UNA RESPOSTA FERMA, UN EXERCICI DE RESPONSABILITAT, ENS DIUEN

"Però de la mateixa manera creiem que les actituds que reclamem als dirigents polítics seran més vigoroses i més convençudes si els agents econòmics, sindicals, socials i culturals del país també donen proves de la seva disposició a assumir públicament no solament la defensa dels seus interessos específics, sinó també –quan és necessari i en circumstàncies excepcionals– el seu compromís amb l’interès general de la societat i amb el seu futur. La definició d’aquest futur –en el progrés econòmic, en la cohesió social, en la convivència amb el conjunt d’Espanya– es construeix en aquests moments. És un exercici de responsabilitat comuna que cap de nosaltres hauria de defugir. Per això, ens hem decidit a fer aquesta declaració pública amb el convenciment que altres ciutadans i ciutadanes de Catalunya poden compartir-la."

Així acaba l'article que avui publica El Periódico, en el que un ampli i representatiu grup de ciutadans, reclama dels partits catalans i del conjunt de la societat una resposta directa que abordi a fons i sense reserves totes les dimensions que implicarien una sentencia negativa del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut i un mal final del nou finançament.

En tot cas, i amb independència del contingut concret de la resposta que es proposa a l'article en qüestió, és evident que hi ha ganes, en els sectors més lúcids del país, de recuperar per a la política la seva capacitat de servir a l'interés general i d'il.lusionar a la majoria. La resignació o el dissimular no s'hi valen.

Tot un cicle polític s'està esgotant a Catalunya.

CLEAN ENERGY ECONOMY

UNA REFORMA INSUFICIENT

Avui el Consell de Ministres ha aprovat el Projecte de Llei de reforma de la llei d'estrangeria. Tindrem temps d'estudiar el text aprovat i presentar les nostres esmenes, però les primeres impressions ens confirmen en la idea que haurem de treballar a fons durant els propers mesos si volem tenir un marc legal que faci possible una política d'immigració clara i justa.

El text aprovat no dona resposta a algunes qüestions claus: incorporar l'esforç d'integració dels immigrants a la societat d'acollida en la legislació, tal i com han fet la majoria d'Estats europeus reforçant la necessitat de conèixer la llengua del país, dissenyar una política de contractació en origen que respongui a les necessitats d'una economia més competitiva i productiva de cara el futur , que no estigui fonamentada en l'arribada de milers de persones que han de treballar en sectors de poc valor i amb sous baixos,dotar a Catalunya dels instruments imprescindibles per a dissenyar una política nacional d'immigració i invertir en les capacitats i la formació de joves i nens, com a garantia de futur.

Aquest matí a Olot em deien que la ciutat ha passat en 10 anys d'un 3% d'immigrants a un 21%. Poca broma. La feina que s'ha fet arreu del país, i des de tots els colors polítics, ha estat important, però pair aquesta nova realitat i encarar-la bé és imprescindible.

EL CONGRES DELS DIPUTATS I LA REPRESSIÓ A L'IRAN

Finalment aquest matí hem llegit la Declaració Institucional del Congrés dels Diputats sobre el frau electoral a l'Iran i la sagnant repressió que s'està vivint aquests dies.

Som molts els que ens hem sentit emocionats amb el valor de tants joves i tantes dones que es juguen la vida per la llibertat.

El Presidente del Congreso de los Diputados, José Bono, ha leído en la sesión plenaria de hoy una declaración institucional consensuada por todos los grupos parlamentarios relacionada con los sucesos ocurridos en Irán tras las elecciones celebradas el 12 de junio:

DECLARACIÓN INSTITUCIONAL DEL CONGRESO DE LOS DIPUTADOS ANTE LOS ACONTECIMIENTOS PRODUCIDOS EN IRÁN TRAS LA CELEBRACIÓN DE LAS ELECCIONES

El pasado12 de junio se celebraron elecciones presidenciales en la República Islámica de Irán, que concluyeron con la proclamación del anterior presidente como ganador. Dicha proclamación suscitó múltiples denuncias sobre la transparencia del proceso electoral, expresadas tanto por el resto de los candidatos que concurrieron al proceso como por la comunidad internacional. Las manifestaciones pacíficas de los partidarios de los candidatos derrotados fueron duramente reprimidas, mientras se permitía la intimidación violenta por la parte de los seguidores del teórico vencedor. Estos penosos sucesos se han saldado con decenas de víctimas y un aumento de la tensión social en el país.

El Congreso de los Diputados, ante los gravísimos sucesos desencadenados desde la celebración de las elecciones iraníes:

1. Expresa su honda preocupación por el incremento de la tensión en Irán y la violencia en las calles, lamentando especialmente la pérdida de vidas inocentes por la represión de las manifestaciones pacíficas.

2. El Congreso de los Diputados solicita a las autoridades iraníes, desde el respeto a su soberanía y a su ordenamiento, la apertura de una investigación que garantice la pulcritud del proceso electoral y la legitimidad de sus resultados.

3. El Congreso de los Diputados insta a las autoridades iraníes a garantizar el respeto a los derechos de los ciudadanos y ciudadanas iraníes, en especial la libertad de expresión, reunión y manifestación, así como de información y circulación.

4. El Congreso de los Diputados solicita la inmediata puesta en libertad de los opositores detenidos y pide al gobierno iraní que cese la represión contra la población civil y se abstenga de culpabilizar de sus problemas internos a países extranjeros.

5. El Congreso de los Diputados se compromete a mantener, en todo momento, la coordinación y la solidaridad con nuestros socios y aliados en aras de la estabilidad internacional y las garantías para la población civil.

Palacio del Congreso, 25 de junio de 2009.

WHERE IS THEIR VOTE?

PREVISIÓ SOCIAL COMPLEMENTARIA

Fa una estona ha acabat la compareixença del Pilar Gonzalez de Frutos, Presidenta d’Unespa, la patronal del sector assegurador. Ha estat en la Comissió Parlamentaria del Pacte de Toledo. Evidentment, la compareixença i el debat han tingut a veure amb la sostenibiltiat futura del sistema de pensions i el paper de la previsió social complementaria.

El context espanyol en aquest àmbit es caracteritza per una molt poca informació per als ciutadans, un baix nivell d'estalvi dels ciutadans, una política fiscal erràtica, una cultura financera febla i un negociació col.lectiva que no ha incorporat la dimensió de la previsió social, potser amb l'excepció del País Basc. I és clar, un sector privat assegurador que ha de millorar en transparència i en responsabilitat social.

La gent d’Unespa ens ha lliurat un interessant informe sobre el desenvolupament dels sistemes complementaris a alguns Estats de la Unió, realitzat per ICEA Tenim camí a recorre en aquest camp.

I és que malgrat la crisi financera, la generació del "baby boom" necessitarem complementar les nostres pensions públiques si volem tenir una millor vellesa. N’haurem de parlar a fons. I en clau estrictament catalana més, encara.

DISCAPACITAT I CRISI

Aquest matí ha comparegut en Luís Cayo, President del CERMI, a la Comissió de Treball del Congrés dels Diputats, en el marc de les compareixences que aquesta Comissió ha tingut en les darreres setmanes i en motiu de la tramitació com a projecte de llei del Reial Decret Llei de manteniment de l'ocupació. En Cayo sempre és un home que val la pena escoltar. De les persones de l’àmbit social que he conegut durant aquests anys, en Luís sempre m’ha semblat estimulant pel seu compromís social, la seva rigurositat i la seva capacitat innovadora.

Avui ens ha presentat les propostes del Cermi per a fer front a la crisi, des de la perspectiva de les persones amb discapacitat i l’ocupació. L’atur està afectant també a les persones amb discapacitat; i el treball protegit viu també la seva crisi: facturació a la baixa, expedients de regulació en marxa en uns quants Centres Especials...en un context previ de qüestionament del model que s’ha desenvolupat durant tots aquests anys que van des de l’aprovació de la Lismi, durant la dècada dels 8o i sota l’impuls d’en Ramon Trias Fargas.

Les persones més vulnerables pateixen més els efectes de la crisi; les estructures empresarials que avui es destrueixen , demà serà molt difícil de refer

Ara toca un pla de xoc per al manteniment dels llocs de treball de les persones amb discapacitat i per al manteniment de les estructures empresarials del treball protegit; i més endavant s’imposa avançar cap un model d’inclusió laboral de les persones amb discapacitat, adaptat a la realitat econòmica i empresarial dels temps d’ara i que sigui també fruit de l’experiència de tots aquests anys. A Catalunya, tenim alguns exemples molt interessant de Centres Especials de Treball que estan avançant cap un nou model.. N’hem parlat sovint amb la gent de la Coordinadora de Tallers. Aquesta tardor volem llençar una iniciativa potent en aquesta direcció.

LA REVOLUCIÓ VERDA

No parem de rebre imatges d'Iran.

DEAD AID

Em va parlar d'ella fa uns dies, l'Oumar Diallo. Em va dir recorda aquesta cara, tot ensenyant-me una foto d'una noia africana. Parlo de l'economista de Zambia, Dambisa Moyo. Avui llegeixo sobre ella a l'Informe Semanal de Política Exterior. El seu llibre "Dead aid" està a la llista dels més venuts al New York Times; en el llibre acusa a la "industria del desenvolupament" d'haver creat una "destructiva addicció" d'Àfrica a les ajudes internacionals que han augmentat la misèria al fer arribar diner fàcil als corruptes governs africans. Proposa acabar, en el termini de 10 anys, amb aquests ajuts i promoure enlloc seu un mix de préstecs comercials, microcrèdits,inversions directes, emissions de bons i un comerç més just.

La polèmica està oberta. Hi ha qui, com en Jeffrey Sachs, que l'ha acusat de simplista i perillosa. Haurem de llegir-la, em sembla.

MORIR A L'ESTRET

Ahir la Comunitat de Sant Egidi va organitzar a Barcelona una Pregària ecumènica en memòria de les víctimes dels viatges cap a Europa, tot recordant que el passat dijous 4 de juny a l’estret de Gibraltar van desaparèixer una vintena de persones, entre les quals vuit infants, que intentaven arribar a les costes d’Europa.

M’hagués agradat ser-hi. He fet algunes preguntes al Govern espanyol sobre aquesta nova tragèdia.

No podem ser indiferents

En paral·lel avui l’ACNUR feia públic el seu informe de Tendències Globals en matèria de refugiats. Apuntem una dada: no són els països avançats els principals receptors de refugiats, sinó justament els països fronteres en zones de conflictes: Pakistan,Síria o Iran, per davant d’Alemanya o Jordània, Txad o Congo per davant de Gran Bretanya.

T-1 I EL NACIONALISME UTIL

L’èxit del nacionalisme català al llarg del segle XX ha tingut molt a veure en la seva capacitat de formular una proposta política útil per al progrés de Catalunya. I en haver sabut desenvolupar una estratègia eficaç de recuperació de poder polític. I en haver fet complementaris i indestriables ambdues pretensions. El Pacte del Majestic en fou un excel·lent exemple. La legislatura espanyol del 1996-2000 va donar bons resultats. Quan s’ha sabut aprofitar amb intel·ligència la força del parlamentaris catalanistes a Madrid, Catalunya ha guanyat poder i la societat, en el seu conjunt, ha progressat.

Avui, finalment!, se n’ha concretat una realitat ben palpable amb la inauguració de la nova terminal de l’Aeroport del Prat. Hem trigat temps. Massa. Són coses de les obres públiques a aquest país. Però ha valgut la pena. El de menys és qui avui ho ha inaugurat. I el més important, és la transcendència del pendent i incert canvi de model de gestió del Prat.

Al llarg d’aquests darrers anys, tot plegats hem entès que estar i ser en el món que ens ha tocat viure demana que tinguem un aeroport amb vocació global. Que la nostra prosperitat i progrés també en depén.

Avui , i bé,n’han parlat en Germà Bel i en Saül Gordillo

PAIS DE BLOCAIRES

Penjo aquest vídeo que he vist en el facebook del César Calderón. Ajuda a entendre el que passa aquests dies a l'Iran.

IRAN: A Nation Of Bloggers from ayrakus on Vimeo.

WHERE IS MY VOTE?

MUSULMANS A LA CASA BLANCA

EUROPEES ( UN PRIMER BALANÇ i 3)

Darrer comentari que volia fer sobre les eleccions al Parlament europeu del passat diumenge: en la política interna, els resultats electorals s'amortitzen molt ràpidament. Aviat ni en parlarem.

El PSOE ha perdut clarament les eleccions; la crisi passa factura, els incompliments amb Catalunya també,encara que no prou. I els forats negres del PSOE, en termes electorals, que són Madrid i el País Valencià pesen.I molt.

No tinc la sensació que ZP en surti especialment tocat, però, de tot plegat. A la sessió de control d'avui ha donat el tema per tancat. Ha perdut, però bastant menys que allò que els fets, que la vida real exigiria. El PP en part n'és responsable. No és creïble com alternativa. Queda encara molta legislatura i el President del govern espanyol és un mestre de la jugada curta

Els fets, però, són tossuts. La gent que perd la feina, els negocis que tanquen,...no hi entenen de jugades tàctiques. Serà la crisi qui es pot endur a ZP a l'oposició. I Catalunya, és clar.

EUROPEES ( UN PRIMER BALANÇ-2)

A CiU hem viscut el resultats electorals des d’un moderat optimisme. Es respira confiança. Els mals resultats de fa cinc anys ha estat superats, s’ha recuperat vot , en percentatge (5%) i en vots absoluts (+62.000) , s’ha guanyat a Girona i Lleida i hem reconquerit la segona plaça davant el PP. I les pèrdues dels partits governamentals han estat molt considerables. La sensació que el cicle del tripartit s’ha esgotat es consolida

Sabem, però, que el canvi necessita alguna cosa més. Els resultats a les grans ciutats metropolitanes i en alguns districtes de Barcelona són insuficients.

En una societat desencantada i escèptica respecte la política, emprenyada en una part molt considerable i creixent de l’actitud dels partits espanyols vers Catalunya, enmig d’una enorme crisi econòmica i davant d’una més que previsible crisi social, CiU ha d’oferir la seva alternativa. En la manera de fer la política, en la proposta programàtica, en el dibuix dels horitzons de futur.

Convocar a la majoria pel canvi, més enllà de les etiquetes, amb idees, actituds i persones, vet aquí el nostre repte.

EUROPEES ( UN PRIMER BALANÇ-1)

No ha estat cap sorpresa l'elevat nivell d'abstenció d'ahir. Ens n'hem lamentat anticipadament i ens en lamentarem durant uns quants dies. Després, tot plegat i de manera previsible, tornarà a la normalitat. O sia, oblidant-nos durant cinc anys del nostres diputats al Parlament Europeu. Probablement, només hi pensarem quan es discuteixi alguna directiva especialment rellevant. Va ser així amb la directiva sobre la jornada de treball, la directiva de retorn dels immigrants, o la directiva Bolkenstein. I també ens en recordarem quan n' haguem d'aplicar o trasposar alguna i ens adonem del que pot implicar per algun interès del país. Penso amb el Canal Sagarra-Garrigues o la regulació dels espectacles de foc.

Que les coses passin d'una altra manera depèn de nosaltres. Dels partits polítics d'entrada i dels mitjans de comunicació, tot seguit. Saber construir una opinió pública europea demana partits i mitjans que discuteixin en clau europea. Que estiguin, que estiguem disposats a fer d'Europa un espai de discussió política, sobre interessos i valors.

José Ignacio Torreblanca,director de l'oficina a Madrid de l'European Council on Foreign Relations, publicava el passat dilluns un suggerent article, amb algunes pàgines que valdria la pena que en els propers temps ens acostuméssim a llegir: www.votewatch.eu, www.cafebabel.com, www.eurotopics.net, wwwpreseurop.eu.

També hi podriem afegir www.eurotribune.eu.

Per cert, quina pena que Cafebabel no hagi pogut continuar editant-se en català! M'agradaria saber-ne les raons.

De moment, tots plegats, partits i mitjans, ahir a la nit i aquest matí hem tingut només una mirada local alhora d'analitzar els resultats. Era inevitable.

VOTAR

Fa una estona he votat al meu col.legi electoral, a la Plaça de la Vila de Vilanova. El dia és esplèndid. Llueix un sol magnífic i la brisa és fresca.

Raons per anar a votar en tenim moltes. Ahir a Normandia se'ns recordaven algunes. Aquesta setmana, quan fa vint anys de les eleccions semilliures que varen portar la fi del comunisme a Polònia, n'hem pogut recordar d'altres. Si mirem cap endavant, sabem que necessitem més Europa.Segur que els joves de la Generació Erasmus ho saben.

Vivim en un racó del planeta pel que val la pena que ens mullem. Avui ho podem fer.

NORMANDIA

MÉS EUROPA

Acabem aquesta campanya electoral per al Parlament Europeu amb la sensació que la política té molt poc a veure amb la vida de la gent. La majoria ens ha ignorat i molts s'han sentit irritats. Em sembla que des de CiU ens hem esforçat per a intentar fer-ho d'una altra manera, però el soroll dels socialistes i els populars ha tapat qualsevol debat intel.ligent i interessant sobre les polítiques que es discutiran al Parlament Europeu en els propers 5 anys.

En tot cas, i enfront del creixent euroescepticisme que s'instala en molts creadors d'opinió del país, demano més Europa política i més Europa social. Amb la lliure circulació de persones i mercaderies i amb l'euro i el Banc Central, no en tenim prou.

Idees per a fer més Europa, n'hi ha. I algunes m'agraden.M'agradaria escollir democràticament un President de la Unió, o pagar un impost europeu, o tenir un exercit comú, o un salari mínim europeu...o un pressupost de la Unió orientat als grans reptes de futur...

De moment, en Pere Torres, en el seu bloc, afirma que "crec que el greu problema és que no s’ha sabut parlar de l’Europa real, de l’Europa que ens afecta, de l’Europa que decideix sobre nosaltres i, per tant, de l’Europea sobre la qual hauríem de decidir." I quanta raó que té!

Tan de bo tots,en aquests propers 5 anys, en parlem d'allò que en Ramon Tremosa i en Salvador Sedó faran al Parlament!
·

20 ANYS DE TIANANMEN

Vilaweb publica avui molta informació sobre la massacre de la plaça de Tianamen d'ara fa vint anys. Interessant. I ens anuncia que Vicent Partal presentarà la setmana vinent el primer llibre comercialitzat només en versió electrònica i en català, amb una crònica dels fets. Caldrà llegir-lo.

NOTA DE CAMPANYA

Anem fent campanya, encara que a vegades no ho sembli. Aquesta tarda he acompanyat al Luca Bellizzi, el nostre candidat per Gràcia, fent un " botiga a botiga" per la Travessera. Té empenta, el Luca. I sempre val la pena xerrar una estona amb els botiguers. A tots dos ens ha anat bé la passejada!

I després he marxat cap a Sant Boi. Érem una bona colla en el míting que hem fet. La gent de Convergència m'ha presentat alguns joves que s'ha incorporat al partit. M'han agradat. Gent amb idees noves.

Ho dic sempre, durant les campanyes m'agrada la gent de Convergència que conec.

DISCURS DE RECODER, AHIR A SANT CUGAT