GREEN NEW DEAL A LA FRANCESA

Amb més atenció haguéssim hagut de seguir el debat impulsat per Sarkozy i el seu ministre d'Ecologia,Energia, Desenvolupament Sostenible i Mar, Jean-Louis Borloo conegut com Grenelle Environnement, i que ara acaba de culminar amb l'aprovació de la llei que articula tota la política francesa en matèria de transport, energia i habitatge des de la perspectiva del medi ambient i la lluita contra el canvi climàtic. Una llei ambiciosa que aposta també, tal i com fa Obama, per la generació de nous negocis i nous llocs de treball des la perspectiva "verda". Es parla de la creació d'uns 600.000 llocs treball fins l'any 2020 a la República francesa.

Veure'm tot plegat, com es concreta, però l'ambició d'apostar per un Green New Deal a la francesa, contrasta amb la vaguetat de la llei de l'economia sostenible de la que va parlar fa uns mesos en Zapatero i l'absència de política de veritat en aquest camp pel Govern del país.

Discours Nicolas Sarkozy - Grenelle Environnement 25-10-2007
por Veronique-Miquelly

PACTE GENERACIONAL

Fa temps que diem que tenim millor país que política.

Aquest matí he estat coneixent la gent de la Fundació Pacte Generacional; un enfocament de negoci nou per part d'uns emprenedors socials que pretenen donar una sortida positiva a l'envelliment de la societat: nous llocs de treball socialment útils i econòmicament rentables per als sèniors. Una idea amb futur. En sentirem a parlar.

S'ACABA

No deixa de sorprendre'm la facilitat amb la que el tripartit es marca gols en la pròpia porta. Quan havien resolt prou bé, per als seus interessos partidaris és clar, la qüestió del finançament, enceten el debat sobre la remodelació del govern.

Sembla que el President Montilla ha tancat ràpidament la polèmica aquesta vegada , que va obrir el Secretari General d'ERC ahir. Avui mateix en Joan Ridao ha reculat. Veure'm que passa, però la sensació de fi d'etapa, de projecte esgotat s'anirà consolidant a les properes setmanes. L'empenta del 2003 es va esllanguint. La retirada d'en Joan Saura n'és un altre símptoma. O la majoria amb la que s'ha aprovat la LEC.

La política del país té la característica d'aguantar dinàmiques que en altres contrades serien insostenibles. Sembla que el projecte polític compartit, que és el que dona sentit a un govern de coalició no hi és.

Seria legítim que ,quan toqui, els partits de l'actual govern expliquin quin és el projecte nacional que comparteixen. Per salut democràtica.

BON GOVERN A EUSKADI

Aquesta setmana que s'acaba he estat al País Basc. Feia temps que tenia ganes de conèixer algunes de les polítiques socials que s'hi fan. Se'n parla bé i sovint se les posa com exemple.

Li vaig demanar a l'amic i diputat del PNV, Aitor Esteban, que m'organitzés el viatge. Em va suggerir trobar-nos amb la gent de les diputacions de Guipúscoa i Biscaia responsables de la matèria. I es que a Euskadi, les polítiques socials, o almenys els serveis socials, inclosa l'aplicació de la llei de la dependència, estan en mans d'aquestes institucions forals. Per cert, governades pel PNV i els seus aliats, amb un política progressista molt avançada, que compromet gairebé la meitat del seu pressupost . Uns 300 milions d'euros a Guipúscoa i uns 600 a Biscaia.

I no em van decebre, la veritat. Es clar que el cupo basc, li permet ,d'entrada a les diputacions forals retenir una quantitat de recursos relativament superior a la que rebrien si el seu sistema de finançament fos el mateix que rebem a Catalunya. I és evident que l'estructura social basca i la dimensió de país els hi permet desenvolupar polítiques molt ambicioses.Una dada en aquest sentit: totes les pensions públiques són complementades fins el Salari Mínim Interprofessional, o sia 624 euros mensuals al 2009 són els ingressos mínims de tots els pensionistes bascos.

La llei de la dependència, que el PNV va rebutjar pels mateixos motius que CiU, s'aplica eficaçment, sense la lentitud i burocràcia que patim a Catalunya. Poden comprometre's a valorar i atendre un gran dependent en 2 mesos!!

Algunes dades que expliquen aquest fet: externalització del procés de valoració de la dependència, conexió informatica entre ajuntaments i diputacions, regim flexible de comptabilitats entre prestacions, col.laboració clara amb la iniciativa social i empresarial, confiança entre les institucions ( govern, diputacions, ajuntaments).

Ara han obert un procés de reflexió sobre el futur d'aquestes polítiques. Els hi preocupa especialment l'envelliment de la societat, amb taxes de fecunditat i immigració molt baixes, que obligen a repensar alguns plantejaments de cara al futur.

En podem aprendre,no?

PRESIDÈNCIA ESPANYOLA DE LA UE EN UN MÓN EN CRISIS

TRANSPARÈNCIA

El catalanisme ha estat, des de la seva irrupció, un moviment regenerador de la política.Ara ho ha de tornar a ser. Un país millor serà també un país amb millor política.

Tot plegat ve a tomb per la noticia que l'Ajuntament de Sant Cugat de Vallès, que presideix l'amic Lluís Recoder, amb un esplèndid equip de regidores i regidors, ha estat reconegut com el més transparent de tot l'Estat per Transparency International España. Aquesta organització ha analitzat 110 ajuntaments, tenint en compte la informació sobre l'ajuntament, relacions amb els ciutadans i la societat, transparència econòmico-financera, transparència en contractació de serveis i transparencia en urbanisme i obres públiques.

La política que ve serà més transparent o no serà.

UNITS PER L'IRÀN

Per a més informació:http://united4iran.org/locations/europe/barcelona

LA FERIDA RESTA OBERTA

La màquina de fer propaganda del Partit Socialista és impressionant. Aquests dies ho estem veient. El PSC-PSOE capitaliza l'acord assolit i el ven arreu del país. La campanya de la dreta espanyola hi ajuda.

Els fets, però, són tossuts i els límits, mancances i incompliments del sistema de finançament s'aniran posant en evidència. Per desgracia, és clar.

La gent de CiU no ens hem de sentir acoquinats per l'allau de portades de diaris, anuncis pagats i declaracions d'alguns que sempre volen estar bé amb qui mana. Aquesta onada passarà.

Tots sabem que el sistema de finançament acceptat pel Govern tripartit no tanca la qüestió del dèficit fiscal de Catalunya. Les xifres són molt contundents. La ferida resta oberta.

Caldrà tornar a la carrega.

NATALIA ESTEMIROVA

LUIS DE SEBASTIAN

Fa pocs dies ens va deixar en Luís de Sebastián.

Que descansi en pau.

SENSE NOVETAT EN EL FRONT

La seqüència dels fets fa més de trenta anys que és la mateixa. Vaja des dels acords Trias Fargas-García Añoveras , quan a principis dels 80 es varen pactar el primer sistema de finançament entre la Generalitat i el Govern espanyol i que ens explica en Jordi Amat en el seu imprescindible “Els laberints de la llibertat”.

El debat sobre el finançament autonòmic és plantejat des de Catalunya. Durant uns mesos hi ha el corresponent estira-i-arronsa i finalment s’arriba a un acord. Que serà més bo o més dolent, però que implica una millora del finançament, de la qual en surten beneficiades totes les Comunitats Autònomes de regim comú. Això sí, el partit espanyol que està a l’oposició organitza el corresponent sidral, acusant al govern de Madrid d’estar venut als catalans i trencar la solidaritat. La premsa afí s’exclama indignada.

I després s’aplica el nou model. Aquí pau i allí glòria. O no,és clar. Així, estem encara.

Aquesta vegada ha tornat a ser d'aquesta manera. El finançament que el govern ha acceptat fonamentalment és un actualització a millor del darrer acord que va promoure CiU, però s’allunya de la lletra i el text de l’Estatut ( calendari, principi d’ordinalitat, reconeixement efectiu de l’esforç fiscal, criteris de ponderació establerts a l’Estatut,..) i no resol ni el dèficit fiscal del país ni el dèficit de la Generalitat. Val la pena recordar que si per a 2009, la Generalitat pot rebre nous recursos per uns 2000 milions d’euros, l’any passat va fer un dèficit de més de 4000. Aviat Castells i companyia patiran les conseqüències pràctiques de no haver sabut fer respectar l’Estatut.

Això, es milloren alguns aspectes indiscutiblement respecte el finançament vigent ( cistella d’impostos, revisió de la població anual, anivellament en educació, sanitat i serveis socials), justament perquè tenim un nou Estatut.

Quan toqui caldrà tornar a demanar l’aplicació de l’Estatut.. I qui aleshores estigui a l’oposició es tornarà "tremendu". Aixì és Espanya, amics.

NO ÉS AIXÒ, COMPANYS, NO ÉS AIXÒ

Tancada ja la negociació entre el Govern català i el govern espanyol sobre el nou sistema de finançament, no hi ha masses dubtes sobre l'incompliment de l'Estatut.

A l'espera de conèixer els detalls, l'Elisenda Paluzie publica una nota prou clarificadora dels grans trets d'allò que el Govern català ha acceptat. L'Estatut s'incompleix unes quantes vegades: dates d'aplicació, no considerar les variables de ponderació de la despesa incorporades a l'Estatut ( immigració, costos diferencials dels serveis,població en risc d'exclusió social), incompliment del principi d'ordinalitat, ...

El nou sistema millora el que ha funcionat en aquests darrers anys; faltaria! però no suposa el canvi de paradigma que l'Estatut obria: revisar els mecanismes de solidaritat i reconèixer l'esforç fiscal dels territoris més dinàmics. Tot plegat, a més amanit per la creació de fons contradictoris entre ells (competivitat i convergència), i que serveixen per acontentar, de manera impossible, a tothom.

Queden encara, però, alguns moments claus. La modificació de la LOFCA serà un d'ells. Ens hi haurem d'oposar.

UIGURS

Una breu història del Uigurs, segons Time.

EL CATALÀ SUMA

La Plataforma per la Llengua fa 15 anys i ara enceta una nova campanya.

SOBRE EL FINANÇAMENT

LA UNIÓ EUROPEA I LA LLUITA CONTRA LA POBRESA

Ahir vaig participar en un curs d’estiu a l’Escorial al voltant de la propera presidència espanyola de la Unió Europea i la crisi econòmica i els seus impactes en el desenvolupament del països pobres, organitzat per Intermon Oxfam i el Ministeri d’Afers Exteriors.

Em sembla que ha estat una iniciativa encertada des de la perspectiva europeista. Massa sovint quan debatem sobre les qüestions del desenvolupament obviem la dimensió europea d’aquesta política.

Alguns apunts en aquest sentit.

Des del 1957, les institucions europees han inclòs la lluita contra la pobresa en els països en vies de desenvolupament. Avui la Unió Europea, amb fons propis i fons dels Estats membres , s’ha convertit en el principal donant del món, amb més de la meitat de l’Ajut Oficial ( AOD) mundial al seu càrrec. I alguns Estats europeus fa temps que han superat el 0,7 del seu PNB destinat a l’AOD.

Aquesta mateixa setmana,però, el Secretari General de Nacions Unides afirmava que la crisi en marxa posava en risc, clarament, l’assoliment dels Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni ( OMD). Amb les tendències actuals de finançament, i els compromisos reals dels països avançats, menys recursos arribaran als més pobres.

I es clar, hi ha també la necessitat de garantir l’eficàcia i la qualitat d’aquest ajut. Més en temps de crisi.

Ahir varem discutir de tot plegat, amb la Secretaria d’Estat de Cooperació Internacional, Soraya Rodriguez.

En farem balanç dins un any.

SUECIA PRESIDEIX LA UNIÓ

Suècia presideix la Unió Europea durant aquest semestre. Té una bona pàgina web :

http://www.se2009.eu/

i aquestes són les seves prioritats:

https://vms.qbrick.com/?cid=&mid=BD6F1D41

PORCEL

No puc dir que sóc un gran lector d'en Porcel, però si que vull recordar que fa més de 10 anys, quan l'escriptor mallorquí presidia l'Institut Català de la Mediterrania em va ajudar de manera molt decisiva, amb la Maria Angels Roque, en tot el procés de reforma de la llei d'estrangeria que va concloure el desembre del 1999, amb la llei 4/2000. L'Institut d'aquells temps, i després amb l'Andreu Claret i la Gemma Aubarell, ha estat sempre aliats en una concepció moderna i progressista de les polítiques d'immigració a Catalunya i al conjunt de l'Estat.

En un temps en els que pocs veien clar que aquest país tornaria a ser un país d'immigrants, Porcel va apostar per a preparar-nos per aquest canvi.

Gràcies i que descansi en pau.

VILNIUS,1991

ELS EUROPEUS I EL DISCURS OBAMA AL CAIRE

No comparteixo la tesi que el discurs d'Obama a El Caire fos "bonista".

Així ho veuen, pel que sembla, un grup prou ampli de personalitats europees.

Efectivament,un grup d'ex-dirigents europeus han publicat fa uns dies un clar article a "Le Monde" en defensa de la nova política nord-americana a la zona i en favor d'una activa implicació europea en la mateixa. Afirmen els signants, que van des d'Helmut Schimdt fins Alain Juppe, Romano Prodi i Simone Weil, que "El discurs d'Obama al Caire és un discurs refundacional, inspirat i sincer que ha de tenir el suport de tots els qui volen la pau al Pròxim Orient. Europa ha d'ajudar al president nord-americà amb totes les seves forces per mantenir aquesta iniciativa, siguin quin siguin els problemes que trobi pel camí".

En el mateix article els autors donen suport a la iniciativa bipartita nord-americana " A last change for a two -state Israel-Palestine agreement", que és una aposta molt pragmàtica per a intentar donar un tomb a la situació del Pròxim Orient, amb propostes ben concretes.

A Catalunya, la lectura d'aquests textos val la pena. Ens situa més enllà de les filies i les fòbies que masses tenim o hem tingut en relació al conflicte entre Israel i els palestinians.

COMUNISME

Aquests dies estic participant a la reunió plenària anual de l'Assemblea Parlamentària de l'Organització per a la Seguretat i la Cooperació a Europa ( OSCE), que es celebra a la capital de Lituània, Vilnius.

Aquesta tarda a la reunió de la Comissió de Democràcia, Drets Humans i Qüestions Humanitàries s'ha obert un viu debat sobre el passat comunista de bona part d'Europa, arran d'una iniciativa de la delegació eslovena que equiparava l'estalinisme amb el nazisme. L'actitud de la delegació russa, composada molt majoritàriament per diputats de Rússia Unida, el partit de Putin i Medvedev, ha consistit en defensar una concepció de la història que situa a la Unió Soviètica en el bloc vencedor del feixisme, passant per alt les matances i atrocitats del regim comunista. Algú ha arribat a parlar de l'objectivitat de la història.

En tot cas, fa 20 anys de la caiguda del Mur. Alguns ho miren encara amb nostàlgia.

M'ha agradat la replica d'una diputada lituana, que ha sabut personalitzar en la seva vivència personal, el que va significar per a milions d'europeus, també els russos, el regim totalitari del socialisme real:un alliberament.

A voltes, hi ha encara a Catalunya qui tendeixen a oblidar-ho. Com recordarem al nostre país la caiguda del Mur de Berlín aquesta tardor?