Govern espanyol no acabi portant la nova llei al Tribunal Constitucional. El PP sí que ho farà. De nou, se'ns fa evident que és impossible comptar amb la gent de Rajoy, per molta vinguda a Catalunya de la Cospedal i la Saenz de Santamaria.Al contrari, en Jaime Mayor agita la polèmica amb la llengua amb la única idea de mobilitzar el seu electorat. Pesat, molt pesat.

EIXOS DE LA FEINA DELS DEMOCRATES I LIBERALS EUROPEUS

AL VENT, 50 ANYS

A València commemoren els 50 anys de la gravació de la mítica cançó de Raimon.

AGUR

Sembla que el PNV ha volgut afrontar la nova etapa política amb la màxima llibertat possible. La retirada del Lehendakari Ibarretxe ha de permetre a la històric partit basc actuar sense cap llast del seu passat immediat.

Ibarretxe, amb una enorme dignitat i amb una coherència no massa habitual a la política d'avui, ha sabut fer el pas endarrere. Ja fa un temps, i per evitar la trencadissa, Imaz també ho va fer.

Poca broma amb els dirigents del PNV. Sentit de país i sentit de partit.

QUI SÓN ELS ADVERSARIS?

Aquest matí ha començat la sessió d'investidura per escollir Patxi López nou Lehendakari. Mayor Oreja i Redondo triomfen, a la fi. Aznar ens ho recordava.

L'agenda del nou govern basc en matèria educativa, lingüística i de mitjans de comunicació pretén reforçar l'espanyolitat d'Euskadi i fer marxa endarrere en els avanços d'aquests darrers 30 anys. Tot plegat molt allunyat de la majoria sociològica del País Basc. La fractura social i política s'accentuarà.

I el mapa polític de l'Estat espanyol, durant la presidència de Zapatero, s'haurà transformat de manera substancial. Arreu manen els mateixos, socialistes i populars. Els nacionalismes democràtics de Catalunya i el País Basc a l'oposició. Vaja, amb el Bambi!

Un nou mapa que resumeix molt graficament la idea d'Espanya que PSOE i PP comparteixen i que ha situat a CiU i PNV com els adversaris a batre. Per alguna cosa serà.

EXCLOURE

Sempre he pensat que era una mala idea això de defensar que CiU s'especialitzes amb el nacionalisme de dretes i ERC amb el nacionalisme d'esquerres. La conseqüència política d'aquest idea és que el PSC presideix la Generalitat i les coses van com van. Fa uns dies, en Puigcercós hi insistia: CDC s'ha d'especialitzar en l'independentisme de dretes. Malament.

Des de fa temps circula una altra idea equivocada,al meu entendre: voler fracturar el país entre unionistes i independentistes, en nom de la claredat del discurs.

No m'interessa.Divideix i exclou a molta gent, com tots els discursos essencialistes i puristes. Potser també m'exclou a mi.

L'èxit del nacionalisme estarà en la seva capacitat de sumar gent amb intensitats nacionals diferents, que comparteixen uns quants mínims comuns denominadors, no pas excitant als que ja estan convençuts i fent fora els tebis.